Les intel·ligències personificades. Capítol I: la intel·ligència naturalista.

Introducció Darrerament les mestres de l’escola hem estat aprofundint en la teoria de les intel·ligències múltiples per tal que les nostres decisions cada vegada tinguin fonaments més rigorosos i consistents. D’aquesta teoria i del seu creador ja es va parlar … Continua llegint

De la introspecció a la exuberància.

Fa molt de temps vaig publicar un article sobre el llibre de Brian Selznick en un altre bloc. Parlava sobre un d’aquells llibres que, durant molt de temps, no em podia treure del cap: La invenció de l’Hugo Cabret. Les seves imatges, el seu disseny i la història m’han acompanyat i m’he refugiat en ell quan he tingut la necessitat. És un llibre màgic com, per exemple, La història interminable, El petit príncep o Momo. Aquest, com la resta, són llibres que marquen de forma personal, que deixen una petjada inesborrable, que són refugi i consol així com alegria i celebració. Són objectes que, portant-los a la motxilla o observant-los al prestatge de casa, fan que et retrobis amb les meravelloses sensacions que et van produir. Són únics, perquè són una vivència. És a dir, des del primer moment que els obres, estableixes un vincle amb ells i, per tant, comencen a formar part de tu i les particularitats d’aquesta relació són tan irreproduibles com ho pot ser qualsevol ésser humà. 

Continua llegint

Les matemàtiques des d’una altra mirada

Si us dic que les Matemàtiques sempre han estat la meva assignatura pendent, crec que més d’una persona se sentirà identificada.

De fet, no sembla gaire sorprenent que hi hagi una tendència generalitzada a sentir-se frustrat o frustrada en relació a aquesta matèria. Molt segurament i també així ho indiquen els diversos informes PISA el plantejament educatiu d’aquesta àrea no sigui l’adequat i és més que probable que tots els que, en algun moment hem sentit un rebuig gairebé irracional per les Matemàtiques, no l’haguéssim sentit si l’enfocament hagués estat diferent.

Un dels reptes de l’escola del segle XXI és que aquesta matèria es vinculi a d’altres branques del coneixement i que s’entengui tant pel professorat com per l’alumnat com un procés de recerca d’un llenguatge per explicar el món. Així doncs, no insistir tant en fórmules i resultats i sí en els processos mentals que s’impliquen en el pensament matemàtic. En aquest aspecte l’Eugenio, mestre d’Antzuola, la Mª Antònia Canals i la Lara ens han obert moltes portes per entendre i veure les matemàtiques amb una altra perspectiva més profunda i enriquidora i a les visites i formacions que hem assistit ens hem anat apropant a una nova perspectiva pel que fa a aquest llenguatge.

Tot enriquint els nostres coneixements i parlant sobre aquests aspectes vam començar a posar en comú la bibliografia que havíem llegit en relació a aquestes qüestions. D’aquesta bibliografia voldríem destacar dos títols que, a part d’ajudar a transformar la visió de les matemàtiques, són divertits i entretinguts i, potser, acaben de refrescar aquest inici de setembre.

Per una banda, trobem El diablo de los números. Aquest llibre, en primera instància, va dirigit a infants d’una determinada edat. Però, com ja vam explicar a l’article “Com escollir un bon llibre de literatura infantil o juvenil”, els bons llibres de literatura infantil i juvenil també ho són pels adults. I és que aquest llibre que va caure a les meves mans quan tenia 15 anys, ha estat lectura recurrent al llarg de la meva vida. En ell un dimoni es presenta en somnis al protagonista i li explica qüestions numèriques tot desvetllant relacions, curiositats, vincles entre elles que semblen realment màgiques. D’aquesta manera el lector es va sentint, cada vegada, més atret per una lectura que, a més a més, està quallada de unes il•lustracions molt belles i que, en molts casos, obren la porta a la interacció. Resulta sorprenent, com a mida que s’avança la lectura, la pregunta que més intensitat agafa és “Per què no m’ho van explicar abans?”. I és molt impactant descobrir com un llenguatge inventat pels éssers humans, respon a una lògica interna i externa que sobrepassa els seus inicis i permet que s’estableixin relacions paral•leles o metarrelacions.

D’altra banda, us presentem El teorema del Loro que és una novel•la misteriosa i d’intriga on una peculiar família resident a Paris rep un encàrrec molt particular. A partir d’aquí es comença a desenvolupar una trama que ens permet fer un recorregut per la història de les matemàtiques i profunditzar en una qüestió molt interessant i és que les matemàtiques són fruit del propi ésser humà i que, tant les teories com les diverses fórmules i altres qüestions vinculades, són fruit de preguntes que s’han fet les persones i que han anat investigant per a poder-les respondre. Aquestes investigacions, en molts casos, han passat per la manipulació i la relació física amb els objectes o elements de la pròpia natura com, per exemple, l’ombra. Així doncs, acabes comprenent que el llenguatge matemàtic és fruit d’una recerca humana, contextualitzada i integrada a una perspectiva històrica i, per tant, es torna a insistir en la idea de procés més que no pas en el de resultat.

Totes dues lectures ens aproximen a un concepte de les matemàtiques més proper a la creativitat i als processos relacionats ja que ens mostren l’esquelet i les entranyes per tal de comprendre amb més profunditat d’on venen i a on van. I és que les matemàtiques també són una narració vinculada a la realitat més propera i que, per tradició, s’ha presentat descontextualitzada i desvinculada de la mateixa. Presentada de forma més propera a aquesta visió, les matemàtiques perden la seva inaccessibilitat o gairebé el seu misticisme per passar a ser un llenguatge o un recurs més que ens permet explicar la realitat des d’una altra mirada.

Referències bibliogràfiques:

  •  Enzensberger, H.M (1998): El diablo de los números. Siruela. Madrid
  • Guedj, D.(2002): El teorema del loro. Anagrama. Barcelona

Relentitzar la vida, reduir la pressió i respectar als infants. Part I.

La setmana passada us vam presentar, a través d’una frase de David Grossman, una reflexió que ens conduïa cap al moviment “Slow” i cap a l’”Educació Lenta”.  Amb l’article següent pretenem profunditzar en una d’aquestes tendències (el moviment Slow) i recomanar algunes lectures que ens han semblat molt interessants.

Començarem per explicar de forma molt breu en què consisteix el moviment “Slow”. Aquesta tendència és un moviment global que busca repensar el nostre temps, la nostra organització social i personal i la nostra quotidianitat per a relentitzar la nostra vida des de paràmetres realistes que ens permetin recuperar la qualitat en diversos àmbits com les relacions personals, la cultura, l’educació, la salut, l’alimentació, etc. Un dels representants i fundador del moviment és Carl Honoré periodista canadenc que ha publicat articles a The Globe and Mail, The National Post, The Guardian i The Economist.

Aquest autor anima, arran de la seva pròpia experiència, a aturar-se, a no deixar-se dur pel ritme accelerat de la nostra societat i recuperar  l’espai i el temps tot gaudint de menys coses, però amb més qualitat. Al seu primer llibre Elogio de la Lentitud trobem desenvolupada tota aquesta filosofia de vida així com ens facilita el coneixement d’altres moviments com “Slow food”.

Al següent link, facilitat per la Laia (mare de l’Amanda), podreu aprofundir en el moviment Slow i en el decàleg desenvolupat pel propi Honoré:

http://www.baalya.es/2011/02/10/la-educacion-lenta/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed:+Baalya+(Baalya)&utm_content=Google+Feedfetcher

Una altra publicació ben interessant d’aquest mateix autor és Bajo presión on, segons paraules del propi Honoré, ens fa reflexionar profundament sobre les pressions que exerceixen les famílies als seus propis fills, en com els adults hem segrestat la infància i com recuperar als nois i noies d’una paternitat i maternitat frenètica.

Al següent link podeu llegir un text escrit per l’autor que us aproxima al contingut d’aquesta última obra:

http://educarc.blogcindario.com/2008/10/02310-carl-honore-publica-bajo-presion-rescatar-a-nuestros-hijos-de-una-paternidad-frenetica.html

També us oferim un vídeo on podeu veure una xerrada que fa Carl Honoré tot parlant del moviment “Slow”. Està dividida en dues parts: un cop heu vista la primera podeu accedir fàcilment a la segona:

A la següent part d’aquest mateix article continuarem parlant d’aquests temes i profunditzarem en el moviment “Educació Lenta”.

Referències Bibliogràfiques:

  • Honoré, Carl (2005): Elogio de la Lentitud. Editorial del Nuevo Extremo.
  • Honoré, Carl (2008): Bajo presión. RBA. Barcelona

L’educació i el sentit de la vida

Ja fa dies que us vam presentar a Víctor Frankl i  vam parlar en aquest bloc que un dels reptes de l’educació és donar eines als infants per tal que puguin donar-li un sentit a les seves vides per tal de viure-les plenament i amb una bona salut.

Tanmateix us vam parlar de Bruno Bettelheim i la seva obra Psiconálisis de los cuentos de hadas i el vincle d’aquesta obra amb l’educació emocional.

Avui volem compartir un altre fragment d’aquesta obra que torna a insistir en la idea de donar recursos als infants per tal de buscar un horitzó vital. És un fragment que resulta tant clar  que el volíem deixar plasmat al bloc per tal de generar una mica de reflexió per part de tots i totes. Us deixem amb el fragment que va ser escrit a l’any 1975 i continua vigent:

“Actualment, com a d’altres temps, la tasca més important i, al mateix temps, la més difícil en l’educació d’un infant és la d’ajudar-lo a trobar sentit a la vida. Es necessiten nombroses experiències durant el creixement per aconseguir aquest sentit. L’infant, mentrestant es desenvolupa, ha d’aprendre, pas a pas, a comprendre’s millor; així es fa més capaç de comprendre als altres i de relacionar-se amb ells d’una forma mútuament satisfactòria i plena de significat.”

Algunes llibreries…

Algunes famílies ens han preguntat on es poden trobar els contes que hem recomanat al bloc o que tenim a l’escola.

Hi ha diversos llocs on podeu anar-los a comprar, però avui volem aprofitar l’avinentesa per a presentar-vos dues llibreries que destaquem pel tracte més personalitzat i perquè realment són especialistes en llibre infantil. Les coneixem com a clientes i us podem assegurar que us trobareu amb un personal que us aconsellarà d’allò més bé.

Us deixem l’adreça de cadascuna i algun link on trobareu informació addicional:

Casa Anita


c/ Vic, 14

Telèfon: 93.237.60.02

http://piesraros.blogspot.com/2009/01/casa-anita.html

Al·lots. Petit Príncep


c/ Consell de Cent, 266

Telèfon: 93.454.88.20

http://www.petitprincep.com/

Qué gaudiu de les visites!!!

El valor dels contes de fades.

Bruno Bettelheim va néixer a l’any 1903 a Àustria. Es va dedicar a la psicologia infantil i durant molts anys va dirigir una secció de la Universitat de Chicago destinada a ser la llar d’infants amb problemes emocionals.

Una de les seves obres més reconegudes és Psicoanalisis de los cuentos de hadas. En aquesta obra, Bettelheim analitza els contes de fades tradicionals i el seu poder com a eina de desenvolupament del recursos emocionals i socials dels nens i les nenes.

L’autor va estudiar diferents contes i com el seu simbolisme ajudava, de forma orgànica, als infants a descobrir els sentiments de justícia, fidelitat, amor i valentia. A través de la identificació i l’empatia amb els personatges experimentaven i registraven les experiències dels protagonistes tot desenvolupant un calaix personal de recursos i habilitats que, en un moment donat, podien ser utilitzats.

Els contes de fades, segons Bettelheim, són  una font inestimable de plaer estètic i de suport moral i emocional per als infants que, sense lliçons imposades, els serveixen de companyia i de refugi.

En general l’obra és molt interessant perquè descobreixes el simbolisme existent en tot un seguit de contes coneguts dins de la cultura occidental (Caputxeta vermella, Ventafocs, Hansel i Gretel, etc) i et proposa que les versions que s’han d’explicar han de ser les més properes a la tradicional, sense amagar o disfressar detalls que ens poden resultar cruels ja que són aquests detalls els que mobilitzen la ment dels infants. Us recomanem, des d’aquí molt vivament, la introducció ja que és extensa però explica molt bé els eixos bàsics de les seves tesis. Òbviament, poden ser discutits i qüestionats, però com a mínim fan pensar i reflexionar.

Us deixem amb la reproducció d’un petit fragment i la referència bibliogràfica:

“Tot conte de fades és un mirall màgic que reflecteix alguns aspectes del nostre món intern i de les etapes necessàries per passar de la immaduresa  a la maduresa total. Per aquells que se senten implicats en el que el conte de fades ens transmet, aquest pot semblar un estany tranquil i profund que a simple vista reflecteix només la nostra pròpia imatge, però darrera d’ella podem descobrir les tensions internes del nostre esperit, és a dir, els seus aspectes més ocults i el mitjà a través del que assolim la pau amb nosaltres mateixos i amb el món extern, que és la recompensa que rebem per totes les nostres lluites i esforços”.

Bettelheim, Bruno (2006): Psicoanálisis de los cuentos  de hadas. Ares y Mares. Barcelona