Les intel·ligències personificades. Capítol IV: La Intel·ligència Interpersonal

Ja tenim aquí el capítol IV de la sèrie “Les intel·ligències personificades”. En aquest capítol parlarem de la intel·ligència interpersonal presentant la vida i obra d’una persona excepcional que va revolucionar, en un moment donat, el món de la medecina, l’Elizabeth Kübler-Ross. 

Imatge de l’Elizabeth Kübler-Ross via “Antonio Ortiz Orozco”

La intel·ligència interpersonal, conjuntament, amb la intel·ligència intrapersonal van adquirir una rellevància important arran de les aparicions dels estudis sobre la intel·ligència emocional dels quals Goleman va ser el màxim exponent. Les descobertes i estudis elaborats per Goleman van revolucionar el món de la psicologia i, conseqüentment, el de l’educació. No obstant, ja feia anys que Gardner les havia inclòs en el seu model d’intel·ligència on les equiparava a les tradicionals intel·ligències acadèmiques (matemàtica i lingüística).

En els darrers anys, l’estudi de l’educació emocional ha donat molt de sí i, tant a nivell científic, com social i cultural, ha pres un lloc rellevant en el que es considera fonamental per a sobreviure en sistemes socials com el nostre que requereixen la cohesió i la convivència d’un bon nombre de persones que expressen una gran diversitat com a individus i com a  membres de col·lectius.

Tot i que la posada en pràctica en el món educatiu és molt qüestionable, és un fet que a les escoles s’han incrementat de forma important els programes d’innovació on s’incorporen aspectes de mediació, resolució de conflictes així com el reconeixement de les emocions pròpies com les dels altres. Però avui, el nostre objectiu, no és parlar d’aquesta qüestió més global anomenada intel·ligència emocional; sinó parlar de la intel·ligència interpersonal tal i com Gardner l’entén. El que em resulta complex és parlar d’aquesta intel·ligència sense parlar de la intel·ligència intrapersonal perquè, com he exposat, es troben íntimament lligades. Però ja se sap que quan es decideix parlar d’un fragment o una part de la realitat són molts els lligams i vincles que no es poden analitzar en profunditat. Així que analitzarem la intel·ligència interpersonal mantenint, això sí, un fil invisible que ens porti (d’aquí a uns quants capítols) cap a la intel·ligència intrapersonal.

Dit això, que entén Gardner per intel·ligència interpersonal? Doncs és aquell domini que engloba les capacitats que permeten comprendre les emocions i estats d’ànim dels altres, detectar les seves necessitats psicològiques, les seves motivacions així com les seves intencions, desitjos o voluntats. Des d’un punt de vista ortodox,  la teoria de Gardner no inclouria la reacció emotiva que provoca aquesta comprensió ja que l’empatia no forma part d’aquest domini (que es considera més cognitiu que no pas emocional) i, en aquest punt, discreparia de la teoria de Goleman ja que aquest últim sí que inclou l’empatia dins de la intel·ligència emocional.

Algunes referències consideren que aquest tipus d’intel·ligència es pot contemplar en polítics, venedors o comunicadors. No obstant, on sembla que s’observa amb més èmfasi és en educadors, terapeutes o psicòlegs. 

Imatge de l’Elizabeth Kübler_Ross via “SFGate”

De fet, el personatge que ens ateny en aquest capítol, L’Elizabeth Kübler-Ross, va formar-se com a psiquiatra i es considera la promotora de les cures pal·liatives que van permetre dignificar la mort de moltes persones. Va néixer a Suïssa a l’any 1926 i, en el seu naixement, no va venir ella sola sinó dues germanes més. Sent tres durant gran part de la seva infantesa, sembla que l’Elizabeth va destacar, des de ben petita, per una gran curiositat en relació a les persones, els seus pensaments i les seves emocions. Les seves altres dues germanes recorden anècdotes en les que l’Elizabeth no tenia cap por d’acostar-se a individus malalts o moribunds i preguntar com se sentien o com havien arribat a aquesta situació. Sembla que el fet que l’Elizabeth passés una bona temporada ingressada a l’hospital, l’havia fet perdre una sèrie de tabús i pudors propis dels infants d’aquella època.

Quan es va fer gran va decidir estudiar medecina tot i que la seva mare desitjava per ella una vida molt més convencional. L’Elizabeth es va revelar contra el desig matern i va decidir enfilar la seva vida a la seva manera. Estudiant va trobar al seu futur marit que, originari d’Estats Units, va fer volar a l’Elizabeth cap a un altre país i cultura ben diferent. Allà va anar provant diferents feines a diversos llocs i hospitals i va tenir el seu primer fill fins que va rebre una trucada des de Suïssa que li deien que el seu pare s’estava morint. Sense pensar-s’ho va dirigir-se cap al seu país i va acompanyar al seu pare fins el seu últim dia de vida.

Fins aquí l’Elizabeth havia dut a terme una vida destacable per una dona d’aquella època, però la veritable proesa va començar a coures de forma significativa quan va anar a parar com a metgessa a un pavelló de malalts terminals. En aquells anys, els malalts terminals, segons explicava l’Elizabeth, eren poc més que números i no només s’ignorava la seva persona, sinó que també s’obviava la seva condició de moribunds. Per l’Elizabeth això era un crim perquè ignorar la persona i les seves circumstàncies era desterrar a l’individu abans de temps. Més d’un cop, quan ella posava les cartes a sobre de la taula i posava en evidència la necessitat d’acompanyar emocionalment a les persones que anaven a morir, els metges li deien: “Senyora Kübler-Ross, no sé que està dient. Aquí no mor ningú.” En aquella època, la medecina era considera una deessa capaç d’aconseguir la immortalitat dels humans, per tant, parlar de la mort era parlar del fracàs d’un ésser considerat omnipotent. L’Elizabeth, davant d’això, inicia un altre camí i proposa un concepte de medecina més terrenal que planteja la possibilitat d’acompanyar a les persones en tots els processos vitals, inclosa la pròpia i silenciada mort. Es busca uns còmplices que, tot i que ella no és religiosa, acaben sent els més receptius als seus pensaments. I és d’aquesta manera com inicia tota una sèrie de seminaris i cursos on forma, sobretot, a cures i a sacerdots per acompanyar als individus propers a la mort i als seus familiars.

L’Elizabeth dedicarà gran part de la seva vida i dels seus esforços a acompanyar a infants, a adolescents i a adults en els seu procés de malaltia i mort així com a les seves famílies en els processos de dol. D’aquesta manera, i fruit del seu treball pràctic i vivencial, acaba publicant un llibre que revoluciona al món de la medecina. On death and diying es publica a l’any 1969 i és tota una exposició on, tal i com diuen al documental sobre la vida de l’Elizabeth (Acompañar a morir, una mirada de amor.), la seva prioritat va ser aportar un apropament humanístic al tema de la mort. La seva meta va ser aconseguir la comprensió emocional del procés tant des del punt de vista mèdic com del punt de vista dels pacients”

Imatge de l’Elizabeth Kübler-Ross via “Facebook”

I és així com va transcórrer la vida de l’Elizabeth fins que va haver d’enfrontar-se amb la seva pròpia malaltia i la seva pròpia mort. Un procés que, tot i que estava molt treballat per ella, no va deixar de ser dur. Al documental, que hem esmentat anteriorment i que us oferim al final d’aquest capítol, es pot descobrir amb molta més profunditat la figura de l’Elizabeth Kübler-Ross així com escoltar-la ja de gran, esperant la mort, gairebé sola, però consolada per la companyia (simbòlica) dels seus grans referents , entre ells, Carl Gustav Jung que va ser per ella la gran presència que la va ajudar a tirar endavant la seva obra i del que parlarem quan seguim el fil invisible que ens durà a aprofundir una mica més en la intel·ligència intrapersonal.

L’obra de l’Elizabeth continua sent un referent per a molts metges, psicòlegs i terapeutes que han decidit afrontar i aprofundir en els processos de malaltia i mort i resulta una figura importantíssima per a tots aquells que estudien els processos de dol, ja sigui originats per una mort, un trencament, una separació o un canvi profund en la vida de qualsevol persona. Així doncs, la comprensió emotiva que va dur a terme l’Elizabeth s’ha pogut traslladar a diversos àmbits demostrant la seva universalitat i aplicabilitat.  

Us deixem amb el documental “Acompañar a morir, una mirada de amor” que dura aproximadament una hora i mitja.

7 thoughts on “Les intel·ligències personificades. Capítol IV: La Intel·ligència Interpersonal

  1. Tal i com jo ho veig, és impossible separa intel·ligència interpersonal i empatia, ja que reconèixer els sentiments dels altres implica una reacció per part nostra, per insignificant que sigui. Potser es poden estudiar com a conceptes separats, però mai com a fenòmens deslligats.

    • Bé, jo crec que Gardner ho diferencia, perquè en totes les intel·ligències ell no té en compte cap reacció emotiva. Vull dir que està molt més centrat en la qüestió de com s’apropa la gent a la realitat i aprèn. Bé és cert que l’emoció és fonamental per l’aprenentatge, però crec que ell la manté al marge. No crec que no la contempli, sinó que no la fa encabir dins dels seus plantejaments. Crec que la veu com quelcom més transversal…
      De totes maneres, t’haig de dir que això ho he llegit en alguns llocs que parlen d’aquest tipus d’intel·ligència i a d’altres no. Suposo que deu dependre del punt de vista. A mi, com a tu, se’m fa estrany separar l’empatia de la intel·ligència interpersona, se m’escapa si la inclouria a la intel·ligència intrapersonal…investigaré…

      Gràcies, com sempre, pels teus comentaris i per la visita!!

  2. Retroenllaç: Les intel·ligències personificades. Capítol V: La Intel·ligència visual i espacial. | Cafè Pedagògic

  3. Retroenllaç: Les intel·ligències personificades. Capítol I: la intel·ligència naturalista. | Cafè Pedagògic

  4. Retroenllaç: Les intel·ligències personificades. Capítol VIII: La intel·ligència intrapersonal. | Cafè Pedagògic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s