La mirada de les mestres, la mirada dels cineastes i una llengua que s’ha de veure per comprendre-la

La mirada de les mestres és una de les eines principals amb la que treballem. La nostra mirada en relació a la infància, en relació a cada nen i nena concret, en relació a l’educació i, fins i tot, la nostra mirada en relació a la vida i als éssers humans  marquen un estil concret de fer, una manera de plantejar-se la professió i una manera de donar-li forma a la nostra quotidianitat. La nostra mirada ha de ser rica, compromesa i capaç d’adoptar diferents punts de vista, diferents formes de veure les situacions que vivim per tal d’ajustar-nos a les persones que tenim al davant, amb les que treballem i amb les que creixem.

Moltes vegades parlem “d’un canvi de mirada” en relació a un infant quan necessitem desenvolupar un coneixement més profund de les seves circumstàncies i de les seves possibilitats, per no parlar de la importància de la imatge, del que seleccionem o deixem fora d’una fotografia quan documentem. Així doncs, la nostra mirada i els processos interpretatius i subjectius que s’impliquen són fonamentals.

En moltes ocasions connectem amb una de les nostres companyes, precisament, per la seva mirada perquè la trobem rica, polièdrica i creativa i busquem consensuar la nostra mirada amb la d’ella.

Potser pel mateix connecto jo amb el cinema perquè treballa amb la mirada i amb els seus processos associats. I, potser per això, hi ha determinats cineastes que em semblen interessants o admirables i amb els que connecto especialment.

És el cas de la mirada d’una productora que fa anys que lluita en el món del cinema, “Doble Banda”. Com a productora i, gràcies a les persones que hi formen part, tenen una mirada particular, sensible i honesta que es reflecteix en les seves produccions. Un dels seus últims treballs (Oblidant a Nonot), dirigit pel Pablo García, és una mostra d’aquesta mirada propera a les històries petites que,  interpretades per la seva subjectivitat i expressades amb un llenguatge estètic  personal i ple de bellesa, es transformen en històries grans, universals i significatives per l’espectador.

“Oblidant a Nonot” signfica l’emergència més que digna d’un col·lectiu del que, constantment, ens oblidem. Un col·lectiu amb el seu propi idioma, cultura i formes de relació que, precisament, requereix i necessita de la mirada com a vehicle fonamental.  La llengua de signes, per tant, és una de les protagonistes d’aquest curtmetratge que es presenta aquesta setmana al Festival “L’alternativa” de Barcelona i que podreu veure el dimecres 16 a les 20h o el divendres 18 a les 18h al CCCB (c/Montalegre, 5).

Sense apologies, ni polèmiques, d’una forma molt amable com ja ens té acostumats aquest director, “Oblidant a Nonot” ens parla de la comunicació i de la incomunicació, dels ponts que vinculen el món dels infants amb el món dels adults i de la delicadesa d’aquests ponts, dels fils que ens uneixen i ens separen i de la complexitat de les relacions. D’una forma senzilla et sedueixen les mans que, com una dansa incomprensible, serveixen per a teixir aquests fils, aquests ponts i demostren que la paraula va més enllà del so o de l’escriptura. La paraula és forma, és matèria, és energia perquè, en definitiva, la paraula és vincle, una forma que prenen els vincles, un vehicle per establir diàlegs entre les nostres essències i, per tant, una necessitat.

La llengua de signes ha estat marginada, jutjada i prohibida durant molt de temps i, per tant, una part important de la nostra societat ha estat limitada en les seves formes de relació, en l’accés al coneixement i a la comprensió del món. Així doncs, “Oblidant a Nonot” és un cant a la llibertat d’expressió, a la llibertat de l’ésser per a trobar els seus vehicles d’afecte i relació, al dret que tenim tots de construir-nos un lloc a mida en aquest món.  I tot això explicat a través d’un curtmetratge exquisit, subtil, ple de bellesa quotidiana i ple  de mirades:  les mirades d’una mare, d’una filla, d’una mestra i les nostres pròpies mirades que ajuden a tancar el cercle ja que, un bon cineasta, no finalitza la seva obra fins que l’espectador no l’interpreta (José María de Orbe)

6 thoughts on “La mirada de les mestres, la mirada dels cineastes i una llengua que s’ha de veure per comprendre-la

  1. Hola Isabel!!! Graaaaaaciaaaaas!!! Al corto de OBLIDANT A NONOT le va muy bien que se escriba y se hable sobre él para que tenga repercusión más allá de los festivales de cine. Graciaaaaas por escribir tan bonito y profundo como lo haces tú. Anoche fué mágico el pase en LA ALTERNATIVA. Me encantó lo que comentó Pepita Cedillo acerca de la Lengua de Signos y la Escuela Tres Pins de Barcelona y, sobre todo, que estuvieses tú allí!!!

    • Gracias a ti por hacer esas obras tan hermosas y descubrirnos que en lo cotidiano existe una magia especial. Gracias por hacer emerger un colectivo y su cultura que, estando tan cerca, nos es del todo desconocido. ¡Muchas gracias por todo eso y por tu visita y comentario!

      ¡Un abrazo!

  2. Retroenllaç: La bellesa d’un gest. | Cafè Pedagògic

  3. Retroenllaç: Alícia, el retrat impossible o com el senyor Lewis Carroll s’enfronta a la frustració. | Cafè Pedagògic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s