Les matemàtiques des d’una altra mirada

Si us dic que les Matemàtiques sempre han estat la meva assignatura pendent, crec que més d’una persona se sentirà identificada.

De fet, no sembla gaire sorprenent que hi hagi una tendència generalitzada a sentir-se frustrat o frustrada en relació a aquesta matèria. Molt segurament i també així ho indiquen els diversos informes PISA el plantejament educatiu d’aquesta àrea no sigui l’adequat i és més que probable que tots els que, en algun moment hem sentit un rebuig gairebé irracional per les Matemàtiques, no l’haguéssim sentit si l’enfocament hagués estat diferent.

Un dels reptes de l’escola del segle XXI és que aquesta matèria es vinculi a d’altres branques del coneixement i que s’entengui tant pel professorat com per l’alumnat com un procés de recerca d’un llenguatge per explicar el món. Així doncs, no insistir tant en fórmules i resultats i sí en els processos mentals que s’impliquen en el pensament matemàtic. En aquest aspecte l’Eugenio, mestre d’Antzuola, la Mª Antònia Canals i la Lara ens han obert moltes portes per entendre i veure les matemàtiques amb una altra perspectiva més profunda i enriquidora i a les visites i formacions que hem assistit ens hem anat apropant a una nova perspectiva pel que fa a aquest llenguatge.

Tot enriquint els nostres coneixements i parlant sobre aquests aspectes vam començar a posar en comú la bibliografia que havíem llegit en relació a aquestes qüestions. D’aquesta bibliografia voldríem destacar dos títols que, a part d’ajudar a transformar la visió de les matemàtiques, són divertits i entretinguts i, potser, acaben de refrescar aquest inici de setembre.

Per una banda, trobem El diablo de los números. Aquest llibre, en primera instància, va dirigit a infants d’una determinada edat. Però, com ja vam explicar a l’article “Com escollir un bon llibre de literatura infantil o juvenil”, els bons llibres de literatura infantil i juvenil també ho són pels adults. I és que aquest llibre que va caure a les meves mans quan tenia 15 anys, ha estat lectura recurrent al llarg de la meva vida. En ell un dimoni es presenta en somnis al protagonista i li explica qüestions numèriques tot desvetllant relacions, curiositats, vincles entre elles que semblen realment màgiques. D’aquesta manera el lector es va sentint, cada vegada, més atret per una lectura que, a més a més, està quallada de unes il•lustracions molt belles i que, en molts casos, obren la porta a la interacció. Resulta sorprenent, com a mida que s’avança la lectura, la pregunta que més intensitat agafa és “Per què no m’ho van explicar abans?”. I és molt impactant descobrir com un llenguatge inventat pels éssers humans, respon a una lògica interna i externa que sobrepassa els seus inicis i permet que s’estableixin relacions paral•leles o metarrelacions.

D’altra banda, us presentem El teorema del Loro que és una novel•la misteriosa i d’intriga on una peculiar família resident a Paris rep un encàrrec molt particular. A partir d’aquí es comença a desenvolupar una trama que ens permet fer un recorregut per la història de les matemàtiques i profunditzar en una qüestió molt interessant i és que les matemàtiques són fruit del propi ésser humà i que, tant les teories com les diverses fórmules i altres qüestions vinculades, són fruit de preguntes que s’han fet les persones i que han anat investigant per a poder-les respondre. Aquestes investigacions, en molts casos, han passat per la manipulació i la relació física amb els objectes o elements de la pròpia natura com, per exemple, l’ombra. Així doncs, acabes comprenent que el llenguatge matemàtic és fruit d’una recerca humana, contextualitzada i integrada a una perspectiva històrica i, per tant, es torna a insistir en la idea de procés més que no pas en el de resultat.

Totes dues lectures ens aproximen a un concepte de les matemàtiques més proper a la creativitat i als processos relacionats ja que ens mostren l’esquelet i les entranyes per tal de comprendre amb més profunditat d’on venen i a on van. I és que les matemàtiques també són una narració vinculada a la realitat més propera i que, per tradició, s’ha presentat descontextualitzada i desvinculada de la mateixa. Presentada de forma més propera a aquesta visió, les matemàtiques perden la seva inaccessibilitat o gairebé el seu misticisme per passar a ser un llenguatge o un recurs més que ens permet explicar la realitat des d’una altra mirada.

Referències bibliogràfiques:

  •  Enzensberger, H.M (1998): El diablo de los números. Siruela. Madrid
  • Guedj, D.(2002): El teorema del loro. Anagrama. Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s