Podem estar indignades, però mantenim la il·lusió!!!

Tots i totes tenim moltes diferències i aquestes diferències, si es polaritzen, es tradueixen en una distància abismal que no ens permet cap punt de trobada.

En general, els partits d’esquerra han tingut una marcada tendència a generar distàncies entre uns i uns altres: “Tu ets progesista, però no ets ecologista” “Tu ets ecologista, però no ets nacionalista” “Tu ets nacionalista, però…” i així es continua per una interminable línia que cada vegada ens allunya més i més de l’acord i el consens. Perduts en aquestes fragmentacions és com els ciutadans han anat desencantant-se.

Avui mateix m’ha arribat un vídeo que mostra les diverses acampades a ciutats de tota Espanya i, lluny de marcar diferències, el que es destaquen són les similituds: el mateix discurs i la mateixa voluntat de canvi. Són tantes les similituds que ni tan sols l’edat de les persones és influent. Sense posicionar-me davant d’aquestes accions, el que m’agradaria compartir amb els lectors del “Cafè pedagògic” és l’emoció de veure que encara podem trobar punts de diàleg i conversa, d’acceptació de l’altre i de transformació conjunta. Això il·lusiona i la il·lusió és molt contagiosa.

Segueixo aquests moviments amb interès i em preocupa que no aparegui, des del diferents governs, una intenció d’escolta i de connexió amb ells. Cal obrir aquestes vies per les dues bandes per tal que aquesta onada de canvi tingui conseqüències reals. És l’única manera de recuperar la il·lusió cap a la Democràcia i que el desencant no es transformi en apatia.

Els ciutadans parlen i els polítics, que hi estan al seu servei, haurien d’escoltar.

Des d’aquest bloc, tenim la petita il·lusió que tot això comporti beneficis a l’educació i que faci que la política en general transformi la seva mirada envers els infants, els docents i les escoles. Des d’aquest bloc, reivindiquem polítiques educatives que posin en el centre l’infant i el respecte cap a la cultura infantil, que no defensin privilegis absurds que no siguin coherents amb aquesta prioritat i que donin suport a que tota la societat posi en el seu punt de mira  la millora i proliferació dels serveis cap a l’infància i cap a les seves famílies.

Us deixem amb el vídeo.

2 thoughts on “Podem estar indignades, però mantenim la il·lusió!!!

  1. Retroenllaç: Observatori de ciberpolítica » Blog Archive » ¿Tiene sentido una jornada educativa contínua?

  2. Mírate esta propuesta de la FETE a ver que te parece, jornada contínua educativa (siempre que el centro lo acuerde) como ocurre en otras CCAA

    http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=4583

    No sé, yo en esto mi criterio es más sociológico que pedagógico (y está alrededor de la espiral de la baja productividad y baja formación = jornadas inacabables = parking de críos el colegio = futuras bajas productividades)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s