El poder dels introvertits

La nostra cultura mediterrània ha marcat una tendència, de forma inevitable, en el nostre caràcter. Som el fruit de civilitzacions més o menys encertades de comerciants i mercaders marítims que, per raons de supervivència, han hagut de relacionar-se i obrir la seva ment a d’altres cultures. El propi mediterrani conté tal diversitat cultural, religiosa i antropològica que no és d’estranyar que, durant molts segles, els grecs pensessin que el melic del món estava situat en aquest bressol.

audrey hepburn

Audrey Hepburn llegint via “La libreta de Anele” 


Això ha fet que el caràcter extravertit hagi estat l’imperant dins de la nostra cultura i societat instigant als infants i als adults a ser els reis i les reines de les relacions públiques. Aquesta tendència ha fet que a l’escola els i les mestres intentessin potenciar al màxim aquesta dimensió extravertida de l’individu. No és d’estranyar, per tant, que veiem mestres cantant pel carrer en uns tons altíssims amb una colla d’infants que van d’excursió o insistint a un infant a que parli obertament dels seus sentiments i emocions davant d’un grup de 25 nens i nenes.

De la mateixa manera, dins dels equips de treball i els departaments de “Recursos Humans” han valorat sempre molt positivament les persones que tenen un caràcter obertament extravertit. I és que, des d’una perspectiva parcial, sembla que ser extravertit concentra totes les virtuts. 

No obstant, existeix una altra part de la població que, tot i formar part d’una cultura mediterrània, haver tingut mestres que cantaven i ballaven com esperitades i haver aconseguit parlar mínimament de les seves emocions davant d’un gran grup de persones contenint les tremolors, continuen sent persones introvertides.

Moltes vegades confonem la timidesa amb la introversió, però són dos qüestions ben diferenciades. La timidesa és una por a exposar-se social i públicament que bloqueja a l’individu i li pot arribar a generar angoixa. En canvi la introversió forma part del caràcter d’una persona, no far patir a l’individu i té implicacions que van més enllà d’una angoixa puntual. L’introvertit gaudeix i necessita la solitud, quan està molt de temps envoltat de moltes persones necessita retrobar-se amb ell mateix en silenci i fent les coses que li agraden a ell sol, prefereix treballar de forma individual que en equip i li dedica molt de temps a les seves aficions solitàries.

En un extrem ens trobem la extraversió i en l’altre  l’introversió sent, l’una i l’altra, formes de ser totalment funcionals i plenes de virtuts per a la nostra societat i la nostra cultura. Els introvertits són individus amb molta capacitat de concentració i amb una gran capacitat per arribar al fons de moltes qüestions, entre d’altres coses. Darrerament, el món comença a valorar aquesta tendència de la personalitat i a estudiar-la amb més profunditat.

Resulta molt interessant, per tant, que des de les escoles profunditzem en aquests estudis per poder valorar les diferents possibilitats de l’ésser i generar una institució on tots i totes tinguin acollida. Acceptar aquest diversitat, com sempre diem, és el primer pas per tal que els infants puguin desenvolupar el seu potencial humà, únic i exclusiu. 

Us deixo amb un vídeo de la Susan Cain que ha estudiat la introversió a fons i que, des de la seva vivència, explica amb agilitat el que ha suposat per ella ser una persona introvertida en la seva cultura i societat.

2 thoughts on “El poder dels introvertits

  1. Com sempre m’encanta llegir-te.
    A propòsit del que has escrit, fa poc he llegit un llibre que es diu “El Don de la Sensibilidad” de l’Elaine Aron on parla, entre d’altres moltes coses, sobre les persones introvertides i com deixar de sentir que aquesta característica és un handicap en la seva vida.

  2. Gràcies Isa, per escoltar tan atentament els infants i després reflexionar-hi. Quan el Rai tenia poc més d’un any, van muntar-li a un espai familiar un racó de lectura a la terrassa on feiem exclusivament activitats d’aigua; l’anèctota del campament de la Susan m’ha fet recordar-ho🙂 Tan de bó aconseguim que els nostres fills no s’hagin de desviar gaire del camí que agafarien, per adaptar-se al món que els hi hem preparat😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s