Capuccino Pedagògic. Part VII

Des de que vam arribar d’Itàlia, i ja fa moltes setmanes d’això, una idea que ens dona voltes constantment al cap és  la que gira entorn al “dret al risc”.

A Reggio, com us vam explicar, “el dret al risc” és inherent a la seva filosofia. Aquest concepte hi és molt present en educació especial ja que és molt comú que les famílies amb infants amb dificultats tendeixen a protegir en excés als seus fills i filles, fins al punt, de no permetre’ls fer-se adults.  El treball que s’ha realitzat, en l’àmbit de l’educació especial, és molt remarcable en aquest sentit i ha donat lloc a grans avenços tant personals com col·lectius.

Pel que fa a l’educació anomenada ordinària (un altre dia podem parlar sobre les etiquetes “especial” i ordinària”) continua existint  una tendència generalitzada cap a la pedagogia pediàtrica, és a dir, abunden les metodologies que pretenen construir bombolles al voltant dels infants que els allunyin de tot tipus de riscos fins arribar a extrems on aquesta tendència s’acaba transformant en el veritable risc per l’infant.

Evidentment, tot té uns límits i aquests límits han de construir-se en base a la reflexió i al diàleg tant intern com extern. Personalment, penso que aquests límits no s’han de construir en base al sentit comú ja que considero que el sentit menys comú és, precisament, el sentit comú. I, sobretot, aquesta idea de “dret al risc” s’ha d’articular en base a uns criteris de seguretat que permetin un marge ample al creixement dels infants.

És obvi que aquesta no és una tasca ni un debat fàcil. I, tot parlant amb una mare de l’escola en relació a aquestes idees , em va referir i enviar el vídeo que inclou aquest article. És un vídeo breu, molt breu però molt intens al mateix temps. I que em fa pensar que donar aquest marge, amb el degut acompanyament per part de l’adult, pot donar una empenta impressionant als infants pel que fa a la seva autoestima i creativitat.

Tot veient aquest vídeo i reflexionant sobre aquestes idees, el primer que em va venir al cap és que l’altra cara de la moneda del “dret al risc” és la confiança. I intueixo que donar marge al risc és ampliar la confiança en els infants i això, sense cap mena de dubte, és un revulsiu que fomenta, tal i com deia Erich Fromm,  un desenvolupament integrat de la personalitat i, per tant, potencia el desenvolupament de persones que no tenen por a la llibertat i s’enfronten de cara amb la vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s