Les nits d’estiu, per a mi, tenen un component màgic difícil d’explicar. Fa molts anys estava a una platja de nit. Un grup d’amigues i jo vam reunir-nos per acomiadar a una d’elles que marxava ben lluny durant un temps indefinit. Estàvem rient, recordant entremaliadures i, de cop i volta, al cel, van aparèixer un grup de flamencs que volaven cap al nord. Ens vam quedar al·lucinades perquè era de nit i no pensàvem que poguessin volar de nit, perquè eren flamencs i perquè ens recordava al viatge que faria la nostra amiga. Va ser un moment molt especial.

Casualitats de la vida he anat a caure en el següent vídeo que us presento. És un fragment de la pel·lícula “Les Ailes pourpres: le mystère des flamants”. Una producció britànica, francesa i americana amb “Disneynature” pel mig. Les crítiques que he llegit sobre el film no la posen gaire bé. És el cicle vital d’uns flamencs a Tanzania i sembla que està quallat d’imatges delicades i impressionants.

El cas és que el vídeo que ve a continuació m’ha portat records que fan olor a estiu, a platja, a nostàlgia i a amistat i m’han vingut moltes ganes de compartir-ho. Són unes imatges precioses que, a sobre, van acompanyades d’una música espectacular com no pot ser menys si la banda sonora la han creat els de “Cinematic Orchestra”.

Per aquells que ja han viatjat, que viatjaran, tornen dels seus viatges o, simplement, es queden aquí. Que el gaudiu!!!