Capuccino Pedagògic. Part II

Acabo de tornar del meu viatge per Itàlia. Fa uns dies em vaig acomiadar de la Virgínia i l’Astrid i jo vaig continuar endinsant-me a Reggio Emilia i a Bolonya en companyia del Pablo, la meva parella.

Posar en ordre tota la intensitat d’aquells dies i combinar-ho amb les imatges i les sensacions viscudes i plasmades a la càmera fotogràfica no serà gens fàcil. Així que anirem a poc a poc.

Compto amb una sèrie de documentació gràfica i alguns resums que vaig fer animada per les meves companyes i amb tota la il·lusió de publicar-los estant allà. Però això no va ser possible perquè, només hi havia un ordinador en tot l’hotel i estava molt demanat.

De moment us deixo amb algunes fotografies que per a mi són el resum d’aquests dies. Les meves companyes reflectien, com podeu veure,  una energia vibrant i plena d’entusiasme: han estat moltes hores de parlar i moltes de riure. Ens imaginàvem una escola al·lucinant i, encara que necessariament hem de caure de peus a la nostra realitat, no ens volem privar dels nostres propis somnis i dir-nos: podem fer-ho realitat!!! De fet les escoles de Reggio Emilia no es van construir en dos dies. És el fruit de molts anys de feina i de la ferma creença que és possible.

Les bases les tenim i la nostra mirada envers l’infància i l’educació està en total sintonia amb el moviment que es produeix cada dia a Reggio. Així que només hem de posar en marxa la nostra maquinària imaginativa per tal d’aconseguir fer jardins preciosos on només hi ha ciment, aconseguir que l’art i la bellesa impregni cada gest de la nostra escola i compartir l’entusiasme amb tota la comunitat educativa. Comencem per l’última, compartir la nostra il·lusió, i molt segurament així anirà arribant tot!!!!

Per cert! Us demanem que no us al·lucineu gaire si un dia d’aquests us demanem de fer un llac al mig del pati…tot és possible!!!!

Capuccino pedagògic. Part I

Ens fa molt felices fer-vos arribar la noticia que els propers 17, 18, 19 i 20 d’abril un grup de mestres de l’escola Congrés-Indians anirà a conèixer les escoles de la Reggio Emilia i a fer una formació organitzada per SAREL (Red educativa Reggiana del Estado Español). Volem aprofitar l’avinentesa per aproximar aquesta experiència pedagògica a tothom a través d’un seguit d’articles que ajudin a escalfar motors i treure conclusions.

Les escoles de la zona de Reggio Emilia provenen d’una tradició que es va iniciar l’any 1945 quan, després de la segona guerra mundial, es va obrir una escola infantil (0-6 anys) a la zona amb l’esforç de les famílies i algunes educadores. Inspirats per Loris Malaguzzi (1920-1994) es van establir projectes educatius on la dignitat dels infants, el respecte i l’escola fossin les prioritats absolutes.

Dins del marc de les xarxes públiques educatives, el que es pretenia era crear una escola on infants, famílies i educadors/es creessin una comunitat educativa on compartir i crear a partir de les vivències i coneixements de tots plegats.  Es considerava l’escola com un organisme viu, en constant creixement, transformació i canvi.

En posteriors articles us farem conèixer més aspectes de les escoles de la Reggio Emilia. De moment, avui us deixem amb una frase del propi Loris Malaguzzi que sintetitza gran part de la seva filosofia:

“Si es fan coses reals, també són reals les seves conseqüències”