Bed & Breakfast Pedagògic. Part II

Visitar Summerhill, per a mi, va ser una emoció molt forta. Tants anys sentint a parlar d’aquesta experiència i tantes experiències viscudes personalment com a mestra, han fet que em situï en moltes postures en relació a aquesta escola. He passat de la idealització i admiració més absoluta a la decepció més decadent i he recorregut aquest camí múltiples vegades sense acabar d’instal·lar-me en cap dels pols. Així doncs, entomava aquesta visita amb molta prudència i, per què no dir-ho, amb un cert punt d’escepticisme.

Potser per la barreja de sentiments que em desperta Summerhill, potser per la seva pròpia contundència o ves a saber per què, visitar l’escola em va fer tremolar…

És difícil d’explicar el que vaig viure i el que vaig pensar, perquè era una explosió tant gran  d’emocions que resulta difícil de posar-hi paraules. Així doncs, ho faré, a poc a poc, en diferents articles i en diferents moments per tal d’anar posant al seu lloc aquesta vivència.

De moment, us faig arribar les paraules que vaig escriure de forma espontània quan encara hi érem a Londres:

“ Summerhill es defineix, contundentment, per ella mateixa. És, en essència, una vivència i com a tal s’ha d’observar molt atentament el que fan i com ho fan les persones que habiten aquest insòlit projecte. Cal sentir com parlen, veure les seves mirades i com es relacionen per arribar a entendre la calma i serenitat envejables que allà es respiren.

No hi ha cap desig d’agradar, ni tampoc cap desig d’acollir al visitant. I tot i que això pot ser vist com una manca de deferència o una falta de cordialitat, també és una prova de seguretat, confiança i manca de necessitat d’aprovacions externes. Summerhill és, per tant, seguretat en sí  mateixa i, per tant, les persones que l’habiten també formen part d’aquesta seguretat.

És, per tant, una institució particular, única, personal que compta amb una cultura, llenguatge i simbolisme propi. Visitar Summerhill és com visitar un espai completament diferent i pertorbador que provoca que s’activin tots els prejudicis possibles així com totes les admiracions.

Sense idearis explícits penjats de les parets, Summerhill qüestiona la teva essència personal i professional, commou, emociona i, al mateix temps, provoca rebuig i un sentiment d’estranyesa.

La identitat de l’escola es crea i es recrea i està en constant moviment i canvi. És un monument a la transformació dels significats compartits i a la construcció de la cohesió de tota la comunitat educativa.

Destaco un moment viscut a la xerrada que la Zoe, de forma molt planera i relaxada, ens va fer als visitants. Quan ja s’acabava la xerrada, algú li va preguntar: “Podrem dinar al menjador de l’escola?”. La Zoe, la directora de l’escola i filla del fundador, va dir: “Suposo que sí, però haig de consultar que diu al respecte l’assemblea”.   Llavors va agafar una carpeta d’anelles groga gens cerimoniosa on es recollien les normes de l’escola i va dir: “Sí, sí que podeu”.

(Un exemple de democràcia portada fins l’últim extrem.)

Les normes que són contingudes en aquesta carpeta groga s’han decidit en l’assemblea que és un dels òrgans de gestió i organització de l’escola més importants. Allà els adults i infants ( de 6 a 18 anys) tenen veu  i vot que, tant siguin uns com uns altres, val exactament igual. Nosaltres vam tenir la gran sort d’assistir-hi, perquè la pròpia assemblea així ho va decidir en aquell mateix moment. I vam poder observar durant una llarga estona, el que personalment em va semblar,  una meravella de la comunicació.

Conduïda per una alumna s’anaven alternant els diversos temes que aquell dia es recollien en l’ordre del dia. Aquests són alguns que es van comentar:

–          Un alumne que no es queda internat demana permís  a l’assemblea per a quedar-se uns dies a dormir.

–           Algú comenta que li han agafat la seva bicicleta.

–          I es decideix investigar un robatori que ha hagut a una aula.

Sorprèn l’actitud d’alguns presents a l’assemblea: hi ha persones que van fent ganxet, d’altres que dibuixen i alguns s’acaricien o es fan petons. Tot i això, la seva presència es fa sentir i és solida ja que van comentant el que escolten, voten i se’ls sent actius. I és que ningú dels que assisteixen a l’assemblea està obligat a assistir-hi, hi són perquè volen, perquè ho desitgen. Només en algun cas no és així. Els membres de l’assemblea tenen el dret a convocar a algú que no hi és present per a parlar algun tema concret. La persona convocada s’hi pot negar,  però llavors està penalitzada i ha de donar una part de la seva paga setmanal.

Durant el transcurs de l’assemblea hi ha alguns infants que demanen permís a l’assemblea per marxar i els participants (infants i adults) se’l concedeixen. Ja han tingut prou per avui.

Mentre estic a l’assemblea me n’adono que hi ha moltes coses que se m’escapen, no només per qüestions idiomàtiques, sinó també perquè, com he dit, Summerhill té una cultura pròpia amb significats propis que, sinó són viscuts, són difícils d’entendre.

I, sense més rituals, l’assemblea finalitza i Summerhill se’ns escapa, quedem fora, i  la deixem anar sense judicis, perquè així és la veritable llibertat. Allà es queden  la Zoe i tots els professors així com els nens, nenes i adolescents que van creixent envoltats de natura i acompanyats de les fulles enceses de tardor que ara ens miren i ens diuen “Adeu” (no els professors, ni els alumnes que ja fa estona que fan la seva, sinó les fulles que mogudes per l’aire fan una remor que ens parla).

Allà queden les bicicletes, les sabates, els mitjons, els guants i les joguines que abandonen els infants i que cap adult no recull perquè els seus “amos” experimentin les conseqüències per ells mateixos.

Allà queda la meva emoció i m’emporto el meu silenci que va catalitzant els meus pensaments. I no puc evitar que vagin apareixent interrogants infinits i que es vagin perdent en la negra nit que ara mateix envolta Summerhill.” 

24 thoughts on “Bed & Breakfast Pedagògic. Part II

  1. Sincerament, estic impressionat. Per una banda per tot el sentit que s’amaga darrera de les paraules de l’article. Per altra banda, per com està escrit i la claretat amb la que ens arriba el missatge.

    Gràcies per deixar-nos viatjar amb vosaltres a través del bloc, no deixem d’aprendre dels altres, de les experiències viscudes i de les diferents fronteres educatives que se’ns obren després de llegir cadascun dels articles del bloc.

    Aquest bloc ja és de referència obligada cada cop que rebo un avís d’entrada al correu electrònic. Gràcies per compartir-ho.

    • Àlex,

      Gràcies per les teves amables paraules. Vaig escriure des del cor i sense pensar-hi gaire, això sempre funciona si el que es busca no és un text estructurat de forma clàssica. Quan vaig escriure les primeres paraules, responia a una necessitat essencial de donar forma a tot el que tenia per dins.
      M’agrada compartir aquests viatges i les meves reflexions. Penso que, com bé dius, ens ajuden a aprendre tots junts, connectats i en xarxa. Quina meravella és internet que ens permet rebre tants imputs i enriquir-nos mútuament!!

      M’emocionen les teves paraules i la consideració cap a aquest bloc que, com ja vas veure, neix des de la senzillesa i la necessitat.

      Una abraçada i, novament, gràcies!!!!

  2. Gràcies, Isabel! Aquests dies he intentat explicar diverses vegades l’experiència Summerhill i em costava transmetre tot el que vaig veure i sentir. Acabo de reenviar el post a tothom qui m’ha preguntat perquè coincideixo del tot amb el que hi dius.
    Una abraçada,

    • Laia,

      M’alegro que et sentis identificada amb les meves paraules. A mi també em costava molt explicar-ho, per això he corregut a posar en ordre els apunts que vaig pendre a Londres i els hi he acabat de donar forma. Era una necessitat per a mi!!! I crec que també era un deure amb les meves companyes que tant encuriosides ens preguntaven i jo no sabia que respondre.

      Una abraçada i gràcies pel teu comentari i per la teva presència en aquesta experiència tant especial!!!!

  3. No he estat allà, però el sentiment que transmeten tant les imatges com les paraules, ens permet transportar-nos a una realitat educativa tant distinta a la que estem acostumats que fins i tot sembla utòpica, però que ens fa parar i reflexionar sobre la direcció de les nostres accions en l’acompanyament dels infants.

    Gràcies per compartir aquestes experiències. Una abraçada ben forta i felicitats per el meravellós projecte que esteu portant endavant!

    • Gràcies Nadia!!! Gràcies per tot!!! Per la visita, pel comentari i pel teu suport sempre present com amiga i com a professional!!! Ja saps com necessito les nostres xerradetes terapeutiques professionals-personals!!!!

      Una abraçada ben forta!!!!

  4. Gracies Isabel.
    M’ha agradat molt les teves paraules… això si, he trobat a faltar una foto del pitufo a Summerhill🙂
    Totalment d’acord amb que l’experiència de Summerhill es impossible que deixi indiferent entre altres coses per la contraposició de sentiments que implica.
    Per altre banda l’experiència del viatge amb tot@s vosaltres també ha estat única i enriquidora.
    Una abraçada

  5. Ja veus, guapa! Ni la visita ens va deixar indiferents ni la teva crònica he deixat indiferent a ningú… Ens has fet vibrar intensament, ens has permès reviure les sensacions que tots i totes vam sentir i que no sabíem com explicar, ens has fet sentir una altra vegada cada instant, cada raconet…
    Gràcies, gràcies, gràcies!

    • Gràcies a tu per valorar cada article com ho fas i pel teu entusiasme!!!! Compartir totes les nostres experiències i coneixements és l’essència d’aquest bloc. Moltes gràcies pel teu comentari i per les teves aportacions!!! Sense tu no seria el mateix!!!!

  6. Isabel, les teves paraules són apassionades i apassionants a parts iguals.
    Sento que he deixat un bocinet de mi mateix a Summerhill, i dono gràcies a l’energia inesgotable de les mestres, que ha volgut dur les nostres passes fins allà.
    Eduard

  7. hi to all cafepedagogic.wordpress.comers this is my first post and thought i would say a big hello to yous –
    regards speak again soon
    g moore

  8. Ixabel!, me han encantado las dos partes del articulo, pero éste especialmente me ha llegado al alma. Gracias por hablar desde el corazón, ha sido fácil imaginarse a una misma recorriendo aquellos espacios, escuchar, ver y sentir sin estar allí, a traves de ti y de todos los que habeis compartido lo vivido.

  9. Retroenllaç: Un record de tardor | Psicopedagoga en proves

  10. Hola Isa, estic mirant avui moltes parts de la web que em faltaven i ‘he trobat amb aquesta joia. Jo no he estat a Summerhill, però des que vaig llegir el llibre a la universitat que m’ha cridat molt l’atenció i sento molta atracció cap a aquesta aventura pedagògica i vital. Tot i que, com tú, sempre que hi penso em crea judicis a la vegada que admiració. A veure si un dia tenim l’oprtunitat de xerrar sobre aquesta experiència. Gràcies!!
    Noe (omako basoa)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s