Buscant a “Sugar man”.

Amb el cor encara commogut per una persona impressionant, taral·lejant les cançons que persisteixen ressonant al meu cap d’un artista increïble i aprofitant per treure les teranyines de la nostra cafeteria pedagògica, no vull deixar d’escriure algunes lletres sobre el darrer documental que he vist, “Searching for Sugar Man”,  i que ens parla d’una experiència inaudita que sembla tan increïble que ningú se la podria haver inventat més que la pròpia realitat que, com ja sabem, moltes vegades supera la ficció.

rodriguez

Sixto Rodríguez via “World Mag”

El Sixto Rodríguez era un jove molt humil al qual li agradava tocar la seva guitarra, escriure les seves lletres i composar les seves pròpies cançons i ja, en aquell moment, l’envoltava un aire mitològic. Tocava a llocs petits, senzills i marginals de Detroit on va ser descobert per un parell de productors que van quedar, literalment, fascinats. Considerat com un savi, molts dels que el van conèixer deien que Bob Dylan era “light” al seu costat ja que la intensitat de les seva música i lletres anava més enllà del seu art.  Eren els anys 60 i, tot i el gran talent del Sixto, no va triomfar a EEUU i els seus discos i la seva figura van quedar oblidats i envoltats pel mite d’una mort molt dramàtica.

Jo no sabia res del Sixto ni del documental i vaig quedar seduïda per un fragment molt breu d’una de les seves cançons (“Sugar Man”) que es feia servir per promocionar la cinta i, de seguida, vaig saber que volia saber més sobre la persona que havia composat aquella peca.

Després d’un inici confós i de pensar que no havia escollit el millor dia per veure-la, la pel·lícula va suposar per mi una bufetada moral d’aquelles que et tornen a posar al teu lloc. I és que, davant d’algunes persones i la seva grandesa, a mi només em queda treure’m el barret i baixar el cap. I és que penso que el món és molt gran quan me’l miro des del meu punt de vista, però, de vegades, sento que es queda petit per acollir la magnificència d’algunes persones que atresoren amb la seva senzillesa tota la màgia d’aquest món.

Em sap greu, perquè no m’agradaria desvetllar més detalls del film ja que  penso que la sorpresa afegeix, en aquest cas, un grau d’emoció. Sé que deixo a molts amb la mel als llavis, però us asseguro que si aneu a buscar la bresca on s’origina aquest menjar golós no us penedireu.

Us deixo amb el trailer del documental i un vídeo on es recullen algunes de les cançons que el Sixto va publicar amb el títol de “Cold Fact”.

7 thoughts on “Buscant a “Sugar man”.

    • Aaaaaah!!! T’asseguro que és un molt bon documental i, com a mínim, passaràs una molt bona estona. El Sixto és, sense cap mena de dubte, el paradigma d’una frase que es veu que va dir Jesús: “El que faci la teva mà dreta, que no ho sapiga l’esquerra” (o alguna cosa similar)…ja ho veuràs.

  1. Gràcies per aquest regal de dissabte nit !!
    no coneixia res de res del Sixto! però ara crec que m’encantarà! i ara escoltant… ja et puc dir que és una sorpressa!😉

  2. Total! En Sixto es un dels grans desconeguts! Pero…
    No s’ha mort pas! Segueix viu i fent concerts als seus 70 anys!
    Precisament, aquest any ve al Primavera Sound!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s