Els 400 cops de la Stella.

Avui la cosa va de cinema i de cinema francès.  Personalment, em declaro fan absoluta de l’opera prima de Truffaut “Els 400 cops” on se’ns explica la història d’un adolescent que la seva necessitat de viure i de llibertat el fa anar més enllà del que les seves circumstàncies familiars i socials el deixen. Un noi que intenta forjar-se el seu camí, decidir per ell mateix i lluitar pel seu futur tot desfent-se de la presó en que els adults s’entossudeixen que ha d’estar.

Aquest film, com ja sabran molt dels nostres lectors, ha deixat per a la posteritat un munt d’imatges i de seqüències inoblidables així com un final inquietant que remou a tothom que el veu. Sense cap mena de dubte és una pel·lícula que ha marcat la història del cinema i ha estat una influència molt remarcada per a molts directors.

Doncs bé, l’altre dia vaig veure “Stella” de la directora Silvye Verheyde que, inevitablement, recordava, si més no de forma essencial, a la pel·lícula de Truffaut. Amb molta senzillesa la directora ens explica la història d’una adolescent que comença a descobrir el món, a obrir portes noves i a veure que hi ha oportunitats d’escapar d’un destí que sembla que ens atrapa de forma inevitable. La protagonista va descobrint les seves pròpies possibilitats i comença a prendre les seves primeres decisions importants i a actuar en conseqüència marcant un camí clar cap a la supervivència i el ressorgiment personal. Un personatge tendre, però amb molt de caràcter que exemplifica la fortalesa que tots els infants guarden al seu interior.

Tant Truffaut com Verheyde han aconseguit parlar directament al cor de l’espectador i apropar la mirada adulta al món dels infants i adolescents. De ben segur que això és perquè tant “Els 400 cops” com “Stella” tenen molt d’autobiogràfic i els seus respectius directors han deixat anar una part molt sincera i honesta d’ells mateixos quan eren infants o adolescents. Gràcies a aquests dos films es desvetlla un món infantil més complex del que pensem que és, ple d’accions intel·ligents que van construint una cultura pròpia i genuïna que té com a màxim ídol la pròpia vida.

5 thoughts on “Els 400 cops de la Stella.

  1. Dons, no trigarem en veure-les.
    Mentres, no puc estar de dir que una de les meves pel.licules favorites es “Billy Elliot”.

  2. Comparteixo el teu amor per “Els 400 cops”. És una pel·lícula fantàstica que convoca a la reflexió i que evoca l’esperit juvenil, les ànsies de llibertat i la naturalesa ‘macarra’ de l’adolescència. “Stella” no l’he vist, així que me l’apunto per veure-la tan bon punt pugui. Últimament, m’ha impactat “De mayor quiero ser soldado”, una proposta que explora la influència de la violència a la televisió (i altres tipus de violència) per als nens i les nenes. Et deixo el link de la meva crítica, per si vols fer un cop d’ull: http://criticdecine.wordpress.com/2011/10/31/de-mayor-quiero-ser-soldado-christian-molina/

    • M’he llegit la teva crítica i m’ha semblat molt bon suggeriment. No me la perdré!!! Per cert! Molt interessant el bloc!!!! Us aniré fent visites!!! M’agrada molt la vostra mirada crítica!!!! Enhorabona!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s