Les papallones abans de ser esplendoroses, com ja sabeu tots i totes, passen una etapa com a crisàlides en la qual el seu cos està patint una metamorfosis que representa el pas de l’etapa “juvenil” a la “maduresa”. La paraula … Continua llegint
Amb el cor encara commogut per una persona impressionant, taral·lejant les cançons que persisteixen ressonant al meu cap d’un artista increïble i aprofitant per treure les teranyines de la nostra cafeteria pedagògica, no vull deixar d’escriure algunes lletres sobre el … Continua llegint
No sé si algú de vosaltres ha somiat mai amb donar la volta al món. Jo no, però sí que he volgut sempre viatjar molt i conèixer molts països i persones diferents. És un somni bastant comú, però poques persones … Continua llegint
Avui poquetes paraules per a presentar un vídeo que ja ni recordo com vaig arribar a ell. A l’inici de l’estiu us vaig presentar un on apareixien uns flamencs que viatjaven d’un lloc a un altre (L’arribada dels ocells). Avui … Continua llegint
En diverses ocasions hem parlat sobre l’associació “A Bao A Qu” que s’encarrega, entre d’altres coses, de ser el motor dels projectes “Cinema en curs” i “Petit Cinema en curs” (“Petit Cinema en curs: un projecte de cinema o una altra manera de respectar la mirada de l’infant.”, “Transformant la mirada: el cinema a l’aula.”, “El cinema entra a les escoles.”). Les seves implicacions amb el món artístic i educatiu es van ampliant i enriquint i una de les darreres participacions m’ha resultat tant interessant que la vull compartir al bloc. 
Alumnes de “Cinema en curs” en un rodatge. Via “Cinema en curs”.
Molts de vosaltres ja coneixereu al Pablo García Pérez de Lara potser per un article anterior en aquest mateix bloc ( “La mirada de les mestres, la mirada dels cineastes i una llengua que s’ha de veure per comprendre-la”) o, simplement, perquè és la meva parella.
El Pablo es dedica al món del cinema i, després d’uns temps d’insistència d’uns i altres, ha decidit fer un bloc on comparteix no només les seves creacions; sinó també els processos creatius que l’han dut a realitzar les seves produccions.
Un dels seus articles m’ha permès, després de molt de temps, veure un dels seus curts, “Alicia Retratada” que, tant pel seu contingut (infantesa, literatura i cinema) com per la seva sensibilitat, m’ha semblat molt adient compartir-lo i comentar-lo en el “Cafè pedagògic”.
La protagonista d’ “Alicia Retratada” via “Pablo García Pérez de Lara”
Jo no sé ni com, però el cas és que he arribat a un vídeo realitzat amb una sensibilitat espectacular. En un minut i gràcies a un infant conegut amb el nom d’Unai González ens traslladem a un espai oníric on ens expliquen, amb poques paraules, que és la tan esmentada “Pau”. Amb un discurs poètic breu però intens, aquesta producció audiovisual m’ha captivat i no he pogut evitar fer el que, molt segurament, moltes de les més de 80.000 persones que l’han vist han fet abans que jo: compartir-ho.
Unai González, protagonista del vídeo “NOS-OTR@S”. Via “Networker. PNL y Desarrollo”.
Aquesta és la història d’un infant anomenat Vincent que tenia un somni, però no era un somni lluminós i innocent (o potser sí). Més aviat era un somni que s’arrelava en la part fosca i oculta de l’ésser humà.
El vídeo que us presentem avui és el primer curtmetratge del Tim Burton que va realitzar amb la col·laboració del Rick Heinricks. Data de l’any 1982, està realitzat amb la tècnica de “stop motion”, compta amb el Vincent Price com a narrador i, molt segurament i degut a la seva popularitat, molts de vosaltres el coneixereu ja.
Avui no faré servir gaires paraules per a presentar el següent vídeo. Tots coneixeu la història de la Caputxeta Vermella. Darrerament, al món de la literatura infantil han aparegut històries diferents amb finals diversos en relació a aquesta història. Jo no sé que pensaria de tot plegat en Bruno Bettelheim, però, les transformacions que ha anat patint el gènere femení al llarg de les dècades, han influït irremediablement en aquestes noves versions.
Hi ha amors possibles, amors impossibles, amors fets del silenci tàcit entre dos amants, amors que criden a la lluna que s’estimen, amors creats només de mirades fugaces, amors que ni tan sols es miren o, fins i tot, que no es poden veure; amors que són només una idea, amors extraordinaris, amors, més aviat, ordinaris; amors inconfessables, amors efectius a llarg termini i amors intensos que s’esvaixen quan es tanquen els ulls; amors difícils, amors senzills, amors que prenen forma, amors que es difuminen, amors que no tenen fi i, d’altres, que s’han d’acabar; amors que són costum i amors que no s’acostumen mai i multitud d’amors impossibles de ser nomenats.
Imatge de la pel·lícula “Moonrise Kingdom” via “SOS Moviers”
Crianza, educación, Montessori, manualidades...
"Siempre que enseñes, enseña también a dudar de lo que enseñas." José Ortega y Gasset
Les cabanes d'Argelaguer
sobre lo divino y lo humano, ante las dudas de la existencia.
Materials educatius - Ciències Socials, Geografia i Història
"El contacto con el juego personal genera de forma irrevocable e irremediable el despliegue ilimitado de las capacidades que nos pertenecen"
Un Lugar salvajeMente Libre
Budismo y estilo minimalista para la vida urbana
Un blog dedicat a l'Educació i les TIC
Diuen que la maternitat és una etapa molt creativa... En el meu cas és veritat: tinc dos nens preciosos i un munt d'idees per entretenir-los i ajudar a que creixin feliços. Si algú s'anima a provar...
Art, museus i patrimoni
Anne Knock Consulting
Un blog que trata información variada sobre noticias que no surgen en otros medios.
Poesía de trinchera
En aquesta cassola estan bullint reflexions, recursos i notícies del món educatiu. Feu un tastet!
las cosas que le gustan a mr wonderful
El Caldero significa la acogida de lo nuevo
Un bloc sobre cuina i d'altres curiositats
Un blog centrado en humanidades y ciencias del hombre
