El cervell femení i el cervell masculí

Sabeu que tot cervell comença sent femení? En el moment de la concepció tots i totes tenim un cervell, essencialment, femení i és al cap de 8 setmanes que es pot produir un excés de testosterona i és quan el cervell femení es pot transformar en un cervell masculí.

Òbviament, això comporta diferències innates entre homes i dones en la forma de processar les nostres percepcions, informacions, records i coneixements.

Això es el que defensa la doctora en medecina i neuropsiquiatra Louann Brizendine que recopila en dues obres molt interessants els últims estudis que s’han realitzat desvetllant importants descobriments.

Resulta molt recomanable tant per a professionals del món educatiu i psicològic que volen oferir una educació respectuosa amb la diversitat com per a qualsevol dona o home que es vulgui conèixer amb ell mateix (o a l’altre).

Les referències bibliogràfiques són les següents:

Brizendine, L. (2007):El cerebro femenino. RBA. Madrid.

Brizendine, L. (2010): El cervell masculí. La Magrana. Barcelona.

Escola i context.

Un dels grans valors d’una escola és adaptar-se a la realitat i a l’entorn que ens envolta. Sembla una qüestió senzilla, però no ho és gens ni mica.

Hi ha entorns encara més complexos que el nostre. Com faríeu una escola per a un poble nòmada com els tuaregs? Doncs això, és el que es van plantejar dos germans tuaregs després de lluitar molt i molt per la seva pròpia escolarització.

Les reflexions que van realitzar, com es van adaptar, com van lluitar i totes les seves aventures i desventures, viscudes amb una positivitat i un optimisme impressionants, les podeu llegir al seu llibre Los niños del desierto. Una escuela entre los tuaregs.

Aquí us deixem la Referència bibliogàfica:

Ag Assarid, M. i Ag Assarid, I. (2009): Los niños del desierto. Una escuela entre los tuaregs. Barcelona: Sirpus.

I si cliqueu aquest link, podreu trobar una reflexió sobre el llibre i un molt breu fragment del llibre:

http://isabel-rodriguez-fernandez.blogspot.com/2009/11/una-escola-al-desert.html

Que gaudiu de la lectura!

Com escollir un bon llibre infantil o juvenil. (O com intentar-ho).

Aquest article pretén donar uns quants consells per tal de poder escollir un bon llibre de literatura infantil o juvenil, però el més important és que no els transformeu en dogmes i que us deixeu dur per la vostra intuïció.

Òbviament, qualsevol criteri és vàlid perquè els motius per a comprar un llibre són múltiples: igual necessitem un llibre-joc o un llibre de plàstic perquè no es mulli quan estiguin a la platja. La vida té una part pràctica que no podem negar. Però els petits consells, gens pretensiosos,  que trobareu a continuació són idees que us poden ajudar a escollir aquells petits tresorets que tots tenim a les nostres prestatgeries i ens ajuden a sentir molt millor.

1. No penseu en edats i nivells:

Al mercat hi ha molts llibres de contes que estan classificats per edats o per nivells de lectura. Aquests llibres estan bé, no ho podem negar. Però les veritables peces pesants no tenen edat ni nivell. Igual la història no els interessa, però les imatges els atrapen i això els pot arribar a motivar a imaginar-se la història o a voler aprendre a llegir. No subestimeu als infants mai i les seves reaccions davant de peces artístiques!!!! Penseu que la seva mirada està molt menys mediatitzada que la nostra com adults i la seva “virginitat” és un gran avantatge per a descobrir en les imatges coses sorprenents.

2. Fugiu de les “moralejas” explícites:

També a les botigues podem trobar tot un seguit de col·leccions que pretenen treballar valors morals i ètics o els canvis en el concepte de família o els propis conflictes familiars. En un moment donat, tot pot ser útil. Però us recomano que fugiu d’aquest tipus de llibre.

Tots coneixem les faules, per exemple, les d’Esopo. Tenen la seva “moraleja”, però són autèntiques peces d’art a les que se’ls pot perdonar ser explícites en el seu final. No obstant, ser explícit en un llibre infantil no és una gran qualitat.

Bruno Bettelheim ja ens parla del poder de la metàfora i del simbolisme. Suggerir deixa molt més d’espai a la persona per imaginar, crear i aportar el seu propi món interior. És molt més ric i provoca una experiència emocional més forta. A més de permetre que cada persona li vegi una dimensió diferent, fins i tot, la mateixa persona en moments diferents pot veure coses diferents. Això és una gran riquesa! (en un altre article ja parlarem del poder de la metàfora i el simbolisme en relació a l’infant).

3. Una il·lustració senzilla no és el mateix que una il·lustració simple. I una il·lustració rica no és el mateix que una il·lustració recarregada:

Moltes vegades es considera que les il·lustracions per infants han de ser simples per ajudar-los a veure clarament. Això té una part de veritat, òbviament. No obstant la realitat no és simple, un bosc està ple de colors, d’estímuls, d’ombres i de llums i els infants poden contemplar-ho sense problemes.

Un bona il·lustració permet aquesta contemplació. Podem trobar il·lustracions molt complexes com, per exemple, les de Shaun Tan, que estan plenes de detalls tot mantenint un equilibri i una harmonia. Aquestes són les bones: riques, però no recarregades!

Però també podem trobar il·lustracions senzilles, però amb una força i expressivitat brutals! Aquestes també són les bones: senzilles, però no simples!  Un exemple serien les de la Suzy Lee.

4. Us ha de sorprendre i captivar com adults:

Crec que aquest és el millor consell que m’han donat a mi i  m’ha funcionat molt bé. Les grans obres de la literatura infantil i juvenil també ho són de la literatura universal. Un bon llibre per infants també captiva i sorprèn als adults: per la seva il·lustració, per la seva edició, per la seva història, per la seva expressivitat, etc.

I això és perquè té múltiples nivells de lectura i ens acosta a infants i a adults. Un bon llibre infantil i juvenil és un espai comú on, l’adult apassionat pel llibre, transmet aquesta passió a l’infant. És un vincle molt i molt especial!!

Llibres com Momo, La historia interminable o el Petit Princep són llibres que ens diuen coses a tots: els infants, els adults, etc.

Així que si teniu a les mans un llibre infantil o juvenil i us avorreix només d’una mirada, penseu que als infants tampoc trigarà en avorrir-los. En canvi, si teniu una bona obra de literatura infantil i juvenil a les mans us seduirà de forma immediata.

Si sentiu una escalforeta al cor quan l’obriu, si sentiu que us acull…aquesta és la clau. És l’emoció que sentiran els infants quan l’obrin i sentir que els llibres ens acompanyen és un bon camí per a crear bons lectors.

*************

I ja per a finalitzar, penseu que per despertar el desig d’aprendre a llegir i a escriure, no hi ha res més important que oferir estímuls rics, crear espais de lectura on l’emoció tingui cabuda i els infants sentin que el món de les paraules, les imatges i els textos poden crear una caseta on refugiar-se i sentir-se molt millor.

Ah! I no podem oblidar la passió. La passió és fonamental en tot el que té a veure amb l’art i el desig de viure. No subestimeu la vostra pròpia passió i com la transmeteu als vostres fills i filles!

Que gaudiu!!!

Advertiment sobre aquests consells:

Els infants sempre ens sorprenen, per tant, ens podem trobar que aquests consells no ens serveixen per res! Però està bé tenir-los en compte.

 

El cinema entra a les escoles

Tenint en compte que el trimestre vinent encetarem el projecte “Petit Cinema en curs”, i tot veient l’expectació i dubtes que algunes famílies han expressat, avui us volem fer una recomanació d’un llibre molt útil per a reflexionar sobre la rellevància de treballar el món  del cinema a l’escola i la importància que té com a eina per a educar la sensibilitat dels infants.

El seu autor, Alain Bergala, cineasta, ex redactor de Cahiers de Cinema i professor de cinema a la universitat de París va ser l’encarregat de desenvolupar un projecte per introduir el món cinematogràfic a les escoles. Les línees bàsiques que van bastir la idea i la seva pròpia experiència es poden copsar al llarg de la lectura de La hipotesis del cine. Pequeño tratado sobre la transmisión del cine en la escuela y fuera de ella.

Segons Bergala, posar als infants en contacte amb referents cinematogràfics estimulants, rics i transcendents per a la història del cinema, ajudar-los a llegir els paràmetres que hi ha a les imatges, acostumar-los a tenir un vincle amb les pel·lícules i amb les seves seqüències tot gaudint de cada moment observant-les o acariciant-les amb la mirada (fent-los conscients de tot el que es posa en joc) i posar en relació les imatges és la clau per a crear espectadors que sàpiguen profunditzar en allò que estan veient.

Un altre punt important, i bastant revolucionari, és que no cal partir dels interessos audiovisuals que tenen els infants ja que estan molt condicionats pels mitjans audiovisuals de masses. Proposar autors i pel·lícules que els hi generin sorpresa, desconcert o confusió a nivell estètic provoca moviment dins de les ments dels nens i nenes i això és fonamental per a crear el desig d’aprendre i la curiositat.

Tanmateix, les pel·lícules (o els fragments) han d’estar a l’abast dels infants per a poder accedir amb ells i que siguin ells mateixos els que comencin a establir vincles. Una bona selecció acurada i ben presentada pot educar la mirada d’un infant d’una manera sorprenent.

Tot plegat, en aquest llibre podem trobar criteris ben interessants que poden ajudar a buscar maneres d’introduir un treball més profund sobre el món del cinema i, en extensió, de l’art a les escoles o les nostre pròpies llars.

Us deixem amb la referència bibliogràfica:

Bergala, A. (2007): La hipotesis del cine. Laertes. Barcelona.

Buscant el sentit a la vida.

Un dels reptes de l’educació del segle XXI, com diu Edgar Morin, és ensenyar als individus a enfrontar-se amb les incerteses.  Una de les maneres d’afrontar l’incertesa és trobar-li un sentit a la vida dins de tots els dubtes i vaguetats que planteja.

Un llibre espectacular pel que fa a aquesta recerca de sentit és el del psiquiatra Victor Frankl anomenat L’home en busca de sentit. Publicat a alemanya a l’any 1946, just caigut el règim nazi, narra la seva pròpia experiència com a jueu en un camp de concentració. La seva estada va ser llarga i, fins i tot, va perdre tota la seva família. És un relat commovedor que en moments esgarrifa, però que s’omple de la llum que el propi Frankl va saber trobar dins d’una foscor profunda.

L’autor ens parla de la capacitat innata de trobar sentit a la nostra vida, fins i tot, en les situacions més horroroses. Tot depèn de les nostres decisions: davant de cada situació decideixes si ets bona o mala persona, si busques el sentit positiu o el negatiu.

Llegint aquest llibre que és reconegut com un dels 10 llibres més influents del segle XX, descobreixes que com a mestre has de lluitar, en molts casos, per insuflar aquestes ganes de viure i de trobar-li sentit a la vida al teu alumnat.

Aquesta lluita és molt dura, moltes vegades no ho aconsegueixes però, què es pot fer si aquesta lluita és el que li dona sentit a la teva vida?

Referència bibliogràfica: Frankl, Víctor (2010): L’home en busca de sentit. La butxaca. Barcelona.

Una onada anomenada Suzy Lee.

A moltes famílies us ha cridat molt l’atenció dun conte que tenim a la Mediateca de l’escola Congrés-Indians i que s’anomena La ola. L’autora és la Suzy Lee i té una llarga trajectòria.

Realment és un conte preciós, espectacular i molt expressiu. Si voleu saber més sobre aquesta autora coreana, us proposem que visiteu el següent article on trobareu molta informació i altres pàgines d’interés:

http://electrotipia.wordpress.com/2010/10/28/la-forca-expressiva-del-trac-suzy-lee/

Us animem a endinsar-vos en el món tan particular de la Suzy!!!!

Els 7 sabers fonamentals per a una educació del futur.

Edgar Morin és un filòsof i polític francès d’origen jueu-espanyol. Nascut a l’any 1921 va mantenir una marcada tendència socialista fins que l’any 1953 va ser expulsat del partit comunista francès per la seva actitud crítica. Es considera el pare del pensament complex.

Totes les seves obres han tingut una gran repercussió i és un dels autors referents del segle XX. La seva obra Los siete saberes pera una educación del futuro escrita amb el suport de l’UNESCO és un obra clau en pedagogia. En aquesta obra ens parla dels canvis que s’han de produir al món educatiu si es vol adaptar a les noves necessitats de la societat. Per Morin, els sabers bàsics en els quals s’hauria de basar l’educació del segle XXI són els següents:

–          Una educació que curi la ceguera del coneixement.

–          Una educació que garanteixi el coneixement pertinent.

–          Ensenyar la condició humana.

–          Ensenyar la identitat terrenal.

–          Afrontar les incerteses.

–          Ensenyar la comprensió.

–          L’ètica del gènere humà.

La referència bibliogràfica és la següent:

Morin, E.(1999): Los siete saberes para una educación del futuro. França: UNESCO . El podeu trobar en el següent link publicat en xarxa:

http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/Articulos/Los7saberes/index.asp

Us el recomanem gairebé com un llibre de capçalera.

Com es viu a una escola activa.

Molts de vosaltres coneixeu de sobres a Rebeca Wild. Com ja sabeu és pionera de projectes educatius vius i actius i font d’inspiració per a moltes escoles que pretenen educar d’una altra manera.

Per aquells que voleu tenir una primera aproximació a aquesta autora i a la seva forma de fer i pensar en l’àmbit educatiu us recomanem el següent  llibre:

Wild, R. (1999): Educar para ser. Vivencias en una escuela activa. Herder. Barcelona.

Aquesta mateixa autora ha publicat diversos llibres que també són molt interessants. Els podeu comentar aquí mateix o fer arribar la vostra recomanació per a ser publicada al bloc!

Animeu-vos!!!!

Un llibre controvertit

Els dilemes educatius són múltiples. El debat polític en relació a l’educació ho reflecteix constantment:
-Per què tants canvis de lleis? Que hi ha darrera de les lleis? Quin tipus de plantejaments ideològics estem seguint?

El llibre d’Alvaro Marchessi Controversias en la educación española ens ajuda a trobar respostes tot parlant, sense embuts, de debats tant interessants com la llibertat d’escollir centre per part de les famílies, la polèmica eterna entre les xarxes públiques i privades, el concepte de fracàs escolar i el paper de l’alumnat, entre d’altres.

Us animem a llegir-ho perquè trenca esquemes, sobretot aquells esquemes pessimistes que, sense tenir en compte la història del nostre país, desvaloritzen la feina feta fins ara i miren de forma molt escèptica les innovacions que es plantegen des de diversos centres.

Si voleu tenir una mirada oberta i més amplia de l’educació i dels fets esdevinguts en relació a aquest àmbit en els darrers anys, aquest és el vostre llibre:

Marchesi (2000): Controversias en la educación española. Alianza Editorial.Madrid.