Land Art

El moviment, el canvi, la llum, el creixement i la decadència són l’ànima de la natura, les energies que tracto d’explotar.

L’emoció causada pel contacte, per la resistència als llocs,  pels materials, el temps i la terra són la font del meu treball …

Quan treballo amb fulles, pedres o pals, jo no els faig servir només per les seves qualitats com a materials, sinó que també em permeten l’accés a la vida que els envolta. Quan els deixo, ells segueixen vivint.

Andy Goldsworthy

Ja fa més d’un mes que vaig tornar de les meves vacances. Tot i el temps que ha passat, trobo a faltar amb la mateixa intensitat que el primer dia el lloc on he passat més de 30 dies a l’estiu. És un lloc especial on puc estar en contacte directe amb la natura i les seves forces i on de forma, gairebé inevitable, em retrobo amb mi mateixa. En aquell espai veig amb clarividència tot allò que composa la meva essència i em conec més i entenc totes aquelles coses que en el ritme frenètic de la meva quotidianitat no em resulten tan senzilles de comprendre.

Potser per aquesta raó he volgut aprofundir en una tendència artística que, des del meu ordinador i des de la meva casa on no paro de sentir cotxes, motos i autobusos, em permet retrobar un petit fragment de tot el que enyoro.

Pedres a la platja, una obra de “Land Art”. Via “Escuela Cima”

Continua llegint

Actes poètics.

La nostra existència està perdent dignitat.Passem per davant de façanes grises i estèrils, sense adonar-nos que estem condemnats a viure en cel·les de presó.

Si volem sobreviure, tots hem d’actuar. Cada un de nosaltres ha de dissenyar el seu propi ambient. No et pots quedar esperant que les autoritats et concedeixin el permís.Els murs exteriors et pertanyen tant com la teva roba i l’interior de la teva casa.

Qualsevol classe de disseny personal és millor que l’estèril mort.

Així és com el popular i particular pintor, escultor i dissenyador d’edificis, Friedensreich Hundertwasser començava un dels seus manifests on reivindicava la recuperació de la individualitat i l’expressió particular i diversa a les urbs i que ben bé podria servir com a marc contextual per entendre els actes poètics que, cada vegada, són més abundants a les nostres ciutats.

Una obra “Yarnbombing”: un arbre folrat de llana. Via “Las Lolas Glam”.

Continua llegint

Diumenge al matí

No és diumenge al matí, més aviat al contrari (dilluns al matí). Però per a fer més lleugera la tornada després del cap de setmana aqui teniu un vídeo realitzat per franc-tireur que us entendrirà i us donarà una mica de forces!!

Bona setmana!!!

Posted in Art