El cicle de Persèfone

Persèfone va ser segrestada per Hades i amagada a l’inframón. La seva mare, Demèter (deessa de l’agricultura), desesperada per no trobar a la seva filla va dictaminar que no creixeria mai més cap fruit o planta mentre no aparegués. Davant d’aquesta situació, Zeus (pare de Persèfone) decideix intervenir i gràcies a les declaracions del déu  Helios (que tot ho veu) obliga a Hades a retornar a la noia al món exterior. El déu infractor accedeix  a les ordres de Zeus, però posa una condició: Persèfone no pot menjar res durant el trajecte de tornada. Aquesta condició és transgredida per la jove que, enganyada pel propi Hades, la fa menjar algunes llavors de fruits. És d’aquesta manera com la pròpia Persèfone es condemna a viure entre el món exterior i el món dels morts alternant tants mesos en el segon lloc com llavors havia consumit. Durant els mesos que Persèfone passa al món exterior, Demèter fa brotar i fluir la vida (Primavera i estiu). Però quan la seva filla està en el món fosc d’Hades, Demèter manté la vida en estat de latència a l’espera de la tornada de Persèfone (tardor i hivern).

De la mateixa manera que Persèfone fa estades al món exterior on la vida s’obre a ella i ella s’obre a la vida i, al cap d’un temps, torna a un món interior més introspectiu i letàrgic; les dones i el nostre cicle menstrual viatgem, cada mes (aproximadament), d’un estat d’ànim obert, actiu i dinàmic a un altre molt més enfocat al nostre interior, al nostre retrobament personal i a la nostra intuïció.

 

Fa uns mesos, a l’escola, va fer una xerrada-taller l’Anna Salvia. L’Anna és psicòloga i ens va presentar una nova mirada en relació al cicle menstrual que, per a mi, va resultar molt fascinant. Per primera vegada, algú em parlava de la menstruació com si fos un potencial femení i no una espècie de càstig o discapacitat. Sempre he tingut problemes de convivència amb el meu cicle però , tot i això, intuïa que, d’alguna forma, em connectava amb una part profunda de mi mateixa. Ho vaig veure clarament quan em van receptar la píndola per tal de solucionar “els conflictes” amb la meva menstruació. De cop i volta, vaig ser una altra dona, literalment, una dona en la que no em reconeixia. Era cert que ja no em feia  mal, estava de bon humor, em venia de forma puntual, però vaig deixar d’escriure, de dibuixar, la meva creativitat es va reduir a mínims…és a dir, no era jo. Vaig deixar-la sense pensar-m’ho i vaig buscar formes alternatives de resoldre els problemes entre la meva menstruació i jo.

L’enfocament que ens proposava l’Anna em va semblar que quadrava molt amb el meu caràcter i amb tota la meva vivència. L’Anna ens deia que les dones no som lineals sinó cícliques i, això no vol dir, ser inestables o boges. El feminisme de la igualtat que ha volgut assimilar la biologia femenina a la masculina així com els interessos socio-econòmics ens han venut que dones i homes som iguals i que, per tant, hem de tenir els mateixos drets i obligacions. No obstant, homes i dones no som iguals: tenim particularitats diferenciades; I aquestes diferències, a part de no ser motiu per empoderar a un sobre l’altre, també han de ser contemplades i legitimades a tots els nivells. Per entendre’ns, no crec que la biologia hagi de ser el nostre destí; però si, com a dona, necessito un dia al mes de permís per la meva menstruació voldria que això fos un dret laboral i no un favor especial. Un home no necessita exercir aquest dret, per tant, potser no ha de constar entre els que li són propis. El problema és que les lleis, homogeneïtzadores, sempre ho fan a favor dels que estan en una situació de privilegi ignorant les veritables necessitats de les persones que no ho estan. I és d’aquesta manera com, en aquest cas, les dones i les nostres peculiaritats han estat silenciades, amagades i, fins i tot, excloses.

És per aquesta raó i per d’altres que, com jo, moltes dones hem estat barallades amb el nostre cicle i ens hem sentit molt desafortunades de no ser “tan equilibrades” com un home. Per a mi que em diguessin que, precisament, el meu “desequilibri” no ho era i que, en realitat, era un potencial  que em permetia orientar-me a la meva vida…va ser del tot revolucionari. Des de llavors, com a mínim, ja no estic barallada amb el meu cicle i intento que, dins de les possibilitats de la meva vida i circumstàncies, aprofitar aquests moments més introspectius per aprofundir en la meva intuïció i la meva creativitat.

Diuen que corren versions del mite de Persèfone en les quals la jove no és enganyada per Hades per tal de menjar llavors i que és ella mateixa la que decideix menjar-se-les per tal de tornar a l’inframón. A mi, potser, m’agrada més aquesta versió ja que allunya a la dea d’una postura de víctima i rebuig a la seva condemna. De la mateixa manera, les dones podem assumir la nostra menstruació com un càstig o, més aviat, prendre la decisió personal d’aprofitar-la com una oportunitat. Em quedo amb la segona opció.

Si voleu saber més sobre aquest tema us recomano que visiteu la web de l’Anna Salvia, clicant aquí. A través de la mateixa podeu adquirir també el llibre Viaje al ciclo menstrual molt recomanable tant per dones com per homes. També podeu veure el següent documental La luna en ti que es va transmetre íntegrament dins de La noche temàtica i que ens aporta una nova mirada en relació als mites que giren al voltant del cicle menstrual i la seva medicalització.

4 thoughts on “El cicle de Persèfone

  1. Hola !!! primavera-verano/ otoño -invierno….todo ello confluye dentro de nosotras cada mes…casi nada!! Me encantó esta entrada!!!
    Feliciades por reencontrarte y entender tu cuerpo de mujer, con sus ciclos… cambiantes!! cuando reconoces todos los cambios que suceden cada mes en ti…y entiendes que en cada momento tienes más habilidades que en otros para hacer o no hacer determinada cosa, puedes mantener contigo misma una relación maravillosa…sabes cuando plantar y cuando recoger, cuando es mejor plantear un asunto importante o cuando la creatividad sale a chorros por tus poros…cuando taparte cabeza y todo y desaparecer unas horas….y así ,todo… lo mejor que podemos hacer, es conocer bien nuestra maravillosa “maquinaria” humana, para vivir plena y conscientemente…Recuperando nuestro conocimiento femenino…
    Este es el segundo capítulo de “la luna roja” de Miranda Gray, un cuento lleno de personajes y metáforas. sobre el ciclo menstrual ..se llama “el Despertar”…aquí lo dejo…
    http://www.mujerdespierta.es/la-menstruacion/92-el-despertar
    a ver si podemos hacer… si tiramos ,como tu dices:), más botellas con mensajes al mar, para que mujeres y hombres no vivan su vida desconociendo el funcionamiento de sus propios cuerpos , con sus confusiones y sus ánimos, con los cambios de humor …
    Respeto,conocimiento y empatía…eso es lo que necesita la humanidad….y solo puede salir de uno mismo…no se puede pedir….se tiene que practicar…
    un gran abrazo preciosa!!!

  2. M’encanta! i la web de l’Anna també. És molt útil i enriquidor el fet de conèixer els nostres cicles, el respecte pel que és la nostra natura. Moltes gràcies!

  3. M’ha agradat molt el documental.
    Com a germana petita desprès de dos germans mascles, m’he sentit identificada molts cops amb les adolescents quan parlaven.
    Però, per sort, la vida m’ha portat sorpreses. I vaig superar les meves pors al part, tenint-los tots a casa.
    Perque de parts n’he tingut tres, cada qual diferent, pero màgics, com tindrien que ser tots.
    I, gràcies a ells, m’he conectat una mica més amb la naturalessa, amb mi mateixa i amb el món femini.
    Tot i que sé que encara tinc molt camí per recorrèr, i, per aixó mateix, potser, les meves criatures són totes nenes!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s