L’arbre de Tiziano

Les guerres comencen a la ment dels homes i és a la ment dels homes on és precís construir la defensa de la pau.

Preàmbul de la constitució de la UNESCO.

Ja fa mesos que tinc pendent escriure un article sobre una persona que, darrerament, m’ha fascinat; però, per una raó o una altra, mai trobava el moment de parlar-ne. Ha estat el Nadal amb els seus desitjos de pau, gairebé mecànics, que m’ha activat la necessitat imperiosa de parlar del Tiziano Terzani.

Nascut al sí d’una família molt humil, el Tiziano va desenvolupar un talent i una intel·ligència brillants que no només el van permetre dur a terme una carrera espectacular com a periodista i escriptor; sinó que, gràcies a la seva mirada subjectiva, personal i propera, va poder adaptar-se a la quotidianitat de països com la Xina o Vietnam on va viure durant més de 30 anys amb la seva família amb un sentit i una profunditat fora del que, en aquell moment, era comú per a la resta d’occidentals.
Con-su-hijo-Folco-dictando-el-libro

Tiziano Terzani amb el seu fill Folco via “La placenta del Universo”

Com a corresponsal de guerra de diversos mitjans escrits va poder veure i viure en primera persona alguns dels fets més representatius del segle XX com, per exemple, la Xina maoista, la guerra del Vietnam, la guerra freda o l’apartheid. Aquesta implicació i aquesta aproximació al patiment, a la guerra, a l’odi o a la decepció de les ideologies el va fer desenvolupar un esperit -més i més profund- que el va fer fluir pel món de la filosofia i de l’espiritualitat. Aquest camí que el va posar en contacte amb religions com l’hinduista o la budista que unit al seu habitual contacte i vivències quotidianes el van dur a la conclusió que les històries de sang i fetge, d’odi i mort es repetien de forma constant: només canviaven els escenaris i els personatges principals, però el seu rerefons i la seva manca de sentit eren comuns i reiteratius.

Són dos els llibres que m’he llegit del Tiziano, un dels autors contemporanis més importants d’Itàlia, El fin es mi principio i Cartas contra la guerra. Tot i que el primer reprodueix els diàlegs entre el Tiziano i el seu fill Folco els últims mesos de vida del primer i el segon són una sèrie de cartes publicades en diversos mitjans en contra de la guerra, els punts en comú són més dels que, en un primer moment, es poden intuir.

Tant en una obra com a l’altra, Tiziano insisteix en la necessitat de seguir la nostra intuïció i curiositat, d’aprofundir en la comprensió dels fets des de la nostra subjectivitat (des de la nostra humanitat), no justificar ni acceptar la violència com a mitjà per aconseguir la pau, acceptar la complexitat dels fets socials i intentar veure’ls des de tots els punts de vista possible i, sobretot, recórrer el camí cap a la pau  des del nostre interior ja que com diu el propi Tiziano l’autèntica revolució està a dins nostre” i comença per acceptar la vida i la mort, però no com a instruments al servei dels valors mercantilistes; sinó com a fets suprems i meravellosos que pertanyen al misteri i a l’essència incontrolable de l’ésser humà i del món que l’envolta.

416157_71788

Tiziano Terzani via “Il Giornale di Vicenza”

Dit això i, des d’aquest petit espai, us desitjo que gaudiu de molta pau i felicitat en l’any que està a punt de començar. Us deixo amb un vídeo molt particular on el Tiziano ens explica com pot resultar d’abstracte, a vegades, transmetre la idea de respecte cap a la resta d’éssers vius com, per exemple, els arbres. Amb uns ulls indis, que el mateix Tiziano li ha col·locat a un arbre, ell considera que ens podem sentir més pròxims i, per tant, més predisposats a respectar i vetllar per la vida dels altres (o això he entès ja que el meu italià no és gaire bo). Un petit gest de complicitat que, segons el meu entendre, caracteritza el sentit de l’humor i la sensibilitat del protagonista ja que és, precisament el seu sentit de l’humor i la seva mirada especial, els que l’han ajudat a construir un pont comunicatiu entre Occident i Orient.

Que el gaudiu!!

Referències bibliogràfiques:
  • Terzani, Tiziano (2012): El fin es mi principio. Maeva. Madrid
  • Terzani, Tiziano (2002): Cartas contra la guerra. RBA. Barcelona

2 thoughts on “L’arbre de Tiziano

    • A mi la película no me gustó demasiado. Como suele pasar, los libros acostumbran a ser más profundos. A través del libro “El fin es mi principio” entendí mucho mejor la figura de Tiziano Terzani y toda su globalidad.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s