Les intel·ligències personificades. Capítol II: La Intel·ligència Matemàtica.

Fa uns dies vam publicar un article que era el primer d’una sèrie on s’abordaria cada intel·ligència contemplada a la teoria de Gardner associada a una personalitat o individu concret. Avui, per tant, us oferim el capítol II: La intel·ligència matemàtica.

Una de les intel·ligències que més m’han costat captar ha estat, precisament, aquesta. Molt possiblement això hagi estat producte de la conservació d’una imatge tradicional i fragmentada del que, en realitat, és la intel·ligència matemàtica.

Molt probablement quan pensem en matemàtiques, molts de nosaltres pensem en càlculs bàsics com la suma i la resta, en d’altres més complexos i qüestions relacionades amb la geometria i, amb sort, amb l’estadística i les probabilitats.

Evidentment, la intel·ligència matemàtica inclou tots aquests aspectes; però, en realitat, contempla qüestions més complexes que l’aprenentatge memorístic  de les taules de multiplicar o aprendre l’algoritme de l’arrel quadrada. Es pot dir, per tant, que algú té un domini de la intel·ligència matemàtica si s’ha aprés la taula del 5 i la del 6? Rotundament, no.

Imatge d’Hipatia amb els seus alumnes via “Planeta Sapiens

El plantejament de Gardner i, molt segurament, el de qualsevol que conegui les matemàtiques en profunditat va molt més enllà. Així doncs, es considera característic d’aquesta intel·ligència les qüestions que impliquen l’ús de la lògica inferencial i proposicional. Inclou el coneixement profund del concepte de número així com la capacitat de raonament, les argumentacions complexes i l’aprofundiment en conceptes abstractes.

Considerada com una intel·ligència de caràcter formal per Gardner es la que es pot observar tant en científics com en filòsofs.

Tot pensant en persones que puguin encarnar aquesta intel·ligència i que siguin representatives per un bon número de persones  no se m’acut millor exemple que Hipatia d’Alexandria. Popularitzada per Amenábar gràcies a la seva pel·lícula “Ágora” i transformada en mite a través de les diferents obres literàries que han parlat d’ella, Hipatia és la primera dona matemàtica de la qual tenim constància.

Fragment de l’obra de Rafael “L’escola d’Atenas” on surt un retrat d’Hipatia via “El Mordaz”

Hipatia va viure al voltant del segle IV i V a l’estimulant ciutat d’Alexandria. Educada pel seu pare Teon, també matemàtic  i molt millor tractat per la història que la seva filla, de seguida va superar al seu mestre transformant-se en una personalitat brillant, admirada tant pel seu amor al coneixement com per la seva saviesa arribant , fins i tot, a ser de les persones més influents d’Alexandria la qual cosa va provocar la seva tràgica mort.

Hipatia gaudia d’una vida independent poc habitual en les dones de l’època que li permetia lluir la túnica pròpia dels filòsofs tal i com a una hereva de la tradició neoplatònica es mereixia. Els seus deixebles venien de diversos indrets per rebre classes i, entre els seus alumnes, hi comptava amb personalitats que posteriorment van formar part de la vida política i religiosa a un alt nivell com, per exemple, Sinesio de Cirene. Caracteritzada per un rigor ètic admirat tant com injuriat les seves classes de filosofia eren recordades al llarg de la vida dels seus alumnes amb una intensitat indescriptible i, segons citen les fonts, ningú escapava de l’impacte que causava una fortalesa de caràcter fora del que és comú. Malauradament, no es conserven obres filosòfiques d’Hipatia però els referents destaquen la saviesa  i profunditat d’aquesta dona en aquesta àmbit.

Amb el que sí que comptem és amb els títols de les seves obres matemàtiques que, segons els experts, són més que suggerents. També  se sap que la influència dels seus coneixements i escrits va arribar molts segles enllà com consta als textos d’alguns estudiosos molt  posteriors. Hipatia considerava les ciències matemàtiques com auxiliars del coneixement metafísic i, de totes elles, venerava l’astronomia. A les seves classes de “Geometria divina” Hipatia obria la ment dels seus alumnes a una esfera profunda que connectava, de forma inevitable, el coneixement científic amb el teològic.  El propi Sinesio, animat i amb el suport d’Hipatia, va aconseguir construir un astrolabi (un instrument que servia per a mesurar la posició de les estrelles al cel) del qual, en aquell moment, només es conservaven escrits anteriors de l’astrònom Tolomeo. Tot i que se la volgut considerar una mera compiladora d’obres, cada vegada, es van descobrint noves petjades del que va ser, en realitat, una científica i filòsofa impressionant.  Gràcies al seu treball i als seus comentaris en obres representatives de la història aquestes han sobreviscut i han pogut ser interpretades amb molta més facilitat. Un dels autors que Hipatia va contribuir a fer més accessible va ser Diofante que, segons els entesos, és el matemàtic més complex de l’antiguitat. Impartia classes de geometria basant-se en els principis d’Apoloni de Pergam i Euclides, d’aritmètica basant-se en el mateix Diofante i no s’oblidava de Tolomeo quan impartia astronomia. Tot i així, Hipatia no era una simple professora sinó algú que va desenvolupar les seves pròpies investigacions i teories.

Va ser assassinada, segons algunes fonts, als 60 anys a mans dels parabolans membres d’una germanor cristiana i fervents seguidors del patriarca cristià Cirilo (o Ciro). Cirilo envejava a Hipatia per l’admiració que despertava i per la seva gran influència en la vida política i espiritual de l’Alexandria d’aquell temps. Hipatia era un suport impagable d’Orestes, representant de l’Imperi Romà, i amb el que mantenia una relació molt estreta. Per a Cirilo, Orestes era un pedra a la sabata ja que frenava la seva ànsia de control i poder. Els principis ètics i filosòfics d’Hipatia que Orestes escoltava “a pies juntillas” no podien concebre una ciutat governada pel poder religiós i, després d’una campanya roïna en la que es va acusar a Hipatia de bruixa i enemiga del poble, va ser assassinada fent servir trossos de ceràmica que li van llençar sobre el seu cos nu , les seves restes van ser cremades i, els cristians que la coneixien i l’admiraven, van començar a silenciar la seva història. Moltes de les obres van desaparèixer i, segons diuen les fonts, la vergonya dels cristians era tan gran per tant monstruós esdeveniment que el nom d’Hipatia es va començar a dir amb la boca petita per no haver de remoure culpabilitats. Amb aquest “assassinat polític” es va esborrar la figura d’Hipatia, Orestes, molt segurament, va fugir i Cirilo va aconseguir fer-se amb el control polític i religiós d’Alexandria.

Imatge de la pel·lícula “Ágora”. En primer terme l’actriu  Rachel Weisz interpretant a Hipatia via “Milenoscopio”

I així és com es va perdre en l’oblit Hipatia. L’obra d’Amenábar és un intent força interessant que,a  més, pot ser molt útil per il·lustrar i aprofundir en les característiques proposades per Gardner pel que fa a la intel·ligència matemàtica. En particular, hi ha una seqüència que em sembla magnífica ja que es veu a Hipatia acompanyada d’Orestes en ple procés científic, argumenta una hipòtesis que resulta errònia i ella es mostra entusiasmada. Un exemple curt, breu, però intens i apassionat. Si elvoleu veure, cliqueu aquí.

Buscant, buscant, també he trobat un vídeo on Carl Sagan ens parla també de la figura d’Hipatia. I qui millor que ell per apropar-nos la figura d’una dona admirable que va dedicar els seus esforços i vida al coneixement, a la millora de les persones que l’envoltaven i a contemplar l’univers sense perdre de vista la terra?

Que el gaudiu!

Referència bibliogràfica: 

Dzielska, Maria (2003): Hipatia de Alejandría. Madrid. Siruela.

7 thoughts on “Les intel·ligències personificades. Capítol II: La Intel·ligència Matemàtica.

  1. Tens raó amb el primer raonament que fas. Quan parlem d’educació matemàtica, el primer que ens ve al cap són els nombres i les operacions bàsiques. No pensem en la capacitat de raonar lògicament, en les concepcions espacials o temporals o en el mètode científic. I això és degut a la tradició matemàmitca de les nostres escoles. Sembla, però, que les coses van canviant de mica en mica, i es va ampliant el conepte matemàtic que es treballa a l’aula.

    • Doncs sí, sembla que la cosa va canviant. Però encara continua sent trencador el fet d’associar l’aprenentatge matemàtic als processos científics. Sembla que considerem la matemàtica com una institució que existeix fora de la lògica que regeix el món quan és, precisament, una eina per a interpretar-la.

  2. Retroenllaç: Les intel·ligències personificades. Capítol III: La Intel·ligència Musical | Cafè Pedagògic

  3. Un dia de gener de l’any 1800, van trobar als boscos de l’Aveyron a França, a un nen d’uns 12 anys que havia estat vivint en estat salvatge. L’educació d’aquest jove, a qui van anomenar Victor, fou tot un repte pels metges i psiquiatres de l’època. Eren uns anys en els que es creia poc, per no dir gens, en l’educació dels nens amb retard mental i no arribaven ni a la categoria de persones.

  4. Retroenllaç: Les intel·ligències personificades. Capítol VI: La intel·ligència lingüística. | Cafè Pedagògic

  5. Retroenllaç: Les intel·ligències personificades. Capítol VII: La Intel·ligència Cinetico-corporal. | Cafè Pedagògic

  6. Retroenllaç: Les intel·ligències personificades. Capítol I: la intel·ligència naturalista. | Cafè Pedagògic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s