Les intel·ligències personificades. Capítol VIII: La intel·ligència intrapersonal.

En el fons només em semblen dignes d’explicar els esdeveniments de la meva vida en els quals el món immutable incideix en el mutable. D’aquí que parli principalment dels esdeveniments interns. A ells pertanyen els meus somnis i la meva imaginació. A més constitueixen la matèria primera del meu treball científic. Van ser com de lava i basalt que cristal·litza en pedra tallable.

Carl Gustav Jung, Recuerdos, sueños, pensamientos.

I és amb aquesta contundència que iniciem el darrer capítol de la sèrie “Les intel·ligències personificades”  i que, com heu pogut deduir, vindrà acompanyat de la figura d’un dels psiquiatres i psicòlegs més influents del segle XX, el doctor Carl Gustav Jung. Amb ell presentem la intel·ligència intrapersonal i tanquem la sèrie tot recollint el fil que vam deixar lliure al capítol IV on vam parlar de la intel·ligència interpersonal.

Carl Gustav Jung via “Newlyswissed”

Com ja vam veure, a través de la figura d’Elizabeth Kübler-Ross, la intel·ligència interpersonal es caracteritzava per aglutinar les capacitats i habilitats que tenen relació amb la comprensió de l’altre, les seves emocions i motivacions així com els seus desitjos. En aquella ocasió ja vam parlar de la relació d’aquesta intel·ligència amb el concepte d’intel·ligència emocional que va impulsar, com a tal, el Daniel Goleman. De la mateixa manera, la intel·ligència intrapersonal també es podria encabir dins de la teoria de Goleman com una part més.

Així doncs, s’entén que la intel·ligència intrapersonal, segons la proposta de Gardner, és la capacitat que ens permet comprendre’ns i conèixer el nostre propi interior. És a dir, desenvolupar models i teories en relació a la nostra vivència interior. La capacitat per saber expressar i posar nom a les nostres emocions així com saber desvetllar el seu origen o la capacitat per adaptar-se als canvis i transformacions del nostre entorn també formarien part d’aquesta intel·ligència.

Es considera que les persones religioses, els monjos i monges així com algunes persones que duen a terme disciplines meditatives destaquen en aquest tipus d’intel·ligència. Sembla, doncs, que la figura de  Carl Gustav Jung pel seu sentit de transcendència, la seva capacitat d’interpretar el seu món interior més profund i la seva dedicació a la meditació, la reflexió i el autoconeixement encaixa molt significativament com a representant de la intel·ligència intrapersonal.

Carl Gustav Jung via “El psicoasesor”

Arribats a aquest punt els meus companys i companyes, molt segurament, s’estaran rient de mi. I no és per menys perquè des de que vaig trobar-me, casualment, amb un documental de Jung a internet no he parat de llegir coses sobre el seu pensament. Com estava preparant aquesta sèrie d’articles, de seguida vaig intuir que era un bon representant pel present capítol, però em sentia incapacitada per escriure res decent sobre ell. Així que vaig començar a documentar-me, a llegir textos i llibres escrits per ell i no vaig trigar a començar a esmentar-lo gairebé per a qualsevol cosa i és que, com ell mateix deia, quan mires a dins teu, quan inicies el viatge cap a tu mateixa, les connexions amb l’exterior i els altres individus es multipliquen. I per Jung era així: aprofundir en la nostra pròpia persona i en el nostre inconscient és un camí segur cap a la pau i el respecte pels altres.

És, per tant, de justícia que es parli de Jung en aquest bloc tot i que sigui una tasca més que complexa i que, molt segurament, no aconseguirem abordar el seu pensament de forma suficientment clarificadora ni profunda.

Una imatge habitual de Jung, al costat d’un riu. Via “Gotasgrafológicas”.

Així que començarem pel principi, Jung va néixer l’any 1875 Suïssa i va morir l’any 1961 a Suïssa també. Se’l considera fundador de la psicologia profunda i destaca per un estudi prolífic de l’activitat onírica i de l’inconscient. Admirador i deixeble de Freud van acabar trencant la seva relació per diferents motius. Una de les qüestions que els separaven fonamentalment, expressada a grans trets, era el concepte d’inconscient que tenia cadascú. Si bé Freud concebia l’inconscient com una espècie de calaix desastre on anava a parar tot el que el conscient reprimia, Jung considerava l’inconscient com un element catalitzador i creatiu de l’acció així com dels desitjos, emocions i sentiments dels individus. Dit d’una altra forma, l’inconscient per Freud era una espècie d’espai pel rebuig i per Jung un motor.

Un altre aspecte polèmic entre Freud i Jung era la teoria psicosexual. Per a Freud el motor del món era el sexe, per a Jung era l’amor en majúscules. Jung, tot i que també contemplava el sexe com a element clau de l’acció humana,  considerava d’altres qüestions que podien fer entrar en acció als individus, com per exemple, l’espiritualitat o la necessitat de transcendir i, per suposat, l’amor i l’afecte.

Suposo que deu haver-hi molts més matisos, però acabaré d’enumerar una última qüestió que va fragmentar la relació entre mestre i deixeble: el materialisme o positivisme com a bandera en la psicologia. Per a Freud, tot el que no podia ser contrastat i conegut de forma física o quantificat no es podia concebre dins de la disciplina psicològica. En canvi, per a Jung hi ha aspectes que no són tangibles ni quantificables de forma ortodoxa, però que es poden constatar com a fets psicològics de forma indirecta.

Tot i les diferències, les contribucions de Jung en els inicis de la teoria psicoanalítica són fonamentals. Va ser ell qui va convèncer a Freud d’incloure en la formació dels futurs psicoanalistes el pas previ per la pròpia anàlisi, és a dir, s’havien d’analitzar prèviament per a ser capaços d’ajudar a d’altres persones. En paraules de Gardner, segons Jung no es pot desenvolupar la intel·ligència interpersonal sense treballar també la intel·ligència intrapersonal. Al següent fragment de la seva autobiografia (Recuerdos, sueños, pensamientos), Jung aclareix aquest punt:

El psicoterapeuta, però, no ha de només comprendre al pacient, és igualment important que es comprengui a ell mateix. És per això que la conditio sine qua non de la formació és la pròpia anàlisi, l’anomenada anàlisi teòrica. La teràpia del pacient comença, per dir-ho d’alguna manera, en el metge: només quan ell comprengui com tractar-se a ell mateix i als seus propis problemes podrà familiaritzar-se amb el pacient. Però només aleshores. En l’anàlisi teòrica ha d’aprendre el metge a conèixer la seva ànima i a  prendre’s seriosament. Si no pot aconseguir això, tampoc ho aprendrà el pacient. Però amb això perd un fragment de la seva ànima, de la mateixa manera que el metge ha perdut el fragment de la seva ànima que no va aprendre a conèixer. Així doncs, no n’hi ha prou que el metge en les anàlisis teòriques adopti un sistema de conceptes. Com analista ha d’aconseguir que l’anàlisi l’afecti a sí mateix, que sigui un fragment de vida autèntica i no un mètode que es pugui aprendre de memòria. En el sentit literal! El metge o terapeuta que no inclogui això en les seves anàlisis teòriques ho pagarà car més tard.

Carl Gustav Jung via “Carlos Ianni”

El pensament del doctor Jung va molt dirigit a facilitar a l’individu els camins per a fer-se responsable del seu inconscient i, per tant, a ajudar-lo a tenir una existència menys fragmentada. La seva tasca terapèutica requeria molts esforços per part seva i del pacient i no acostumava a focalitzar la qüestió en la malaltia o la neurosis, més aviat, potenciava que cadascú arribés a ser allò que volia ser. Ell va treballar molt intensament per ser una persona més completa, connectant amb el seu inconscient, coneixent els símbols que en ell se situen (els arquetips) i que són, segons la seva experiència, comuns a tots els individus, a totes les cultures i a tots els moments històrics. Per aquesta raó, va expandir els horitzons de la psicologia a l’antropologia, la teologia, la història, l’arqueologia i, fins i tot, l’alquímia, per tal, de trobar l’essència dels simbolismes (per exemple, els mandales) i l’essència de l’ésser humà i del seu “jo” interior. Seva és la frase “Tot el que ens enutja dels altres ens pot duu a comprendre’ns a nosaltres mateixos” i és que en aquest tipus d’emocions que s’activen de forma inconscient estan actuant aquests elements simbòlics que ens donen molta informació sobre nosaltres mateixos.

Carl Gustav Jung amb un dels símbols representatius del seu pensament, un mandala. Via “Pijamasurf”.

Valgui dir que, com a la resta de capítols, la meva intenció no és posicionar-me a favor o en contra de les persones que us he presentat. És evident que són individus als quals admiro profundament, però com persones que són tenen les seves llums i les seves ombres. Entenc que, en el cas que presento avui, la polèmica està més que servida i són moltes les crítiques que s’han realitzat de l’obra i pensament de Jung. En aquest sentit,  alguns seguidors de Freud i alguns seguidors de Jung mantenen una controvèrsia molt viva en relació a l’un i a l’altre, però no es la meva intenció contribuir-hi. Carl Gustav Jung ens va deixar una herència que, com a mínim, val la pena conèixer ja que ens apunta algunes pistes de com assolir una major plenitud com a individus i col·lectiu i la meva intenció té més a veure amb això que no pas amb el conflicte.

Us deixo amb dos vídeos. Un és una entrevista completa al doctor Jung i l’altre un documental que, a través del propi Jung i d’alguns col·laboradors que en el moment de la realització del mateix encara es mantenien vius, ens facilita les claus del seu pensament. Tant l’un com l’altre són llargs i espessos, però valen molt la pena

Referències bibliogràfiques: 

  • C.G.Jung (2012): Recuerdos, sueños, pensamientos. Seix Barral. Barcelona.
  • C.G.Jung (et alter)(2008): El hombre y sus símbolos. Paidós. Barcelona.

11 thoughts on “Les intel·ligències personificades. Capítol VIII: La intel·ligència intrapersonal.

  1. (disculpa por la familiaridad de la expresión🙂 …pero…) Madre mía!!!!!!!!
    muchas gracias!!! me ha encantado esta entrada…esta llena…de….todo!!!
    mi deseo es que esta información alcance al mayor número de personas…para que después hagan lo que les apetezca o puedan con ella…pero al menos saber que existen otros pensamientos, que sepan que hay estos y muchos otros …y después ya decidirán que hacer con ese nuevo conocimiento…
    de nuevo…gracias!!!
    enhorabuena por el blog!!
    un gran abrazo!!!

    • Siempre me resultan sorprendentes y gratificantes comentarios como el tuyo. Como tú misma debes saber, cuando escribes en un bloc tienes la sensación de enviar mensajes en botellas y tirarlas al mar. Lo bueno, es que estas botellas, en muchos de los casos, llegan a buen puerto. Me alegra saber que le encuentras utilidad a este artículo. Me costó mucho escribirlo porque el pensamiento de Jung es complejo, yo no tengo mucho conocimiento sobre él, pero quería transmitir su transcendencia. ¡Me siento satisfecha que al menos haya sido así para ti! Yo también espero que llegue a más personas y, como bien dices tú, hagan con ello lo que quieran.
      ¡Muchas gracias por este comentario y por valorar el trabajo que hay detrás del bloc! ¡Gracias por recoger la botella!

      ¡Un gran abrazo para ti también!

      • 🙂 recogí una de tus botellas y la devuelvo al mar…
        Dar de lo que uno tiene es la mejor manera de ser” rico”…tu lo eres !!!
        …de nuevo …Muchas gracias por compartir tu saber!!!
        hay un gran trabajo, muy valioso, detrás…y delante !!! .)
        …..abrazo grande!!!
        (me gusta a haberme encontrado contigo, ahora, poco a poco estoy leyendo tus entradas más antiguas…y hay mucha tela cortada y por cortar :)))) …como un pulmón más por el cual respirar…

  2. Acabo de leer la entrada, a través de Silvia, en la que expones los principales rasgos del pensamiento de Jung. … Me parece muy interesante su pensamiento y muy acorde con las teorías de la personalidad que han ayudado al hombre a comprenderse a sí mismo. Muy agradecida por la botella y su mensaje.🙂 Un saludo.

  3. Ahora a por Lacan!
    A propósito de Lacan, uno de sus considerados “seguidores” es Slavoj Zizek. No sé si sabes algo de él, a mí personalmente me parece muy interesante. Supongo que también es porque indaga dentro del mundo cinematográfico (lo considera la más perversa de las artes…).

    Dejo un enlace a su documental más famoso (aunque tiene muchos libros): The Pervert’s Guide To Cinema.

    P.D.: No se me olvida lo que te tengo que mandar !)

    • ¡¡¡Ei!!! ¿A por Lacan? ¡¡Pues a por Lacan!! En cuanto pueda me veo el documental. ¡Gracias por tus aportaciones que siempre son tan bien recibidas!

      ¡Estoy a la espera de lo que me tienes que mandar!

      ¡Un abrazo!

  4. Carai, moltes gràcies. No cal que repeteixi el que han dit ja més amunt, però estigues tranquil·la que les teves ampolles arriben, i tant! A mi Jung també fascina però sempre hi he passat de puntetes, així que t’agraeixo molt aquest esforç de síntesi tan reeixit. Ah, i sobre la consciència col·lectiva i els arquetips em sembla important destacar també Mircea Eliade.
    Una abraçada!

  5. Retroenllaç: Laberint de miralls | Cafè Pedagògic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s