Ja pots pendre’t un “Cafè pedagògic” a Facebook!!!

Sí, el “Cafè pedagògic” ja té una pàgina pròpia a la gran xarxa de “Facebook”. Si vols afegir-te com a seguidor (o com es digui) només cal que cliquis aquí, et barallis una estona amb la plataforma, trobis la manera i te’n facis…

Fàcil (?), Ràpid (?) i Senzill (?). Segons alguns sí. Segons la meva opinió, només puc dir que tinc moltes coses per descobrir…

L’estètica a l’escola és possible: agraïments, criteris i idees.

Quan l’Elena es va posar en contacte amb l’Astrid per a col·laborar en un article del bloc “Kireei” ens vam sentir terriblement il·lusionades i, quan ens va venir a visitar a l’escola, va ser un gran regal. Però quan el passat 21 de març vam veure publicat l’article vam sentir una gran emoció. Volem donar-li les gràcies des del nostre bloc per donar-nos l’oportunitat de col·laborar amb ella. Ha estat tot un plaer!

L’article va ser  publicat amb el títol “La estética en la escuela” i recollia la mirada de la Claudia i la Carmen (responsables de “Jugar i Jugar”) i la nostra mirada envers el tema en qüestió. Personalment, em va semblar un article molt complet i molt ben escrit que dóna valor a dignificar els espais educatius. Podeu llegir-lo clicant aquí.

Continua llegint

Bones Festes!!!

Des del cafè pedagògic, us desitgem a tots i totes molt bones festes, que gaudiu d’aquest temps i que l’any vinent vingui carregat de molts més cafès, capuccinos, zuritos, tes i el que sigui….

Us desitgem el millor!!!

* La imatge d’aquesta fotografia fa referència a les decoracions nadalenques que han omplert la nostra escola de color i ens han ajudat a escalfar motors per les festes. Si voleu saber més, visiteu l’article del nostre bloc on expliquem tot el procés. Si vols anar fins a l’article, clica aquí.

Ja fa un any que prenem cafè!!!!

No puc evitar escriure aquest article amb una certa emoció i és que tal dia com avui, fa un any, es van publicar els primers articles al present bloc i va començar aquesta aventura anomenada “Cafè pedagògic”.

La idea de crear aquest bloc era la de respondre a una necessitat que s’havia fet sentir dins de la nostra comunitat educativa. El nou projecte educatiu que encetàvem un grup de mestres dins de la xarxa pública tenia pocs referents dins de la mateixa i, tanmateix, generava tantes pors com il·lusions pel que fa a les famílies que hi participaven.

Altrament, les mestres començàvem tot un procés de formació molt intens que anava molt més enllà del que s’espera de qualsevol funcionari i, per tant, també necessitàvem compartir-lo amb les companyes i la resta de la comunitat educativa. I també les famílies aportaven  els seus coneixements, lectures i reflexions.

Com crear un espai que s’anés enriquint amb tot plegat? A l’escola es va crear l’espai familiar que generava un espai físic on realitzar intercanvi de llibres, posada en comú d’idees i anunciar xerrades, entre d’altres moltes coses. I, d’altra banda, es va organitzar la comissió d’espai familiar que s’encarregava, entre d’altres coses, d’organitzar xerrades per les famílies i d’altres persones interessades. No obstant, ens faltava que la part docent creés un vehicle que permetés  compartir els nostres coneixements així com una interacció diferent a la física que permetés vincular-nos.

Per això,  el present bloc  el vam veure necessari com una eina per a fer visible i extensible a tota la comunitat educativa i a d’altres persones que no estiguessin implicades amb el projecte però tinguessin un interès en educació tota aquesta anada i tornada de coneixements. I, en el meu cas personal, també va ser una manera de mantenir-me connectada amb el projecte mentre estava recuperant-me d’una intervenció quirúrgica de la que, actualment, ni me’n recordo. D’alguna manera era la meva forma de dir: “Sóc aquí”.

Quan em vaig reincorporar a la feina “El cafè pedagògic” ja tenia identitat pròpia. Ja hi havia els primers seguidors,  també ja havíem publicat uns quants articles que van generar moviment a la xarxa i algunes famílies ens havien enviat informacions per a publicar-les en el bloc. El bloc estava viu i el seu cor bategava amb força. Així doncs, és com vam decidir que aquest bloc havia de ser una espècie de finestra que continués molt viva.

Actualment, el bloc ha crescut moltíssim. Hem tingut moltes visites i tenim molts seguidors que reben, puntualment, al seu mail un avís quan es publica quelcom al  bloc. Paral·lelament, el nostre projecte educatiu s’ha anat consolidant i fent, cada vegada, més fort i ric. L’esforç de tots i totes ha estat molt important, però ens consta que una part (petita, però) també se li deu a aquest bloc i a tota la xarxa de blocs que tenim a l’escola. Gràcies a ell hem visitat Reggio Emilia, hem conegut a persones tant significatives pel nostre projecte com la Paola  i moltes més coses que són difícils d’explicar en un mitjà públic. Així doncs, valorem molt positivament l’experiència i continuem comptant amb els blocs com una eina imprescindible per a donar identitat a una escola així com per a  comunicar i a documentar tant el que es viu en ella com els seus propis fonaments.

Des d’aquí donar les gràcies a tots els visitants d’aquest bloc, a tots els seguidors, a tots els que fan comentaris, a tots els que “linken” el “Cafè pedagògic” en el seu bloc, a les famílies i altres membres de la nostra comunitat educativa que ens envien informació i vídeos, a les meves companyes,  a la fan “number one” (ja sap ella qui és), al meu germà  i a la meva parella per tot el suport donat ja que tots ells i totes elles han estat un dels  catalitzadors indiscutibles per a la creació del bloc i dels articles. Però sobretot donar les gràcies als infants de l’escola “Congrés-Indians” perquè han estat, són i seran l’autèntica inspiració per la nostra millora tant professional com personal i que  s’exemplifica en aquest bloc com en tantes d’altres coses.

Per a finalitzar, us deixo amb un vídeo que fa molts dies que vull compartir amb vosaltres. És un petit regal per a celebrar aquest primer aniversari i que consisteix en un curtmetratge senzill i dolç que parla d’una nena que vol buscar el color verd. Espero que us agradi!!!!

Viatjar en Família

Entenem que potser aquest article arriba tard de cara a planificar les vacances d’agost. Ho sabem! Però, de totes maneres, igual pot ser útil per planificar les de l’any vinent o, simplement, per a posar les dents llargues a les persones que, com jo, aquest any no farem un gran viatge.

Avui us volem presentar un bloc i un lloc web de dues famílies que viatgen per tot el món en companyia dels seus fills i filles. En tots dos podreu trobar informació molt interessant sobre els seus viatges així com d’altres qüestions que us poden resultar també molt útils. Qui ha dit que no es pot viatjar amb infants petits? De ben segur que aquestes famílies no.

El primer espai web que us presentem és “Familias en ruta” . Es tracta d’una revista digital que elabora la família conformada pel Max, la Susagna i, la seva filla de 3 anys, la Lluna. En ella podreu trobar, a part d’un munt d’idees per a fer amb infants, informacions sobre la criança a d’altres indrets del món i articles sobre educació. Aquesta família, amb molt de seny, han viatjat per països com Nicaragua, Salvador o Costa Rica. Us animem a que llegiu les seves cròniques ja que són molt i molt interessants.

L’altra bloc l’elabora la família Reboredo Silvente i es diu “Viajar con niños”. Aquí també podreu trobar des dels seus preparatius per a viatjar a Xina a articles en els que exposen la seva opinió sobre circumstàncies que s’han anat trobant en els seus viatges passant per molts consells pràctics. Ells han viatjat a llocs com Cuba, Kenia o Indonèsia amb nadons.

Totes dues famílies no volen renunciar a compartir aquesta passió tant intensa pels viatges amb els seus fills i filles i, des d’aquí, volem expressar la nostra més sincera admiració per obrir aquesta porta tant interessant als seus lectors. Moltes gràcies per la tasca que esteu realitzant i per enriquir la nostra mirada sobre les possibilitats dels propis infants i de la vida en família!

Un bloc sorprenent: reciclant a l’escola.

Hi ha blocs dels que sents a parlar constantment: els veus linkats a d’altres blocs, s’escriuen articles, es referencien o algú te’ls recomana. Aquest és el cas del  bloc “Reciclando en la escuela” i, certament, no m’estranya gens ni mica.

“Reciclando en la escuela” és un bloc que realitza una mestra d’educació visual i plàstica que escriu des d’Astúries i documenta els projectes que realitza a l’aula amb infant de 3 a 7 anys. Les seves propostes acostumen a ser transversals a totes les edats amb les que treballa ja que, segons comenta al seu bloc, l’interessa “especialment plantejar el repte de proposar una mateixa activitat que cadascú pugui adaptar als seus gustos i nivells”.

Les propostes poden sorgir de diverses maneres. A vegades són els propis infants que plantegen l’activitat, d’altres és ella, d’altres és el material però sempre donant espai per a la llibertat d’acció i per a la reinterpretació individual de la pròpia proposta. El denominador comú és que potencien la creativitat al màxim i que es fan servir materials reciclats.

Em declaro fan total i absoluta de les propostes en les que fan servir clics com, per exemple,  d’una de les últimes que han realitzat i que rep el següent nom “Palafitos”. O també l’altra que es diu “Arcón, nevera i cubos de reciclaje” o els “Cubos de reciclaje” o la “Cocina” o la impressionant activitat “El apartamento” que no té comparació.

A més està molt ben organitzat ja que a la dreta pots veure els materials que fa servir i accedir als diferents articles que ha publicat segons el material emprat. Molt útil!

Bé, des d’aquí tota la nostra admiració per una intel·ligència d’allò més creativa que, a més, mostra una sensibilitat i una atenció particular per acollir la diversitat i respectar els individus i les seves diverses formes d’aprendre i entendre el món.  Tanmateix, des d’aquí, li volem donar les gràcies a Marta per la seva generositat i per compartir la seva experiència.

Ens quedem amb una frase que té al seu bloc i que ens la fem nostra:

“Avui ja no es tracta de que l’alumne  ens miri, sinó de fer coincidir els nostres ulls amb la seva mirada infantil.” (José Antonio Fernández Bravo)

Decorar, reciclar i imaginar…

Ja fa setmanes que us vull parlar d’un bloc “Decora, Recicla, Imagina…”. Aquest bloc entra dins de la categoria de blocs de persones que fan coses al·lucinants.

En els últims mesos, navegant per la xarxa, he trobat que hi ha moltes mares que es dediquen a fer coses sensacionals a casa pels seus fills o filles i que després ho comparteixen, molt generosament, a Internet.

Aquest és el cas de la Pepa. La veritat és que no sé com vaig arribar a la seva pàgina, però la qüestió és que la segueixo fa uns quants mesos i el seu progrés és més que sorprenent. Té una habilitat impressionant tant en la realització de ninos amb retalls de robes com en la transformació de testos en llums de sobretaula. Té una pestanya dedicada a tot de cosetes per a fer pels infants que és una meravella.

Personalment, tinc molt poca traça pel que fa a les manualitats tipus la costura o el bricolatge i podríem dir que el meu estil és més abstracte…així que blocs com el de la Pepa me’ls miro per, simplement, quedar-me admirada.

No obstant, estic ben segura que d’entre els lectors i lectores del “Cafè pedagògic” hi ha més d’una persona que té molta habilitat manual (de fet, em consta en acta).

Així que us presento aquest bloc perquè tant les persones com jo com les que són tot el contrari en puguin gaudir molt!!!!

I també, de pas, felicitar a la Pepa des d’aquest bloc per aquesta feina tant espatarrant que fa!!!! Pepa, de gran vull ser com tu!!!

Kireei: un bloc de coses boniques

L’Anna Heras (mare de l’Aina) em va recomanar el bloc del que us parlaré a continuació: Kireei. Cosas bellas.

Com el seu mateix nom indica, aquest bloc és una proposta de coses boniques que es poden trobar. Els seus continguts giren al voltant de la fotografia, la música, el menjar, el reciclatge, l’artesania, la literatura infantil i tot tipus de novetats que omplen de bellesa el nostre dia a dia.

Per a mi és una cita diària obligada que em posa en contacte amb una munió de possibilitats. Gràcies a aquest bloc he fet grans descobertes de llibres, de persones que es dediquen a l’artesania, de botigues per internet i moltes més coses.

No us el perdeu i feu-hi una ullada quan pugueu, no us dureu cap decepció!

 

Més joguines fetes a casa!!

Ja us hem parlat del bloc de Watermelon Cat Company en anteriors articles on parlàvem de joguines realitzades a casa. Després d’unes merescudes vacances, la parella responsable d’aquest bloc ha tornat a la carga i ha fet dues joguines molt interessants per a la seva filla Vera.

Per una banda, podeu trobar un “traga monedas” molt original i, per una altra, un puzzle que un infant d’un any i mig pot fer amb la més absoluta autonomia.

Esperem que els gaudiu!!