Llana cardada

Ja fa unes quantes setmanes (per no dir mesos) que la Miren (mestra de l’escola ) amb la col·laboració d’una amiga seva van fer-nos a un grup de mares i mestres un taller per a fer nines amb llana. Aquest tipus de nina acostuma a ser molt pròpia de la pedagogia Waldorf. Són nines que acostumen a no tenir expressió al rostre. D’aquesta manera se li permet a l’infant imaginar quin és l’estat d’ànim de la nina en tot moment, donant més espai per a la creativitat.

La nina que vaig realitzar al taller explorant el seu medi.

La meva experiència va ser impressionant. Vaig arribar tard així que, quan vaig començar, s’havia creat un clima gairebé màgic. Hi havia una música suau de fons i les persones que estaven realitzant les nines estaven concentrades i, de tant en tant, parlaven delicadament.

La llana estava sense tractar, en algun cas, només estava tintada i em va semblar molt poderós com, pràcticament del no res, anaven apareixen uns petits éssers fantàstics a les nostres mans. La tècnica no és complexa, però requereix molta paciència. Amb unes agulles especials es va cardant la llana, donant consistència i forma a la nina. Primer es fa el cap, després el cos i, finalment, se li afegeix el cabell i els vestits. Hi ha, també, qui li va posar braços o rostre.

Passar aquella estona amb algunes mares de l’escola i amb l’acompanyament d’aquests dues noies tan eixerides (la Miren i la Majo) va ser tot un luxe. Anàvem comentant algunes coses de la nina, per qui seria, com ens l’anàvem imaginant, com la vestiríem i, de tant en tant, les nostres acompanyants ens anaven introduint en alguns conceptes teòrics, pràctics i filosòfics que envoltaven la creació màgica d’aquests objectes. Inevitablement, anàvem projectant coses en les nines i, sense voler-ho, les anàvem dotant d’ànima i de vida. Una vida que depenia, totalment, d’aquell moment, dels nostres pensaments i emocions.

No em veig amb cor de transmetre en aquest espai la filosofia que envolta a tot plegat, perquè penso que alguna persona ho pot fer molt millor que jo (Miren, a veure si t’animes a fer una entrada en aquest bloc parlant de les nines Waldorf!!!), però si us puc transmetre la meva vivència. Personalment, em va al·lucinar com d’un acte que, en certa manera, es pot considerar agressiu (ja que punxar trossos de llana no té res d’amorós, segons el meu parer) podia aparèixer quelcom tan tendre i delicat.

Vaig arribar pensant que li faria una nina a la filla d’una amiga meva que tot just acabava de néixer. Però, conduïda per l’inconscient, em vaig adonar que li estava fent la nina per a la mare, és a dir, per la meva amiga. Era una nina salvatge com ella i, per tant, era de justícia que fos per ella.

Veure la riquesa i la diversitat de les nines que van aparèixer de tot el procés va ser impressionant. Hi havia de tot: princeses, reines, velletes, follets, índies, amb rostre, amb braços…de tot!!! Cadascú va projectar la seva pròpia imaginació i món simbòlic propi. Quan vam acabar, les vam posar al jardinet i quin goig que feien!!! Eren fascinants!! Era una trobada de nines de llana al jardinet!!! M’imaginava la cara dels nens i les nenes de l’escola, arribant a aquell indret, i veient-les totes juntes allà. Hagués estat impressionant!!!

Des d’aquí donar les gràcies a la Majo i a la Miren per aquest matí tan màgic i també agrair a les meves companyes que estaven fent nines per les converses i silencis tan especials. Una abraçada ben gran!!!!

5 thoughts on “Llana cardada

  1. Quin plaer haber.les creat!!!
    Recordo llargues tardes d’hivern fent mitja amb me mare i el meu germà mitjà. Conbinant colors, creant llargues bufandes a ratlles, escalfadors i peucs.
    Concentrada en els punts i en els meus pensaments vaig trobar unaltre passió de la meva vida. Les llanes!!!
    Aquestes han cambiat molt desde llavors. De colors, de textures, de formes. Pero tot lo que estigui relacionat amb elles, hem continua creant una sensació de calida tendressa.
    Aixi que, desitjant podent-me apuntar a la pròxima, continuarè gaudint de les imatges de les vostres creacions.
    Gràcies isabel!!

  2. Va ser un taller meravellós, vaig gaudir molt, tant que m’hi he aficionat, sóc una fan declarada de les nines i ninos de llana cardada. Ja n’he fet unes quantes, per gaudir a l’escola, els nens i nenes, mestres, pares i mares.
    Gràcies per fer-me descobrir aquest art tan màgic i especial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s