L’estètica a l’escola és possible: agraïments, criteris i idees.

Quan l’Elena es va posar en contacte amb l’Astrid per a col·laborar en un article del bloc “Kireei” ens vam sentir terriblement il·lusionades i, quan ens va venir a visitar a l’escola, va ser un gran regal. Però quan el passat 21 de març vam veure publicat l’article vam sentir una gran emoció. Volem donar-li les gràcies des del nostre bloc per donar-nos l’oportunitat de col·laborar amb ella. Ha estat tot un plaer!

L’article va ser  publicat amb el títol “La estética en la escuela” i recollia la mirada de la Claudia i la Carmen (responsables de “Jugar i Jugar”) i la nostra mirada envers el tema en qüestió. Personalment, em va semblar un article molt complet i molt ben escrit que dóna valor a dignificar els espais educatius. Podeu llegir-lo clicant aquí.

També són interessants els comentaris que han anat realitzant algunes persones. Entre elles, trobem algunes que ens animen a continuar amb la nostra feina: gràcies, moltes gràcies. També trobem algunes famílies de l’escola que mostren el seu entusiasme i corroboren que tot això és possible: moltes gràcies pel vostre suport constant! I també hi ha alguna persona que comenta que és molt difícil dur a terme a l’escola aquesta qüestió amb els recursos que tenen normalment els centres.

En aquest sentit, m’agradaria aclarir que incorporar l’estètica a l’escola és un esforç evident en molts sentits; però és un esforç molt més gran conviure, viure i habitar espais degradats, antiestètics i poc harmònics. I que en el cas del treball amb infants, aquesta convivència, hauria de ser intolerable.

És cert que comptem amb materials que superen els preus habituals, però també haig de dir que són d’una gran qualitat. Això suposa que duren molt més i que, per tant, no s’han de renovar constantment. Com a mestra d’altres escoles, he vist com, any rere any, es van renovant materials de baixa qualitat  i causant no només una despesa econòmica, sinó també ecològica. Crec que una de les primeres qüestions que s’ha de plantejar una escola és com ser sostenible i optimitzar els seus recursos. I, en el nostre cas, sempre ho vam tenir molt clar: més val poc i de qualitat, que molt i de mala qualitat. Cal dir que, en aquest sentit, les primeres trobades amb la Claudia i la Carmen de “Jugar i jugar” van ser decisives i ens van ajudar moltíssim. Des d’aquí, les gràcies també a elles.

D’altra banda, hi ha molts materials que són d’origen natural . Anar a fer una passejada a la muntanya i recollir pinyes, pedres, castanyes o branquillons permet comptar amb un material noble que aporta calidesa als ambients i un altre tipus de sensacions a les persones que les habiten i, pels que es preocupen per la qüestió econòmica, és completament gratuït.

Tanmateix, el obrir la teva mirada i descobrir la bellesa en qualsevol lloc et pot permetre donar una altra vida a, per exemple, taps d’ampolla, xapes, carmanyoles, capses, llaunes, etc. No es tracta només d’incorporar-les a una activitat, sinó que habitin l’espai de l’escola amb la seva pròpia personalitat, aportant la seva pròpia bellesa.

Un exemple clar són els pots de vidre. A la nostra quotidianitat són una constant: els iogurts, els cigrons o les confitures venen en pots de vidre que, moltes vegades, acaben les seves vides al contenidor. Nosaltres els reaprofitem com a gerros, com a pots pels llapis, per a col·locar fotografies, per a organitzar material…per a  multitud de coses!!! Els pots de vidre són bonics per si sols, aporten reflexos, sensacions tèrmiques i visuals i acostumen a ser molt resistents i, el millor, el preu: el que et costi allò que compres habitualment, menjar el seu contingut, rentar-los, treure l’adhesiu i dur-los a l’escola.

Aquesta imatge ha estat realitzada per un infant de l’escola “Congrés-Indians”

 

La disposició del material també és clau. El curs passat teníem molts materials dels que disposàvem aquest curs, però la seva presentació era molt diferent i menys atractiva. Per exemple, tenir les construccions sempre recollides o alguns materials sempre a dins de capses no convidaven a la interacció. Ara, cada dia, el material està presentat de formes diferents i estètiques que fan que els infants vulguin tocar-lo i començar a jugar amb ell. Això ha estat clau: repensar l’ordre d’una altra manera. Ja no cal que tot quedi una altra vegada guardat, sinó que quedi harmònic i faciliti l’activació dels infants. A això nosaltres li diem provocacions. També, per exemple, disposar el material per games de colors fa que, d’entrada, tot sigui més agradable però també més fàcil de recollir…

Però el factor determinant i decisiu, sense cap mena de dubte, és l’energia creativa dels professionals del centre. La il·lusió que hi posen i com van contagiant a tota la comunitat educativa són bàsics. I quin és el catalitzador d’aquesta il·lusió? Els propis infants i la prioritat dels equips de dignificar-los. En aquesta línia, mantenir l’estètica a les escoles no és un privilegi, una frivolitat o quelcom inabastable: és una obligació professional, un criteri de qualitat i un dret dels infants. Per tant,  no valen excuses i és que, dins de totes les circumstàncies, hi ha possibilitats de mantenir entorns educatius estimulants, rics i estètics. Només calen bones dosis d’imaginació i aprofitar els punts forts que tot centre en té.

(Podeu llegir més sobre el nostre concepte d’estètica al centre clicant aquí.)

8 thoughts on “L’estètica a l’escola és possible: agraïments, criteris i idees.

  1. Un article molt interessant i a tenir molt en compte. És cert que a vegades oblidem una mica la disposició de l’aula i de veure-ho tot amb els ulls dels infants. Per això són tant importants aquests tipus de reflexions.
    M’apunto la idea dels pots de vidre!!!

    • Gràcies per la teva visita i el teu comentari! La veritat és que els pots de vidre han estat una gran descoberta per a nosaltres. L’altre dia, inspirada per una idea a un bloc d’art amb fotos, vaig agafar unes imatges fetes per infants i les vaig posar a dins d’un pot de vidre…l’efecte era genial!!! Prometo fer un article sobre aquesta idea perquè és molt efectiva i efectista!!!

  2. Moltes re-gràcies! Crec que és un dels articles més llargs i densos que hem fet mai a kireei, però l’ha llegit molta gent i ha tingut moltíssimes comparticions a Facebook. No ha estat un post més per kireei, i encara menys per mi, he gaudit molt preparant-lo. Una abraçada.

  3. Com a família de l’escola vull agrair-vos l’esforç i dedicació constant que es desprén de cada detall de l’Escola. El principi d’aquest any, amb aquest gran canvi estètic i de disposició dels materials ens va deixar asombrats i, passats uns instants, molts podíem notar com aquesta visió ens encomenava una calidesa al cor… Sens dubte, l’estètica ens afecta l’estat d’ànim i alhora ens motiva. En aquest cas, la cura, l’amor i el seguiment de cada detall fa que els ambients especialment siguin una invitació i una sensació de ‘casa’ que convida a obrir-nos i estar còmodes… Quantíssimes coses més sentiran els nostres infants!!!
    Gràcies!

  4. Si que és veritat que la bellesa que despren l’escola és un a més amés i és màgic perquè et fa sentir bé. Personalment una de les coses que més m’agrada esteticament son les plantes dintre dels ambients. Crec que li donen molta calidesa i et fan sentir una mica com a casa.
    M’encanta veure com cuideu cada detall, de les games de color, de la disposició dels llàpis, dels fulls… és una escola presiosa!!!! i crec que som molt afortunats de tenir-la i de formar part d’ella i el seu creixement.
    Un altre cop: GRÀCIES!!!!

  5. “Però el factor determinant i decisiu, sense cap mena de dubte, és l’energia creativa dels professionals del centre. La il·lusió que hi posen i com van contagiant a tota la comunitat educativa són bàsics. I quin és el catalitzador d’aquesta il·lusió? Els propis infants i la prioritat dels equips de dignificar-los”.

    Jo em quedo amb aquesta frase vostre. Sense cap mena de dubte l’entusiasme i l’energia de les persones que estan amb els infants és el més important. Els materials sense aquesta calidesa i implicació no son res més fustes, taps, pots de vidre….

    Gràcies novament per la tasca que feu i com vam dir al nostre propi bloc, l’article no ens podia agradar més.

    Una abraçada,

    Claudia.

    • Gràcies per la vostra visita i el vostre comentari!!! Vam aprendre molt de vosaltres a les nostres trobades! Jo, personalment, vaig reflexionar molt pel que fa a la cura dels materials i la presentació!! Gràcies a vosaltres també per la vostra tasca tan ben feta i tan acurada!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s