La part fosca de Vincent

Aquesta és la història d’un infant anomenat Vincent que tenia un somni, però no era un somni lluminós i innocent (o potser sí). Més aviat era un somni que s’arrelava en la part fosca i oculta de l’ésser humà.

El vídeo que us presentem avui és el primer curtmetratge del Tim Burton que va realitzar amb la col·laboració del Rick Heinricks. Data de l’any 1982, està realitzat amb la tècnica de “stop motion”, compta amb el Vincent Price com a narrador i, molt segurament i degut a la seva popularitat, molts de vosaltres el coneixereu ja.

A mi, inevitablement, veure’l fa que em vingui al cap un dels conceptes fonamentals del pensament de Carl Gustav Jung (ja us vaig dir que ara no podia evitar esmentar-lo en qualsevol moment), l’ombra. L’ombra és aquella part fosca que tots tenim i que, moltes vegades, no acceptem. De forma més o menys inconscient l’ombra sempre hi és present en nosaltres i, el fet de no acceptar-la, fa que ens persegueixi en somnis i que ens faci dir o fer coses durant la nostra vigília que, ni nosaltres mateixos, sabem perquè les fem o diem. També aquesta part fosca, l’ombra, acostuma a ser projectada cap a la resta de persones que ens envolten i, acostuma a ser exemplar, quan algú acusa a un altre de quelcom quan, en realitat, s’està acusant a ell mateix. En aquests casos la frase “fixa’t que, quan senyalis a algú, un dit l’assenyala amb ell i dos t’assenyalen a tu” és més que il·lustrativa.

En el cas del protagonista d’aquest curt la seva ombra no és acceptada pel seu entorn i la seva família i això li acaba fent víctima del seu propi costat fosc. Una interessant reflexió sobre com la nostra mirada, en relació als infants i als adults, fa que matem una part del que tot ésser, de forma essencial, és. En certa forma, a mi em ve al cap la possible idea o intuïció que acceptar les llums i les ombres dels altres ens pot ajudar a acceptar les nostres pròpies.

Aquesta és una possible interpretació que m’ha suggerit a mi, però segur que n’hi ha moltes més. Si algú s’anima a aportar la seva, ja ho sabeu. De moment, que el gaudiu!!!

One thought on “La part fosca de Vincent

  1. Què tètric que és Burton, ja des dels seus començaments.
    A mi em ve al cap la importància del món interior dels infants, de donar-li cabuda i comprensió a les seves fantasies perquè no morin com li passa al jove Vincent amb la seva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s