Per què no hi ha més escoles alternatives?

Ahir l’Astrid em va fer arribar una notícia que parla sobre com ha sorprès als organitzadors d’unes jornades sobre escoles alternatives la resposta massiva i la gran afluència de públic. Podeu accedir a la notícia a través del següent link:

http://www.sindicat.net/n.php?n=12815

De seguida m’ha vingut al cap una de les preguntes que més ens han fet els darrers dies a les jornades de portes obertes de la nostra escola:

Com és que no hi ha més escoles alternatives?

Sembla que si hi ha demanda per part de les famílies i també hi ha un interès per part dels docents de fer les coses d’una forma diferent, sigui inevitable que no hi hagi escoles que treballin amb una altra mirada.

No obstant, això no és tan senzill. Ha calgut  ,en primer lloc, que el sistema educatiu deixés de concentrar la seva energia en escolaritzar a tots els infants. Ara, des de la nostra perspectiva, és molt senzill criticar el sistema tradicional; però amb dades a la mà cal dir que el sistema educatiu tradicional ha democratitzat la cultura tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol. Ens agradi o no, aquesta és una realitat i que cal tenir molt present. Perquè si no fos per ella, segurament, molts de nosaltres no haguéssim pogut accedir ni a una carrera ni a res de res. I és que la història del sistema educatiu espanyol arrossega moltíssimes deficiències arran dels anys de Franquisme.

Un cop assolit aquest objectiu massiu, hem de centrar-nos ja no en la quantitat sinó en la qualitat. Han hagut de passar moltes coses perquè això sigui possible. Els docents que hem treballat a zones depauperades de Barcelona o d’altres ciutats bé sabem com és de difícil fer accessible l’educació en aquelles zones i com és de complex que els infants segueixin una “ruta acadèmica” que els integri en la societat. Depèn com es miri, el sistema educatiu ha estat una salvació per alguns i un trauma per a d’altres. Potser el problema no està en el propi sistema educatiu, sinó en l’organització social, en la mirada històrica cap a l’infant i en una progressiva desresponsabilització educativa de tots els àmbits de la societat.

Però tornem cap a la nostra pregunta inicial: Per què no hi ha més escoles alternatives?

Segons la meva opinió, no trobem més escoles amb una mirada diferent cap a l’infant, simplement, perquè les prioritats eren unes altres, la societat tenia la mirada i l’energia enfocada cap a una altra banda i, la majoria de famílies ja tenien prou amb preocupar-se en com arribar a final de mes.

La societat, les famílies i els mestres han estat transformats i les seves prioritats també. Això és una gran notícia perquè ja no ens hem de dedicar a qüestions més primàries i podem anar a qüestions més profundes i humanes. Aquest és un fet que ens dóna un privilegi i que és fruit del treball de molts anys i moltes generacions. Així doncs, ara comença a haver-hi una tendència a transformar el sistema educatiu i ara ens preguntem per què no hi ha més escoles alternatives?

També cal destacar, que hi ha hagut una inversió en educació,  en els darrers anys, que ha permès iniciar molts projectes des de zero i això és fonamental. Transformar toooooooota una institució amb una sèrie de dinàmiques i inèrcies és molt complex i resulta més senzill començar a fer les coses de forma diferent quan inicies un projecte nou.

Així doncs, m’agrada partir d’una visió optimista i pensar que cada vegada hi haurà més escoles que voldran fer les coses d’una forma diferent. També m’agrada tenir una visió agraïda envers la trajectòria del nostre sistema educatiu. Òbviament, moltes coses es van fer malament; però també moltes coses es van fer bé: la més important va ser permetre l’accés al coneixement de tothom, o sigui, democratitzar l’educació. I aquest és un punt tant rellevant que tots els discursos castigadors i penalitzadors haurien de contemplar.

4 thoughts on “Per què no hi ha més escoles alternatives?

  1. Hola!

    Això mateix em preguntava jo fa uns anys, però any rere any van sorgint noves opcions d’Escola Activa. Cal ser optimistes i fer una bona previsió a deu anys vista…

    El missatge i la mirada cap a l’infant encomana. Moltes de les mestres que fan un “tastet” els hi costaria tornar a na escola tradicional i selectiva.

    Espero que l’optimisme es confirmi, mica en mica.

    • Hola Àlex!
      Estic molt d’acord amb tu, quan les mestres fem un tast d’aquest tipus de metodologies, costa molt tornar enrere.
      Ara cal que l’administració entri en sintonia perquè cal molta inversió en educació per tal de donar suport a totes aquestes iniciatives.

      Gràcies per la visita!

  2. Hola!

    El fet és que estic treballant com a mestra a una escola que tot just inicia una pedagogia sistèmica i manipulativa amb metodologia Montessori. I m’agradaria permutar la meva plaça definitiva de primària amb algú altre que treballi en una escola de Barcelona i voltants i bé a Tarragona. Potser tu coneixeu algú disposat.
    Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s