Les intel·ligències personificades. Capítol I: la intel·ligència naturalista.

Introducció

Darrerament les mestres de l’escola hem estat aprofundint en la teoria de les intel·ligències múltiples per tal que les nostres decisions cada vegada tinguin fonaments més rigorosos i consistents. D’aquesta teoria i del seu creador ja es va parlar a l’article “La revolució de les intel·ligències múltiples: de l’homogeneïtzació de l’individu a l’educació personalitzada”  i avui la desgranarem una mica més.

Imatge de Howard Gardner via Piquio

Gardner amb el seu nou concepte d’intel·ligència es contraposa a concebre la intel·ligència com única i estàtica al llarg de la vida. Els seus estudis, tot i que en moltes ocasions, es realitzen comprovacions per a correlacionar-los amb proves estandarditzades com les clàssiques que mesuren el Coeficient  Intel·lectual (CI) desvetllen que el potencial humà d’un individu no es pot reduir a un percentil o valor numèric.

De les seves observacions intenses de persones virtuoses en diferents àmbits així com de persones amb lesions cerebrals que preservaven intactes algunes capacitats va deduir que la intel·ligència era multifactorial, o sigui, composada de dominis diferenciats i que no estaven jerarquitzats entre sí, és a  dir, que alguns dominis no eren subordinats d’altres. També va observar que, cultural, social i acadèmicament s’havia considerat que una persona virtuosa en l’àmbit de la llengua o les matemàtiques era una persona intel·ligent o extraordinàriament intel·ligent i que, per contra, una persona virtuosa en l’àmbit de la música o la dansa (per dir alguna cosa) era una persona talentosa. Transformar el llenguatge i començar a substituir la paraula “talent” per “intel·ligència”, en aquest sentit, també ha suposat transformar el concepte o idea del que considerem ser una persona intel·ligent.

És d’aquesta manera com Gardner, a través d’estudis profunds i rigorosos, articula l’existència de les següents intel·ligències:

Les dues primeres han estat les que, tradicionalment, s’han valorat, potenciat i treballat a les escoles tradicionals i, per tant, s’han deixat excloses tota la resta. Amb el canvi de paradigma educatiu un dels reptes que s’han de plantejar les escoles del segle XXI es incloure formes de potenciar totes les intel·ligències, acollir-les i valorar-les. Assumir aquesta teoria conjuntament amb tots els canvis que s’han produït a finals del segle XX i inicis del XXI comporta conseqüències profundes tant en els sistema educatiu, com en les metodologies com en les mirades educatives. Però aquesta és una altra reflexió que farem en algun altre article.

L’objectiu d’aquesta introducció és, per tant, una altra. I és que, com s’ha comentat anteriorment, per tal d’establir quins eren els dominis i intel·ligències pròpies de l’ésser humà, Gardner va estudiar a individus que destacaven d’una manera brillant en un dels àmbits concrets.  Així doncs, és tot un clàssic associar cada intel·ligència amb persones reconegudes que han destacat per tal d’exemplificar idees o conceptes que acostumen a ser molt abstractes.

És a través d’aquest exercici tan il·lustratiu que se’m va acudir realitzar una sèrie d’articles que m’ajudessin a aprofundir en cada intel·ligència a través de la relació d’alguna persona rellevant i significativa per a mi que em permetés fixar, d’aquesta manera, més clarament els conceptes. D’altra banda, també vaig pensar en buscar exemples universals per tal de facilitar aquesta identificació amb els lectors del bloc que volguessin també aprofundir en aquest àmbit. I és així com va néixer aquesta sèrie que associarà persones amb dominis per tal de personificar cadascuna de les intel·ligències múltiples.

Capitol I: La intel·ligència naturalista. 

La teoria de les intel·ligències múltiples no és una teoria tancada i, a mida que avancen els estudis, apareixen nous dominis. Aquest és el cas de la intel·ligència naturalista que, de forma inicial, no es va contemplar. Actualment, per exemple, estan valorant i estudiant l’existència de la intel·ligència existencial però encara sabem molt poc sobre ella.

La intel·ligència naturalista es considera una de les primeres que va desenvolupar l’ésser humà ja que va permetre diferenciar i classificar els aliments aptes per a consum humà, estudiar la natura per tal d’imitar-la, predir-la i controlar-la  (el domini sobre el foc, la creació de la roda), domesticar als animals, transformar els aliments, entre d’altres coses. Es creu que arran d’aquesta tota la resta d’intel·ligències van anar trobant el seu espai i el seu lloc en els nostres cervells, cultures i societats….però això són meres especulacions.

Si estigues jugant al trivial i, per una casualitat, em toqués una tarja on em preguntessin quina és la faceta més destacable de Gerald Durrell, sense pensar-m’ho, hagués dit: escriptor! I res més lluny de la realitat. No obstant, va ser a través de la seva faceta com escriptor que vaig conèixer la veritable passió i sentit de la vida d’aquesta persona: els  animals i la natura. Si heu llegit la trilogia de Corfú composada per My family and other animals, Birds, Beats and Relatives  i The Garden of the Gods  així com qualsevol de la gran sèrie de llibres autobiogràfics escrits per ell sabeu bé del que estic parlant. Gerald Durrell , en aquesta trilogia, ens narra la seva infantesa a l’illa de Corfú on van anar a parar la seva particular família i ell arran d’un rampell que va tenir el seu germà Larry (aquest sí que és novel·lista) de cercar un lloc més idíl·lic i bohemi on es pogués inspirar per escriure els seus textos.  A part de ser una lectura més que entretinguda i quallada de notes d’humor, resulta pels educadors d’un valor incomparable ja que ens permet posar-nos a la pell d’un infant enamorat de la natura i dels animals i recórrer no només els paisatges espectaculars d’una illa impressionant, sinó els paisatges interns d’un individu on l intel·ligència naturalista emergeix d’una forma altament destacable.

Imatge de Gerald Durrell via Daily Mail

No és casualitat que després el petit Gerry, com ell es fa dir a les novel·les, es transformés en un adult que va dur una tasca intensa en l’àmbit de la zoologia arribant a fundar la “Durrell Wildlife Conservation Trust” i el Zoo de Jersey.  A través del recorregut per les pàgines dels seus llibres es fan evidents  algunes de les capacitats que caracteritzen la intel·ligència naturalista:

–          El petit Gerry no pot resistir qualsevol oportunitat per a visitar un nou paratge natural, observar, descobrir i interactuar amb els diferents elements així com amb les formes vives. Tant és així, que acaba transformant casa seva en un petit zoo amb un gran número d’insectes, rèptils, aus i mamífers que arriben a conviure amb tota la família causant la desesperació d’alguns dels seus membres (sobretot de Larry que busca un entorn de pau per a poder concentrar-se en la seva obra).

–          I no es conforma amb visitar un espai en un moment concret, sinó que els visita en diferents ocasions observant les seves transformacions establint pautes i similituds entre els animals i les plantes, classificant i posant ordre en les seves estructures mentals.

–          Les petites exploracions que realitza el Gerry cada vegada es van tecnificant molt més. Fruit de la relació amb particulars personatges i amics de la família, el coneixement en relació a aparells d’observació o de captura i recol·lecció de petits animals és cada vegada més complexa. Tanmateix, la forma d’organitzar i estructurar les seves col·leccions així com les dades recollides és, cada cop, més propera als protocols científics.

Resulta del tot apassionant e il·lustrativa una escena que es duu a terme al llibre Birds, Beats and Relatives. El petit Gerry es dirigeix a la casa d’una noia que li ha fet un regal per tal d’agrair-li. La noia que, recentment, s’havia casat estava embarassada i, per aquelles dates, li tocava donar a llum. Quan arriba a la casa, hi ha un gran rebombori els homes i les dones actuen de formes que el Gerry no pot reconèixer i ningú li fa cas. Comença a endinsar-se en la massa de gent i descobreix que la noia que ell venia a saludar està donant a llum en aquell precís instant. Des del seu privilegiat lloc contempla l’escena amb una gran intensitat i es queda totalment seduït per aquella mostra animal, cultural i social quedant atrapat per l’energia d’aquell moment. La mirada amb la que descriu aquesta circumstància es tan personal, tan particular i única que, per a mi, va ser completament definitiva per a comprendre tot allò que a la teoria em resultava tan complex i abstracte.

El petit Gerry amb el seu gos Roger via The Ameteur Naturalist

I és que Gardner ja ho contempla en la seva teoria ja que, en general, cadascú de nosaltres pot destacar de forma més o menys intensa en dos àmbits. Gràcies a que Gerald Durrell també va destacar pel que fa a la intel·ligència lingüística tenim la possibilitat d’apropar-nos d’una forma accessible i amena a la psicologia d’algú on també  destacava la intel·ligència naturalista.

Buscant per internet he trobat que existeix una sèrie de la BBC que es va produir al 2005. Us deixo amb un vídeo que reprodueix un fragment del primer capítol. Observeu que fa el més petit de la família a sobre de la taula quan estan al pis d’Anglaterra: és molt subtil, però molt clarificador. Que el gaudiu!

Referències bibliogràfiques:

  • Durrell, Gerald (1981): Mi familia y otros animales. Madrid. Alianza Editorial.
  • Durrell, Gerald (1981): Bichos y demás parientes. Madrid. Alianza Editorial.
  • Durrell, Gerald (1981): El jardín de los dioses. Madrid. Alianza Editorial.

5 thoughts on “Les intel·ligències personificades. Capítol I: la intel·ligència naturalista.

  1. Fa temps que escolto aquest tema de les intel·ligències múltiples, però encara no m’hi havia parat a fer-hi un cop d’ull. Amb aquesta sèrie d’articles podré anar-me’n fent a la idea. Molt interessant.

  2. Nosaltres també fà temps que ens interessa el tema. Gràcies isabel per “acompanyar.nos” en aquest estudi.

  3. Per les persones que llegim i ens agrada el tema de les emocions és una mica més fàcil (no gaire, no us penseu) de donar forma i sentit a tots els conceptes dels que parlem. He fet un mapa de conceptes relacionats amb l’educació socioemocional per tal de donar forma i coherència als coneixements que tinc del tema. M’agradaria saber què en penseu.

  4. Retroenllaç: Les intel·ligències personificades. Capítol II: La Intel·ligència Matemàtica. | Cafè Pedagògic

  5. Retroenllaç: Les intel·ligències personificades. Capítol III: La Intel·ligència Musical | Cafè Pedagògic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s