La revolució de les intel•ligències múltiples: de l’homogeneïtzació dels individus a l’educació personalitzada.

Alfred Binet va ser el propulsor dels tests que mesuraven la intel·ligència dels individus i la traduïen a un número (coeficient intel·lectual). En aquest sentit, i vist d’una forma positiva, podem considerar que va ser el primer que va introduir el concepte de diversitat pel que fa a les capacitats intel·lectuals.

El que passa és que aquesta mesura va ser emprada per a crear expectatives de fracàs i èxit escolar que etiquetaven als alumnes de forma pejorativa i irreal. Els que obtenien una puntuació baixa estaven abocats al fracàs i els que obtenien una puntuació alta tindrien un gran èxit. Aquest posicionament determinista i parcial ha resultat insuficient i ha conduit, junt amb d’altres factors, a una crisi educativa que molts científics i pensadors insisteixen en denunciar.

Howard Gardner és un d’ells que ha revolucionat el món de la psicologia i, conseqüentment, el de l’educació els darrers 20 anys. La teoria de les intel·ligències múltiples, desenvolupada pel propi Gardner, critica el concepte d’intel·ligència com una qüestió estàtica i única. Gardner ens diu: les mesures no són un problema, però creure que són estables i que mesuren la globalitat i complexitat d’un fet com la intel·ligència sí que ho és.

Tradicionalment, tant els tests psicomètrics com el que s’ha promogut des de l’escola tradicional ha valorat una part de la nostra intel·ligència. En general, s’han centrat en la intel·ligència verbal i la intel·ligència lògica-matemàtica considerant el “talent acadèmic” com el màxim representant de la intel·ligència humana.

Però on queden la resta d’habilitats i capacitats humanes que fem servir de forma quotidiana i en múltiples situacions que no són les, pròpiament dites, acadèmiques? Per què es considera intel·ligent a algú que té una gran capacitat per articular discursos o resoldre problemes lògics i talentós a un músic o expert muntanyenc? Aquestes preguntes són les que es feia Gardner i aquestes són  les respostes a les que va arribar.

Va emprar el terme intel·ligència per esmentar un conjunt d’habilitats i capacitats que, tradicionalment, s’anomenaven “talents” i va assegurar que aquestes intel·ligències eren independents i no jerarquitzades. També va comentar que les escoles només creaven situacions on es posava en joc una part molt mínima d’aquestes intel·ligències sobrevalorant unes per sobre de les altres i que, per tant, no facilitaven el desenvolupament global i integral dels individus.

Estudis que han anat sorgint en els darrers anys també han complementat les teories de Gardner dient que el coeficient  intel·lectual no és estàtic i que varia en funció del desenvolupament de la  matèria gris del cervell. Alguns d’aquests estudis asseguren que durant l’adolescència els resultats d’aquestes proves psicomètriques van variant fins al punt de transformar-se de forma radical. La plasticitat del cervell, en aquest sentit, és àmplia i permet desenvolupar les nostres capacitats al llarg de tota la nostra vida.

Així doncs, el que proposa Gardner és la creació d’institucions escolars que permetin apropar-se al coneixement de forma diversa, permetent desenvolupar totes les intel·ligències: la naturalista, la verbal, la lògica-matemàtica, la visual-espacial, la corporal, la musical, la interpersonal i la intrapersonal.

Els mestres, en aquest sentit, s’han de transformar en guies (coach) i ajudar als alumnes a descobrir les seves passions i la seva forma d’apropar-se al món. Això ens obliga a individualitzar la nostra atenció, a generar diverses formes d’accedir a una qüestió i també diversificar la forma d’avaluar als infants. Tot un repte que requereix que els docents treballin en grup, arribin a acords i consensos no només entre ells; sinó amb les famílies.

El futur de les escoles passa, per tant, per assumir el repte de l’atenció individualitzada, el treball cooperatiu i la integració de les famílies a la vida quotidiana de l’escola: només d’aquesta manera sembla que  podem superar la crisis educativa actual.

Al següent vídeo, que es correspon amb el programa 114 de “Redes para la ciencia” conduit pel nostre admirat Eduard Punset, podem aprofundir en aquestes qüestions tot escoltant al mateix Howard Gardner parlar sobre els conceptes exposats anteriorment:

5 thoughts on “La revolució de les intel•ligències múltiples: de l’homogeneïtzació dels individus a l’educació personalitzada.

  1. Gràcies per la claredat i concisió. M’encanta aquest bloc. Només volia afegir que quan Binet va desenvolupar el test va ser, precisament, amb la intenció d’ajudar aquells infants que tenien dificultats amb aquest tipus de raonament lògico-matemàtic; el fet d’utilitzar els tests per mesurar “la” intel·ligència i separar els infants atorgant-los etiquetes i expectatives és l’errònia lectura que es va fer de la teoria de Binet als Estats Units. Recomano en aquest sentit el llibre de GOULD, STEPHEN JAY (2007): La falsa medida del hombre.
    Salut!

    • Gràcies a tu per la teva visita, la teva aportació i la teva recomanació! La idea d’aquest article era presentar la teoria de Gardner lligada a l’aportació de Binet en el sentit que tu comentes, el que passa que ho he fet molt subtilment i potser no queda gaire clar. El que vull dir és que estic molt en la línia que comentes sobre Binet i penso que es va fer una interpretació errònia de les seves aportacions i que, precisament, és un dels primers indicis de trencament amb aquesta tendència a homogeneitzar l’alumnat. Me n’alegro que ho hagis afegit al teu comentari!

  2. Retroenllaç: Les intel·ligències personificades. Capítol I: la intel·ligència naturalista. | Cafè Pedagògic

  3. Retroenllaç: EDUCACIÓ VIVA i ACTIVA. Projecte educatiu CAdeLLA (Alcoi) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s