El valor dels contes de fades.

Bruno Bettelheim va néixer a l’any 1903 a Àustria. Es va dedicar a la psicologia infantil i durant molts anys va dirigir una secció de la Universitat de Chicago destinada a ser la llar d’infants amb problemes emocionals.

Una de les seves obres més reconegudes és Psicoanalisis de los cuentos de hadas. En aquesta obra, Bettelheim analitza els contes de fades tradicionals i el seu poder com a eina de desenvolupament del recursos emocionals i socials dels nens i les nenes.

L’autor va estudiar diferents contes i com el seu simbolisme ajudava, de forma orgànica, als infants a descobrir els sentiments de justícia, fidelitat, amor i valentia. A través de la identificació i l’empatia amb els personatges experimentaven i registraven les experiències dels protagonistes tot desenvolupant un calaix personal de recursos i habilitats que, en un moment donat, podien ser utilitzats.

Els contes de fades, segons Bettelheim, són  una font inestimable de plaer estètic i de suport moral i emocional per als infants que, sense lliçons imposades, els serveixen de companyia i de refugi.

En general l’obra és molt interessant perquè descobreixes el simbolisme existent en tot un seguit de contes coneguts dins de la cultura occidental (Caputxeta vermella, Ventafocs, Hansel i Gretel, etc) i et proposa que les versions que s’han d’explicar han de ser les més properes a la tradicional, sense amagar o disfressar detalls que ens poden resultar cruels ja que són aquests detalls els que mobilitzen la ment dels infants. Us recomanem, des d’aquí molt vivament, la introducció ja que és extensa però explica molt bé els eixos bàsics de les seves tesis. Òbviament, poden ser discutits i qüestionats, però com a mínim fan pensar i reflexionar.

Us deixem amb la reproducció d’un petit fragment i la referència bibliogràfica:

“Tot conte de fades és un mirall màgic que reflecteix alguns aspectes del nostre món intern i de les etapes necessàries per passar de la immaduresa  a la maduresa total. Per aquells que se senten implicats en el que el conte de fades ens transmet, aquest pot semblar un estany tranquil i profund que a simple vista reflecteix només la nostra pròpia imatge, però darrera d’ella podem descobrir les tensions internes del nostre esperit, és a dir, els seus aspectes més ocults i el mitjà a través del que assolim la pau amb nosaltres mateixos i amb el món extern, que és la recompensa que rebem per totes les nostres lluites i esforços”.

Bettelheim, Bruno (2006): Psicoanálisis de los cuentos  de hadas. Ares y Mares. Barcelona


5 thoughts on “El valor dels contes de fades.

  1. Gràcies per la recomanació! Aprofito per deixar alguns reculls de contes mediterranis amb les versions tradicionals.
    * Italo Calvino. “Cuentos populares italianos”. Siruela. Madrid, 2004.
    * A.R. Almodóvar. “Cuentos al amor de la lumbre”. Alianza Editorial. Madrid, 2009.
    * Antoni Maria Alcover i Sureda. “Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Recó”. Editorial Moll. Palma (diversos volums).

  2. Hola a tots i totes!

    Hem inclós els reculls que ens ha recomanat la Laia a la pàgina “Bibliografia recomanada”.

    Gràcies a tots i totes pel vostre suport, ajuda, lectura i suggeriments!!! Amb la vostra col·laboració feu que tot això tingui sentit!!

  3. Retroenllaç: Caputxeta vermella alternativa | Cafè Pedagògic

  4. Retroenllaç: ¿Por qué leer? | AMPA La Muntanyeta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s