Capuccino Pedagògic. Part VI

Igual algú de vosaltres es pensava que el Capuccino Pedagògic s’havia acabat. Però ja us vam avisar que encara quedaven coses a dir.

A l’article passat us parlàvem de Stefano Sturloni  que, com a tallerista de l’escola Allende, ens parlava del seu projecte al pati d’aquesta escola. Va dir moltes coses interessants, però una de les que més em va agradar va ser que una de les feines dels docents havia de ser ajudar als infants a captar la subtilesa de les coses. Facilitar el desenvolupament de la capacitat d’observació d’aquelles coses que, de tant senzilles i petites, resulten moltes vegades invisibles. Ell comentava que potenciar aquesta mirada envers l’entorn i la pròpia vida és una manera de trobar recursos humils i assequibles per a trobar la felicitat. I això em va semblar, simplement,  meravellós.

Lligat amb el tema de la subtilesa penso que una manera subtil d’analitzar els discursos i missatges de les persones i les institucions és recollint les paraules que més es diuen o més ressonen. Al llarg dels tres dies de conferències, visites, xerrades i tallers vaig recollir a la meva llibreta aquestes paraules i que, només llegir-les, em porten a profunditzar i a reflexionar  sobre tot el que hem aprés aquests dies. Les vull compartir a aquest bloc per si pot ajudar a fer una idea més clara del que és l’experiència comunitària i educativa a Reggio Emilia. Aquí les teniu:

Transformació

Provocació

Confrontació

Trobada

Diversitat

Contemporaneïtat

Observació

Representació

Experimentació

Ciutat

Comunitat

Cooperació

Participació

Hipòtesis

Paraula

Procés

Documentació

Subjectivitat

Intersubjectivitat

Subtilesa

Mirada

Emoció

Identitat

Ombra

Llum

Interior-Exterior

Autenticitat

Narració

Elements Naturals

Context

Virtualitat

Passió

Diàleg

 Aprofito per a recuperar unes fotografies realitzades per la meva companya, l’Astrid, que tot just va descobrir una nova afició a Itàlia: la càmera de fotos “Harinezumi”. Quan vam estar al pati de l’Allende jo vaig agafar la meva càmera Nikon i a l’Astrid li vaig deixar l’altra, la Harinezumi. Quan ens vam separar per conèixer aquell espai de forma personal, ella em va dir: “Jo faig fotos dels detalls, perquè entenc que tu fas dels espais en general.” El resultat del seu recorregut fotogràfic és el que ve a continuació que és , precisament, un recull de les subtileses i de les petites coses que et pots trobar a aquell meravellós lloc i que em sembla més que adient per il·lustrar aquest article.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s