Avui poquetes paraules per a presentar un vídeo que ja ni recordo com vaig arribar a ell. A l’inici de l’estiu us vaig presentar un on apareixien uns flamencs que viatjaven d’un lloc a un altre (L’arribada dels ocells). Avui la cosa també va d’ocells.
Una imatge del vídeo “Murmuration” via “Islands & Rivers”.
No sé que em deu passar que els ocells solitaris no m’acaben de generar un gran interès i, en canvi, quan veig aquests esbarts d’ocells impressionants que es mouen d’un lloc a un altre a l’uníson com si fossin un únic organisme, m’impressionen moltíssim.
Al vídeo d’avui podreu veure un parell de noies que viatjant en una petita barca es troben amb un d’aquests esbarts. La senzillesa de l’embarcació, l’entusiasme de les seves tripulants, la bellesa del paisatge i aquest fenomen fugaç i efímer em semblen que acompanyen de la millor manera el fred que últimament s’està imposant.
Les autores d’aquest vídeo són la Sophie i la Liberty. Dues cineastes independents que tenen com a base la ciutat de Londres i que es caracteritzen per treballar les imatges de forma experimental. Conegudes amb el nom de “Islands & Rivers” el vídeo que avui us presentem i que té com a nom “Murmuration” és una mostra de la sensibilitat, alegria i vitalitat que transmeten moltes de les seves peces.
Que el gaudiu ben abrigats!!!
CAFÈ PEDAGÒGIC 
Uau, gràcies. Molt millor que els de Hitchckock, sens dubte.
Sí, la veritat és que són més tranquil·lets aquests…
Uau
Quina passada!! Quina pau i tranquilitat que emana el vídeo i la música.
Sí, la veritat és que si. Però a mi també em genera un sentiment com de sorpresa difícil de classifar…
La meravellosa naturalesa. Quina grandiositat!
I tan gran i tan meravellosa!!! Mai podrem desvetllar tots els seus misteris!!! I això és també molt gran!!!
Genial. Me hace pensar en lo separados que estamos los humanos, y en cuan bello y poderoso sería la humanidad unida, aunque parece una contradicción. La unión hace la belleza =P.
Separados aparentemente. En el momento que indagas en ti mismo descubres la unión existente y todo ese potencial que tú destacas. Sin duda, como bien dices, una de las cosas más bellas con las que contamos los seres humanos: la unión sutil y latente que siempre, siempre está en el fondo de nuestros corazones.
Uau! Increïble! Què bonic trobar algú per compartir somnis i aventures i aquests moments tan màgics que només es poden copsar en aquell instant. I què bonic també poder-los i saber transmetre’ls! Tot i que veure-ho asseguda a l’estudi no déu ser ni la meitat de gratificant com està allà vivint-ho.
Quanta raó!!!! Ja m’agradaria, en comptes de descobrir el vídeo, haver estat allà present!! La vivència no es comparable amb la virtualitat…
Crec que se m’ha quedat la mateixa cara que a la noia del video! M’he quedat atrapada mirant la dança que els ocells anaven fent pel cel.
Gràcies, m’ha encantat!
Sí, realment és un vídeo molt impactant…no m’imagino com deu ser en viu i en directe!!!