Land Art

El moviment, el canvi, la llum, el creixement i la decadència són l’ànima de la natura, les energies que tracto d’explotar.

L’emoció causada pel contacte, per la resistència als llocs,  pels materials, el temps i la terra són la font del meu treball …

Quan treballo amb fulles, pedres o pals, jo no els faig servir només per les seves qualitats com a materials, sinó que també em permeten l’accés a la vida que els envolta. Quan els deixo, ells segueixen vivint.

Andy Goldsworthy

Ja fa més d’un mes que vaig tornar de les meves vacances. Tot i el temps que ha passat, trobo a faltar amb la mateixa intensitat que el primer dia el lloc on he passat més de 30 dies a l’estiu. És un lloc especial on puc estar en contacte directe amb la natura i les seves forces i on de forma, gairebé inevitable, em retrobo amb mi mateixa. En aquell espai veig amb clarividència tot allò que composa la meva essència i em conec més i entenc totes aquelles coses que en el ritme frenètic de la meva quotidianitat no em resulten tan senzilles de comprendre.

Potser per aquesta raó he volgut aprofundir en una tendència artística que, des del meu ordinador i des de la meva casa on no paro de sentir cotxes, motos i autobusos, em permet retrobar un petit fragment de tot el que enyoro.

Pedres a la platja, una obra de “Land Art”. Via “Escuela Cima”

El “Land Art” o també conegut com “Art terrestre” es va iniciar a EEUU a finals de la dècada dels anys 60 del segle passat. En general, es caracteritzen per ser obres efímeres, exposades als elements de la natura i que van desapareixent amb el pas del temps. Tanmateix, s’acostumen a fer servir materials que es troben al mateix entorn natural on es realitzarà la intervenció artística. Així doncs, són obres realitzades, majoritàriament, amb pedres, fulles, gel, pals, branques, branquillons, llavors i tot tipus de materials naturals que es puguin trobar. Alguns artistes també han fet servir teles o aparells diversos que s’activen amb les forces de la natura.

La intencionalitat de les obres que s’inscriuen dins d’aquesta tendència és transformar el paisatge per commoure a l’observador i, d’aquesta manera, aprofundir en el vincle entre l’ésser humà i la natura i els conflictes que genera aquesta relació. Segons l’autor, aquest aprofundiment ha tingut connotacions més espirituals o religioses i, en d’altres casos, molt més reivindicatives i ecologistes.

Mandala de fulles via “La reserva”

En aquest tipus d’obres la documentació ha estat clau. Com hem destacat anteriorment, aquest tipus d’obres acostumen a ser efímeres i, per tant, el fet de fotografiar-les, gravar-les tant en el seu estat final com en el seu procés de creació i deterioració han estat accions vinculades des de l’inici amb aquesta tendència.

Són obres, com bé haureu deduït, que trenquen amb els murs dels museus i posen l’art a l’abast del passejant que envoltat de natura atura la mirada en aquestes peces. Trenca també amb la concepció habitual de l’objecte artístic i amb el concepte del valor d’aquest objecte: no són peces que es puguin subhastar ni guardar en sales de col·leccionistes. Són obres que pertanyen a la natura, en ella es queden i ella mateixa las transforma i les fa desaparèixer.

Obra d’Andy Goldsworthy via “Morethanblog”

La seva filosofia i la seva metodologia ha resultat totalment aplicable als entorns escolars que han pretès treballar aquest cicle de construcció i destrucció en entorns naturals. Escoles com la de “Salvador Allende” a Reggio Emilia, entre d’altres, són un exemple de com els infants connecten amb aquest tipus d’art. A l’escola “Congrés-Indians” gràcies a l’Elina (alumna en pràctiques ) i la Desirée (mestra de l’escola) vam poder gaudir d’una proposta de tallers en aquesta línia el curs passat, podeu veure-la clicant aquí.

Hi ha molts autors coneguts i reconeguts. Avui us deixem amb l’Andy Goldsworthy i el seu documental “River and Tides”. Espero que el gaudiu!!!

I per aquells que vulguin treballar el “Land Art” a l’escola o amb infants us deixo les referències de dos llibres en francès que són els únics que he trobat:

  • Güthler, A.; Lacher, K. (2009): LandArt avec les enfants. Sète: La plage.
  • Pouyet, Marc (2010): Joueurs de Nature. Luçon: Plume de Carotte.

4 thoughts on “Land Art

    • La veritat és que no sé si aquestes persones que fan escultures amb la sorra es podrien considerar artistes de “Land Art”…potser sí. Però, intuitivament, em sembla que el “Land Art” és més abstracte i més subtil. Caldria aprofundir…

  1. Los artistas de “Land art” hacen arte en estado puro…la conexión que establecen con la naturaleza es brutal. El trabajo y la lucha con los diferentes materiales para llegar a crear aquello que ellos tienen en su mente, es el ejemplo de la relación hombre-naturaleza.

    Me alegro mucho que en la escuela opteis por esta rama del arte tan libre, para los niños creo que es genial.

    Ah! a mi el documental “rios y mareas” me impacto mucho, la tenacidad del artista y las creaciones tan impresionantes que hacia

    • Completamente de acuerdo. El “Land Art” es algo que supera muchas cosas y las trasciende. ¡Es arte con mayúsculas! Cuando lo descubrí hace bastante poco me pareció apasionante y casi ni me lo podía creer. La idea es sencilla, pero con una gran fuerza…la ejecución es alto compleja…es una tendencia que está taaaaaaaaaaaaan lejos de los artificios del mundo del arte “convencional”. Tan puro y a la vez tan oscuro, tan sencillo y a la vez tan complejo…es una materia prima que, con los niños, remueve y conmueve.

      ¡Gracias por tu comentario Montse!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s