Carta dedicada a la Carta de Compromís Educatiu

Aquests dies estem treballant en la famosa carta de compromís educatiu. Les escoles farem com sempre i transformarem el que és un imperatiu burocràtic-polític en una oportunitat per a treballar la relació família-escola, reflexionar sobre les nostres actuacions i elaborar un bonic document que, en el millor dels casos, reflecteixi la nostra filosofia d’escola i de l’educació.

No obstant, aquest article no pretén ser un elogi del que ja és evident; i és que les escoles fem, bonament, el que podem. El que busca aquest article, doncs, és fer una petita reflexió en relació a aquest document que, com ja hem comentat, és la famosa carta de compromís educatiu.

Quan llegeixes les instruccions del departament la primera pregunta que et ve al cap és: què passa si alguna de las parts no compleix el compromís? Res, absolutament res.  Perquè jo crec que ningú contempla la còmica situació en la que un director/a d’un centre interpel·li a una família tot dient: “Escolta, el punt número 2.3 de la nostra carta diu….i vostès no ho fan”. També ens podem imaginar una situació molt divertida en la que una família també acudeixi al despatx de direcció comentant que el punt número 2.3.4.2.1. no s’està duent a terme….

M’imagino una pel·lícula dels germans Marx fent servir la famosa carta de compromís educatiu com un leimotiv del guió. En el cas que algun director/a de cinema s’animi a fer una pel·lícula amb aquest argument, auguro un èxit important.

Però, comèdies a part, m’agradaria parlar del que es pot trobar a faltar en aquesta carta. Principalment, trobo a faltar, al costat de la signatura de les famílies i els directors /es dels centres, la signatura dels polítics i buròcrates als que se’ls hi acudit aquesta genial idea.  Qui vulgui pot buscar-la, però li ben asseguro que no la trobarà i és que, com sempre, la responsabilitat educativa recau en les famílies i les escoles.

Poc avançarem si la mirada educativa no es transforma i s’amplia tot dirigint-se a la classe política, a com aquests polítics desenvolupen els pressupostos, com s’impliquen en l’educació, com miren als infants, els seus processos de desenvolupament i a les famílies, com miren l’escola, als mestres i als centres. I no només ens quedem aquí aquesta mirada s’ha d’ampliar i observar com s’implica la societat sencera, les grans empreses, les institucions culturals i els mitjans de comunicació.

Certament, es troben a faltar més signatures en aquest carta ja que les persones i les institucions no estan aïllades i s’inscriuen en una xarxa de relacions. Per tant, si la relació família i escola falla o té èxit no serà perquè hi ha un paper signat; sinó perquè tots i totes els implicats (que són molts més que la família i l’escola) ens “arremanguem” i treballem plegats a favor dels infants.

4 thoughts on “Carta dedicada a la Carta de Compromís Educatiu

  1. Em sembla bé la relativització que feu de la carta. De fons ens preocupa a tots els docents com aconseguir més implicació de les famílies, doncs, és peça clau en la millora dels resultats acadèmics,… i em de trobar-hi camins per assolir-ho.

    • Hola Joaquim!

      Estic d’acord que la millora de les relacions amb les famílies i els centres educatius són bàsiques en els resultats acadèmics i també estic d’acord amb tu pel que fa a que a tots els docents ens preocupa millorar-les.
      Però penso que també és molt important no oblidar que d’aquestes relacions també depèn el benestar emocional i afectiu dels alumnes i això és fonamental pel seu desenvolupament com a individus. Una mala relació família-escola pot tenir moltes conseqüències negatives en els infants que no només es reflecteixen en els examens, sinó també en com es relacionen amb la resta de persones i en la seva pròpia autoestima: qüestions bàsiques que cal tenir molt presents en els centres educatius.

      Moltes gràcies pel teu comentari i Benvingut al nostre bloc!!!

  2. Crec que tan sols es una mesura burocràtica més. Com a pare de 3 nens, considero que tan jo com la meva dona estem fent tot el que podem i mirant d’ajuntar l’educació que ens van donar a nosaltres amb les noves pautes.
    Crec també que es una manera d’intentar conscienciar o “pressionar” a aquelles famílies que no estan fent els “deures”, però considero que tractar-nos a tots per un igual es un altre error típic en la cultura del “cafè per tothom”.
    Considero que no tinc que signar cap document (Ojo, no vinculant, ni de compliment obligat) que indiqui que he de fer el que el sentit comú ja m’obliga a fer.

    • Estic d’acord que tractar a totes les famílies per igual és un error tan gran com el de tractar a tots els infants per igual i també estic d’acord amb tu que la “Carta de compromís educatiu” és burocràcia “pura i dura”. També penso que les famílies que “no fan els deures” els començarien a fer si rebessin comprensiu, suport i ajuda per part del sistema educatiu i de la societat en general.
      Un document com aquesta carta pot arribar a generar hostilitats i enfrontament i això no és gens positiu per a ningú. Aquesta hostilitat és fruit, segons el meu parer, d’un paternalisme recalcitrant i d’una falta d’humilitat impressionant per part de les polítiques educatives que imposen una jerarquia improductiva i generadora de violència encoberta.

      Moltes gràcies pel teu comentari, la teva visita i Benvingut!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s