La bellesa d’un gest.

La primera vegada que vaig entrar en contacte amb la llengua de signes va ser quan em vaig haver de fer càrrec d’una nena cega i sorda. Va ser a una escola d’educació especial on vaig treballar una petita temporada. Em van ensenyar una sèrie de signes (ella no emprava gaires més) i em van explicar el codi per parlar amb ella ja que era important agafar-li de les mans al mateix temps que signaves.

Em va, simplement, fascinar poder-me comunicar d’aquella manera amb una persona  que, en principi, tenia una comunicació molt limitada i era impressionant com una persona que, tenia unes dificultats tan extremes, em deixava ben clar, a través dels signes, quins eren els seus desitjos i necessitats. Va ser una gran experiència!

Imatge d’una intèrpret via “Portal CCOO”

Poc després un company de pis meu va començar a estudiar per a intèrpret d’aquesta llengua. Ell havia de practicar molt i, per aquesta raó, es va inventar “els minuts sords”. Durant aquell temps només podíem parlar amb signes. Jo només recordava motxilla, mitjó i autobús d’aquella temporada treballant a l’escola d’educació especial. Així que jo li responia a tot fent aquests tres signes. El que més m’agradava era el de mitjó així que potser ell em deia “Que et faràs de sopar?” i jo li responia “Mitjó”. No vaig aprendre gaires signes…però sí que vaig riure molt i em vaig familiaritzar molt més amb el món de la comunitat sorda. Amb aquest company de pis i ara amic vaig anar a algun festival on els intèrprets feien coreografies on combinaven el signe i la dansa a l’hora que interpretaven cançons. Jo, en aquelles situacions, em quedava al·lucinada. Em captivava, per suposat, tot el muntatge però també la força i energia que tenia la paraula signada.

Quan vaig conèixer a la meva parella també va resultar que estava estudiant llenguatge de signes i, poc després, va fer un curtmetratge vehiculat en aquesta llengua i del qual hem parlat en un article d’aquest mateix bloc (clica aquí si vols llegir l’article).

I ara, per si fos poc, una de les meves millors amigues s’ha posat també a estudiar a aquesta llengua tan fascinant. I, precisament, ella m’ha recomanat el vídeo que us vull presentar.

De la llengua de signes m’impacta la seva gran bellesa i em fascina, cada vegada que veig a algú interpretar o comunicar-se a través d’ella, que sigui una llengua materna. Jo pensava que era una llengua totalment artificial creada com alternativa, però resulta que cada territori té una llengua de signes pròpia, amb les seves estructures i el seu vocabulari particular i que s’ha anat transmetent de mares a fills com tota la resta de llengües. És, segons el meu entendre, fruit de l’amor i, per tant, un vehicle impressionant per a les emocions.

El vídeo següent, segons el meu parer, així ho constata. Sinó fixeu-vos en com signen la Natalie Portman i el Jonhy  Deep una cançó molt emotiva de Paul McCartney “My Valentine” a mi m’arriba al cor. Els que en saben d’això diuen que el Jonhy Deep no ho fa gaire bé això de signar, però com que a mi m’agrada tot el que fa aquest home…això de signar m’agrada també. Investigant sobre aquest vídeo sembla que l’ex-beatle el projectava durant els seus concerts quan tocava aquesta cançó, una iniciativa molt interessant.

Sense més preàmbuls, el vídeo:

Gràcies Nadia!

7 thoughts on “La bellesa d’un gest.

  1. Des d’aquí tot el meu respecte cap a les persones capaces de comunicar-se d’aquesta manera. Ho trobo complicadíssim i la gent ho pot fer amb una naturalitat i senzillesa magnífiques.

  2. Gràcies a tu! Com sempre les teves reflexions arriben en el moment precís. Ara que ens trobem a la recta final. Ara que inevitablement s’acaba una etapa, la energia es va esvaint.
    Sembla que la energia ha agafat quatre coses i en companyia de la creativitat, ens han abandonat per escapar-se a una idíl·lica platja del Carib.
    Les teves paraules han permès que la il.lusió i l’entusiasmen és quedin una mica més per acompanyar-me en el final d’aquest curs increïble.
    He recuperat la inquietud per saber més i he tornat a veure la Llengua de Signes com l’art de parlar amb les mans.
    Recomano a tots els que llegeixin aquest post que gaudeixin d’un espectacle en Llengua de Signes. És una meravella veure com per a transmetre les més profundes emocions la paraula no és necessària. Inevitablement et fa reflexionar sobre el concepte de discapacitat.
    Les persones sordes tenen la capacitat de sentir però superen amb diferència la capacitat d’expressar-se sense tabús de la manera més intensa profunda i sincera.
    Us animo a que us passeu per l’Almazen, un local petitó però acollidor, situat a l’encantador barri del Raval on l’últim divendres de cada mes els espectacles estan adreçats al públic sord i per tant el component visual, és el protagonista de la nit.

    Gràcies de nou, per fer-me reflexionar sobre totes les coses meravelloses que m’emporto d’aquest any inolvidable.

    • Nadia, guapa!

      Me n’alegro que li hagis dit a la il·lusió que torni, però espero que, ja que ha anat, t’hagi reservat un lloc maco per passar les vacances que ben merescudes les tens.
      El vídeo que em vas passar em va resultar totalment inspirador i jo també vaig recordar la meva familiarització amb una llengua que, simplement, és al·lucinant.

      Gràcies pel teu comentari i per tot que, com ja saps, és tan important per mi!!!!

  3. Gràcies per l’escrit, jo també tinc una amiga que va aprendre aquest llenguatge i me’n va intentar ensenyar, però jo era adolescent i tenia altres mil coses al cap, no me’n vaig sortir.
    Felicitats per aquestes persones que feu que la vida sigui més fàcil.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s