D’amor es viu

Silvano Agosti és un cineasta italià reconegut també per la seva faceta com a escriptor i poeta. L’any 1984 va aparèixer un documental dirigit per ell que, el propi autor, considera com una espècie d’ investigació sobre les diferents formes de viure l’amor, la tendresa i la sensualitat.

 Imatge de Silvano Agosti via “Cinemavistodame

“D’amore si vive” és un documental on, a través de diverses entrevistes, persones particulars ens donen la seva peculiar d’entendre els diferents aspectes que envolten a l’amor. En ell podem escoltar el punt de vista sobre aquestes qüestions d’una mare, un nen de 9 anys, una prostituta i un transsexual, entre d’altres.

Per diferents vies m’ha arribat un fragment d’aquest documental que recull l’entrevista que li va realitzar Silvano a un infant. Durant 8 minuts, aproximadament, podem escoltar el testimoni colpidor d’un infant que no només ens parla de les seves experiències amatòries, sinó que també ens fa saber la seva opinió en relació a l’escola, els adults i la vida en general.

Un document que sorprèn per moltes raons i que, com a mínim a mi, em va provocar algunes reflexions. Des d’aquí, dono les gràcies a les persones que em van fer arribar aquest vídeo perquè ha estat per a mi tot un regal.

10 thoughts on “D’amor es viu

  1. Uau, estic en estat de xoc. Quines idees tant clares té aquest jove de només 9 anys!! Jo seria incapaç d’expressar-me com ho fa ell.
    Tens tota la raó. Del video es pot treure una bona reflexió i un bon debat sobre temes molt diversos i imprescindibles per a les nostres vides.
    Gràcies per compartir-lo!!!

      • Potser ja l’has vist, però fa un temps, al 60 minuts, van posar un documental que es diu ‘Pensant en els altres’ sobre una aula d’alumnes japonesos i la relació que aquests tenen amb el seu mestre. És espectacular. Si no l’has vist, te’l recomano.

      • Sí el conec i el vaig publicar al present bloc. És dels primers articles i, tens tota la raó, és fascinant. Gràcies per recodar-lo ben bé es mereix que, de tant en tant, el tornem a portar al present.

  2. Hay que ver la elocuencia que da masticar chicle, ja, ja, eso por no hablar de la seguridad en uno mismo. Conmueve la inteligencia y la sinceridad con la que habla de esas cosas que sabemos pero siempre olvidamos, olvidamos sobre todo que hemos sido niños. Sería divertido conocer al hombre en el que este chico se ha convertido. Un gran post.

  3. Genial!!! jo el dia que el vaig veure també em vaig quedar impressionada i amb ganes de veure el documental sencer.
    Gràcies per publicar-lo🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s