La llanterna vermella o la violència de les institucions

“És lleig ser digne de càstig, però poc gloriós castigar”

Michel Foucalt, historiador, filòsof i teòric social.

Les institucions i la seva organització són capaces de treure el millor de l’individu, però també el pitjor. I és en la recerca entre l’equilibri entre el grup i la persona on la violència institucional es pot colar fent autèntics desastres.

raise-the-red-lantern-sitting-in-bed-surrounded-by1

Imatge de la pel·lícula “Raise de the red lantern” via “Filmsight”

L’escola com a institució ha de ser conscient de com pot exercir aquesta violència en l’individu, com pot ofegar la diversitat particular de cadascuna de les persones que la conformen i com, qualsevol idea, duta a l’extrem, pot transformar-se en un monstre que ofegui el caràcter individual. I ha de ser molt conscient de tot plegat perquè, precisament si ho és, pot oferir el contrari: un espai on trobar-se amb un mateix, escoltar-se i ser autèntic dins d’un context social, dinàmic i de relacions.  

Les classes massificades d’infants on tots fan el mateix a la vegada tenint en compte un resultat únic com a possibilitat correcte per tots i totes són d’una violència extrema. En aquest context no és d’estranyar que els infants acumulin tensions i la seva agressivitat s’hagi de canalitzar per unes altres vies no gaire naturals. De la mateixa manera, la mestra que ha de mantenir l’ordre i el control absolut d’aquest grup d’infants també acumula una tensió que canalitza a través de la seducció menys carismàtica o exercint més violència als seus alumnes i a ella mateixa. Al mateix temps, els equips que dirigeixen i coordinen a aquestes mestres també senten una pressió de l’administració i de la societat que es trasllada a la seva forma de fer o cuidar el seu equip docent. En paral·lel, les famílies divorciades de les escoles jutgen i se senten jutjades generant conflictes i mals entesos que, a vegades, parteixen del bàndol escolar i, d’altres, del bàndol familiar.

I és d’aquesta forma com la institució escolar que no estudia amb deteniment l’equilibri entre la individualitat i el grup es fa permeable a aquesta onada de violència subtil i, gairebé, invisible però que dóna com a resultats conseqüències devastadores i molt visibles.

D’una forma bellíssima, amb una història captivadora i una narració exuberant,  el director Zhang Yimou ens parla d’aquesta violència institucional i com fa que les persones que s’inscriuen es van transformant en individus foscos per tal de sobreviure i sortir airosos. Prenent la dona com a individu protagonista i el matrimoni xinés dels anys 20 del segle passat com a institució asfixiant, el reconegut director ens parla de la història d’una noia estudiant molt jove que es casa amb un home de molts recursos renunciant als seus estudis i acceptant ser la quarta dona de la casa.

original

Imatge de la pel·lícula via Archivo Zabriskie

Les altres tres dones es mantenen a l’expectativa de la nova incorporació i competeixen per obtenir els favors del marit que comparteixen. Ser la favorita de les quatre suposa obtenir un cert poder dins de la casa i dels servidors i, en certa manera, un cert marge per gaudir d’una certa llibertat virtual. La llanterna vermella i les llums que l’acompanyen només s’encenen, cada nit, per una de les quatre i marquen la casa que ha estat privilegiada amb la visita de l’amo.

Aquesta llum i el massatge previ a la nit d’ “amor” simbolitzen el triomf d’una de les dones per sobre de les altres. La llum, per tant, és el símbol d’un respir, d’un cert plaer que, representat per un massatge als peus, fa que les dones empresonades puguin gaudir dins d’aquesta presó de vidre. Són captives i s’aferren a aquests símbols com única esperança per arrelar-se a la vida i això fa que la lluita entre elles sigui dura i plena de traïcions.

La pèrdua de la innocència i la tensió generada per aquest menyspreu diari al qual es veuen sotmeses tres de les quatre dones, fa que la bellesa interior de les mateixes es vegi enfosquida per les múltiples trampes que es posen a elles mateixes. Mentrestant el marit que no s’implica en aquest subterrani d’emocions, es limita a gaudir dels seus privilegis de mascle, ric i poderós. La tradició i el poder el resguarden de sentir-se responsable de les ferides que tot plegat provoca en unes dones que, cada dia que passa, són més fràgils i, al mateix temps, agressives sent la bogeria l’únic mecanisme que permet mantenir intacta la dignitat.

Aquest mecanisme funciona d’igual forma a algunes escoles ja que la tradició i el poder són els escuts que les institucions i les administracions fan servir per tal de sotmetre als individus i, més tard, oblidar-se de les conseqüències que aquesta submissió ha provocat a les persones. En aquests contextos, les persones que són capaços de mirar la situació des d’un altre punt de vista i qüestionar la tradició són titllades de boges. No en va la bogeria s’ha casat moltes vegades amb la genialitat i, en molts casos, els individus més curts de mires les confonen amb facilitat. 

raise-the-red-lantern-zhang-yimou-1991

Imatge de la pel·lícula via “Cinemaseries”

7 thoughts on “La llanterna vermella o la violència de les institucions

    • En part em sento identificada amb el que dius. A mi em passa que, en algunes ocasions, el cinema oriental em queda lluny. Però Zhang Yimou té quelcom especial que, mostrant la particularitat i diversitat de la cultura xinesa i amb una mirada molt personal, connecta amb alguna cosa molt universal que a mi m’emociona de forma impressionant. En aquest cas “La linterna roja” té quelcom brutal i delicat al mateix temps, quelcom animal i subtil que em remou de forma particular.

  1. Coincideixo amb el critic de cine. Porto un temps intentant coneixer una mica mes la cultura xinesa. Fins i tot la seva llengua. I, no se si m-apropo o m-allunyo mes d-ella.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s