L’escola oberta a les famílies.

Darrerament hem vist que podria ser interessant pels nostres lectors i lectores parlar de l’obertura de la nostra escola a les famílies dels alumnes. Tot i que moltes persones podrien haver dit moltes coses, hem pensat que fora molt més estimulant que la responsable directa de tota aquesta història escrigui unes lletres i així, de pas, s’estreni en aquest bloc. Deixem pas, doncs, al text elaborat per l’Astrid Ruíz:

“Per a nosaltres, l’escola és una manera de viure”

Sara Ruiz (mare del Martí de P4)

 La majoria de persones que visiten l’escola senten un gran respecte i admiració per l’alta implicació i participació de les famílies al centre, per com viuen els pares i mares l’escola, per com senten que per ells és una manera de viure. Per nosaltres, les mestres, la participació de les famílies és un dels motors més rics que tenim en aquest moment a l’escola, i que dóna un sentit real a l’escola com a projecte de vida dels infants, famílies i mestres.

Fa molts anys que sentim parlar de la importància de la implicació de les famílies a l’escola. Son moltes les lleis educatives que han manifestat, de manera explícita, la necessitat de que les famílies visquin l’escola i sentin que els projectes educatius que s’hi desenvolupen són una tasca compartida amb el professorat. Segurament, aquesta participació i implicació és una de les claus perquè els infants i els nens i nenes visquin el seu procés de desenvolupament com un tot unitari on els diferents agents que hi intervenen estan en contacte i formen un equip cohesionat que els acompanya en el seu dia a dia… Mestres, famílies, entorn…

Quan realment, com a mestre o mestra, creus fermament amb la importància que tenen els pares i les mares a la vida de l’escola, cal posar en joc tot un seguit d’estratègies que et permetin aquest acostament i aquesta implicació… I la solució, des de la nostra mirada, només és una: L’ESCOLA OBERTA A LES FAMÍLIES… però, no només això, sinó L’ESCOLA OBERTA SEMPRE A LES FAMÍLIES.

Quan parlem de la baixa participació de les famílies en alguns projectes educatius, no n’hi ha prou en lamentar-nos i anar passant els dies comentant entre companys que les famílies no participen, que no viuen l’escola com ens agradaria… Hem de mirar què fem per afavorir i facilitar aquesta participació. Sovint ho penso i ho dic… “segurament, si només obrim les portes el dia de Nadal, aquell dia no vingui de gust venir perquè potser ja s’ha arribat a un moment en què moltes persones se senten distants al projecte”…

Totes les relacions humanes, aquelles que arriben a un grau de profunditat considerable, aquelles que fan que les persones ens sentim identificades les unes amb les altres, comencen amb sensacions de confiança; una confiança que es crea a partir del compartir, de sentir-nos a prop, de mirar l’altre amb respecte, de conèixe’ns a fons… Només així podrem anar consolidant vincles afectius i emocionals que ens faran sentir a gust els uns amb els altres. Però perquè tot això esdevingui una realitat, cal afavorir la creació d’entorns que ens permetin iniciar aquest coneixement, compartir vivències, sentir-nos escoltats… en definitiva, poder estar junts i juntes.

Per tant, l’escola ha de crear espais d’intercanvi i convivència entre mestres i familiars, de manera que junts i juntes sentim que estem creant un projecte educatiu compartit i participatiu. La nostra experiència ens ha permès gaudir de la grandesa on pot arribar tot aquest compartir… Una grandesa que ha arribat a extrems que no hauríem imaginat, graus de complicitat que ens han portat, fins i tot, a arribar a viatjar junts mestres i famílies, a compartir formacions, a fer cafès quotidianament i a no acabar mai reunions d’escola prenent alguna cosa en alguna cafeteria per acabar el dia plegats…

Aquest ha estat el nostre desig des de l’inici de l’escola, i així ho hem fet, perquè les mestres així ho sentim. Des del primer dia hem obert les portes de l’escola a les famílies, hem sentit que formen part del projecte, fins arribar al punt de que sabem que sense les famílies no podríem abastar tot el que en aquest moment tenim entre mans. Obrir les portes de l’escola a les famílies ens ha permès conèixe’ns a fons i iniciar la relació de confiança de què parlava anteriorment, una relació que amb algunes famílies arriba en major o menor intensitat, però que per nosaltres totes les famílies són l’escola.

I què vol dir que l’escola està sempre oberta a les famílies? Doncs això, que ho està SEMPRE. Tothom qui ho desitgi pot venir a l’escola i entrar-hi quan li vingui de gust. Hi haurà estones en què es podrà estar amb els infants als ambients, i estones en què ens els ambients només hi podran ser aquells familiars que aquell dia tenen “adjudicat” un acompanyament; però sempre s’hi pot entrar a fer un cafè a l’espai familiar, a llegir-hi, a estar parlant amb altres pares i mares… simplement, a ser-hi, a viure l’escola, a sentir-la de prop. L’”Espai familiar” és un espai viu i actiu, com l’escola, on molts pares i mares s’hi passen llargues estones i van fent vincles, es coneixen i comparteixen… És un espai molt valuós!

Suposo que és important concretar una mica això de  “acompanyar als infants als ambients”, per aquelles persones que no formen part del projecte i que poden estranyar-se del que estic dient. Són diverses les maneres d’acompanyar els infants dins dels ambients (el que serien les aules a les escoles tradicionals)… Tots els pares i mares poden ser-hi cada dia, entre les 9 i les 10 del matí. La resta del dia, l’acompanyament dins dels ambients és segons la distribució de pares i mares que han fet les mestres per cada dia (en funció de la disponibilitat que ens han fet arribar les famílies). No ens podem deixar de comentar els grans moments que mestres i famílies vivim durant l’adaptació dels infants a l’escola, adaptacions que són en família, de manera que mestres i familiars acompanyem els infants fins que sentim que l’infant se sent segur a l’escola i ja s’hi pot quedar sol (hi ha adaptacions que poden durar setmanes i mesos). També poden venir a dinar a l’escola, amb els seus fills i filles, sempre que puguin o els hi vingui de gust.

Tots aquests acompanyaments impliquen la necessitat de fer “escoletes de famílies” amb la voluntat de compartir fets que junts i juntes vivim a l’escola… En definitiva, tot aquest compartir és la gran eina que ens permet conèixe’ns, sentir-nos part d’un procés d’acompanyament, i iniciar la relació de confiança tant necessària per acompanyar els infants en el seu procés de vida.

No me creo aún que esta escuela sea como es. Cada día que pasa me sorprendo más de lo maravillosa que es. No es solo el proyecto, que nos encanta. Es el respeto por los niños y por las familias que lo impregna todo y, más aún, el cariño… es alucinante!

Manuel Ortega ( pare de l’Amets de P4)

 

Quan tot això esdevé una realitat, podem arribar al grau màxim de complicitat que, a poc a poc, ens fa sentir que el projecte que tenim entre mans no és un projecte educatiu, sinó un projecte de vida i de relacions humanes que ens acompanya en el nostre dia a dia.

15 thoughts on “L’escola oberta a les famílies.

  1. Hola, sempre m’agrada seguir-vos al blog i gaudeixo molt de tot el que expliqueu i compartiu.
    Però, aquest article em sembla fantàstic i sincer, família i escola tots a una, dia a dia. Compartint, gaudint i acompanyant en el procés vital de consolidar vincles afectius i emocionals amb els referents més importants i propers d’un infant (família i mestres). Amb nosaltres comparteixen i descobreixen coses noves cada dia. Personalment entenc què, només sí hi ha respecte, seguretat, amor i complicitat, podem oferir un entorn ric per créixer als nostres fills i als nostres alumnes.
    Felicitats per fer-ho possible a nivell pràctic i no només teòric.
    Gemma Bassa

    • Hola Gemma! Gràcies pel teu comentari! Per nosaltres aquesta sensibilitat és el que cal per unir famílies i escola, sempre des d’una mirada amorosa… Com molt bé comentes, aquesta relació de seguretat, amor i complicitat serà la que permetrà que els infants visquin el seu entorn com un tot unit.
      Per nosaltres és molt gran el que estem visquent en aquest comunitat educativa… I sentim la responsabilitat com a mestres de cuidar-ho perquè cada vegada tot sigui més compartit!
      Fins aviat!
      ASTRID

  2. Gracies per fer arribar tot aquet escrit per que me he sentit molt identificada,el nostre fill ja es el segon any que esta a la escola i ara fa P4,nomes les families que estan alla amb els nostres fills/as es un regal enorme poder compartir amb els petits mestres i acompanys,el dia a dia no es facil però sempre hi ha moments de molta satisfacciò,deixar fer,estimar i compartir.
    El meu fill gaudeix per que lo primer de tot es que sent estimat,on hi ha un entorn de carinyo i agradable i sobre tot relaxat, que nosaltres el pares podem compartir amb ell.
    Ara any que pasa la escola es va enriquin amb mes nens/as i mes families.
    GRACIES A TOTS TOTES PER FER POSSIBLE TOTA AQUESTA IL-LUSSIÒ COMPARTIDA.
    Bea mare del Dima

    • Hola Bea! Gràcies a tu per haver-hi estat tant intensament des de l’inici. Gràcies per creure en nosaltres i en aquest projecte. I gràcies per emocionar-te i vibrar tant amb la vida de l’escola.
      Per nosaltres és un goig tenir famílies tant implicades. Gràcies a la intensitat amb què viviu aquest projecte educatiu, podem escriure articles com aquest.
      Una abraçada!
      ASTRID

  3. Afortunats. Així ens sentim nosaltres per estar on estem, per tenir la possibilitat d’educar el nostre fill en una escola com aquesta. Hi vam arribar quasi de casualitat, mai oblidaré la conversa que vam tenir amb uns coneguts, que ens van parlar de l’escola, quan ja teniem decidit matricular el nostre fill en una altra escola, desconeixent el vostre (el “nostre”) projecte. “La gent te por de la llibertat”. Recordo aquesta frase. I recordo anar a una jornada de portes obertes tardana, i saber que allò que escoltava era el que volia pel meu fill. Malgrat els interrogants que sorgien, em vaig enamorar del projecte, i cada vegada n’estic més, d’enamorada!
    Gràcies!
    Hortensia.

  4. Estimada Hortensia!
    Nosaltres també ens sentim afortunades de tenir-vos en aquest projecte…
    Jo recordo instants dels que comentes… Jo recordo com et brillaven els ulls la primera vegada que ens vam trobar a l’escola bressol, quan vaig venir a fer l’exposició del projecte.
    “La gent té por de la llibertat”… però tots volem ser lliures… Només si creixem en llibertat podrem arribar a ser nosaltres mateixos, podrem mostrar-nos al món tal i com som, sense por, amb seguretat… I els infants també han de ser lliures, perquè si els acompanyem a partir de la llibertat podrem ajudar-los a construir fermament la concepció de l’altre, el respecte per la llibertat de l’altre… Com molt bé deia A.S Neill (fundador de Summerhill), només podrem ser lliures quan sapiguem respectar la llibertat dels altres.
    Et faig arribar una abraçada molt forta i gràcies pel teu comentari!
    ASTRID

    • Vuestra frase sobre la libertad me ha hecho recordar una frase de una de mis peliculas “de cabecera”, Easy Rider:
      “Hablan, hablan y hablan de libertad. Pero cuando ven a un individuo realmente libre, entonces le tienen miedo.”
      Creo que al apostar por este tipo de educación estamos intentando no temer ni siquiera a la libertad (verdadera) más dificil de asumir, la de nuestros hijos.
      Nadie lo explica mejor que el maestro Khalid Gibran en su poema. Si no lo conceis espero que os guste:

      Vuestros hijos no son vuestros hijos.
      Son los hijos y las hijas de la Vida
      que quiere seguir dando Vida.

      Vienen a través de vosotros
      pero no son vosotros
      Y aunque están a vuestro lado
      no os pertenecen.

      Les podéis dar vuestro amor,
      pero no vuestros pensamientos
      porque ellos tienen sus propios pensamientos.

      Podéis dar una casa a sus cuerpos
      pero no a sus almas,
      porque sus almas habitan en la casa del mañana,
      la cual no podéis visitar, ni tan siquiera en vuestros sueños.

      Podéis anhelar ser como ellos,
      pero no tratéis de hacerlos como sois vosotros.
      porque la vida no marcha hacia atrás
      ni se detiene en el ayer.

      Vosotros sois los arcos que,
      cual si fueran flechas vivientes,
      lanzáis a vuestros hijos a la Vida.

      El Arquero ve el blanco en la senda del infinito
      y os arquea con su poder
      para que su flecha vuele veloz y lejana.

      Permitid con alegría que el Arquero os doblegue
      porque así como Él ama a la flecha que vuela
      ama también el arco estable.

  5. Mireu, jo no soc de la vostre escola, us conec perquè tinc dues filles i tinc un interés profund en l’educació activa, lliure, digues-li com vulguis, i des de sempre m’he anat informant de les escoles que hi ha per aqui, Barcelona, Maresme…amb aquesta línea pedagògica. Però per coses de la vida, no he tingut la sort de poder portar-les a un espai com el vostre on puguin gaudir d’aquest acompanyament i d’aquesta llibertat de la que parleu. Ha de ser increïble per un infant poder gaudir d’aquests tresors. Però sobretot el que més m’impacte i m’emociona quan llegeixo els comentaris dels pares i les respostes de l’Astrid, la directora, és que us estimeu!! O si més no aquest és l’objectiu profund d tot plegat, respectar, coneixer, apendre, créixer, escoltar, incloure…tot el necessari per sentir-te feliç i lliure. No teniu por de parlar de vosaltres mateixos, d’exposar les vostres emocions, i aquesta valentia, aquest coratge és el més importat que compartiu amb els infants. Teniu la sort que l’escola encara és molt petita i així tot és més senzill, però estic segura que per més que creixi l’escola, l’ànima és la que és i us en sortireu i aconseguireu fer arribar aquest amor cada dia a més famílies. I que important que és!!! Nens feliços, famílies felices, escoles felices, pobles feliços!!!! M’heu fet plorar d’emoció!!
    Endevant amb tot!! Us admiro, us estimo!!!
    Fins aviat.

    Maria

  6. Maria… moltes gràcies pel teu comentari. La veritat és que llegir-te ens ha emocionat tant! És cert que cada dia vivim aquestes sensacions que comentes, i la veritat és que per nosaltres és un somni fet realitat.
    Gràcies de tot cor!
    ASTRID

  7. Retroenllaç: No al tancament de l’escola Esparreguera II. | Cafè Pedagògic

  8. Retroenllaç: Avaluació, diagnòstic i propostes de millora per al Sistema Educatiu Català a partir de l’estudi de l’informe PISA 2009 | Cafè Pedagògic

  9. Hola! Emocionant i bonic tot el que expliqueu i tots els comentaris i respostes. Sóc una estudiant de “Magisteri” en educació infantil, (ho poso entre cometes perquè ara se’n diu Grau), i enguany estic a l’últim curs, on he de fer el treball final de carrera. El tema que he escollit és el de relació família escola, i la meva idea és tirar cap a com l’escola implica a la família, però molt també, com es sent la família, com ho viuen, com és aquesta experiència per tothom qui hi esta implicat.
    Algú sap quina escola és? Potser és que no hi diu o no ho veig, o no es pot dir..
    M’agradaria molt poder conèixer alguna experiència!

    Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s