Invertir en educació infantil és una inversió molt rendible.

Sembla mentida que afirmar que, sobretot en temps de crisis, invertir en educació és una de les coses més intel·ligents que pot fer un país sigui un acte revolucionari i trencador. Sobretot quan el propi sentit comú ens fa intuir i entendre que aquesta inversió fa que un país no navegui a la deriva.

El que succeeix, en gran part dels casos, és que les necessitats i les exigències dels partits polítics de centrar-se en polítiques a curt termini provoquen que tot el que suposi anar més enllà d’una legislatura sigui massa agosarat.

Ja fa dies que s’escolta que una de les prevencions més prioritàries en temps de crisis econòmica ha de ser invertir en els infants i en la seva educació, per tal que la immediatesa i la por, que genera una situació com la que estem vivint, no vengui el seu capital humà, cultural i intel·lectual. El que diuen molts experts és que retallar els pressupostos en educació pot ser una mesura ràpida i pal·liativa d’alleugerir les mancances de diners, però que a la llarga devalua el potencial d’aquest país abocant-lo, decididament, a generar bosses importantíssimes d’analfabetisme, fracàs escolar i desigualtat social.

Conseqüentment, la retallada en educació per a qualsevol país suposa, a la llarga, pèrdua de competitivitat a nivell internacional i això genera una espiral interminable de més empobriment.

Així doncs, retallar els pressupostos educatius sembla que és un dels pitjors errors que pot fer qualsevol país. Sobre tots aquests aspectes resulta molt il·lustrativa l’entrevista que li van realitzar fa uns dies a James Heckman (premi Nobel d’Economia del 2000) a “la Contra de la Vanguardia”. No entra  en profunditat en les conseqüències que pot tenir una retallada en educació, però sí que parla dels avantatges que té per a qualsevol país invertir-hi i com aquesta inversió pot resultar molt més rendible que invertir en borsa.

Si voleu llegir-la només heu de clicar el següent link:

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110418/54142686501/es-mas-rentable-invertir-en-parvulos-que-en-bolsa.html

L’essència de la creativitat: descobrir el teu element i apassionar-te amb ell.

Novament tenim a Sir Ken Robinson i al senyor Punset en una entrevista fascinant dedicada a descobrir els secrets de la Creativitat. El capítol 89 de “Redes para la Ciencia” és un capítol elaborat de forma genial on es combina la saviesa d’aquestes dues personalitats amb la vivència de 4 persones (un forner, una perruquera, una mestra i una neurocientíca) apassionades amb la seva professió, on apliquen la creativitat cada dia.

A través d’aquest capítol, descobrim que la tasca de l’educació és crear espais i ambients on es pugui observar a cada infant de forma atenta i detinguda i així ajudar-los a descobrir el seu “element”. “L’element” de cadascú és aquell espai o activitat on se sent bé, còmode i flueix de forma natural sense artificis ni anar “contracorrent”. Quan, des de ben petits, se’ls facilita la descoberta del seu “element” és molt senzill que després es puguin apassionar amb el seu “element”, que puguin dedicar-li temps, disciplina i esforç. Ja que respon a la seva pròpia natura i no a una imposició externa.

La creativitat, doncs, es desenvolupa dins d’aquest context. Quan hom està en el seu “element” és capaç d’arriscar-se i, d’aquesta manera, descobrir “idees originals que tinguin un valor” que és el que, segons Sir Ken Robinson, defineix la creativitat per sí mateixa.

Dedicar 30 minuts al visionat del capítol és altament recomanable per a qui vulgui profunditzar en aquests conceptes.

Esperem que us sigui d’utilitat!

[blip.tv ?posts_id=4944707&dest=-1]

El sistema educatiu s’ha de transformar.

La setmana passada el programa 87 de “Redes para la Ciencia” es va dedicar a la reflexió sobre els canvis que ha de patir el sistema educatiu.

El programa s’estructura al voltant d’una entrevista a Sir Ken Robinson, del que ja hem fet referència en alguns articles d’ aquest bloc. Amb el títol “El sistema educativo es anacrónico” i les intervencions d’altres líders educatius, es fa un recorregut ràpid per la història de l’educació i els fonaments del nostre actual sistema.

Un cop fet aquesta viatge pel passat i el present, Sir Ken Robinson ens apunta els criteris que són necessaris per tal que el sistema educatiu s’adapti a les noves necessitats individuals i socials. La Creativitat és un dels “pals de  paller” que aquest autor defensa com a eina bàsica que l’educació ha de desenvolupar. Tanmateix, ajudar a que els individus descobreixin el seu  potencial i siguin capaços de desenvolupar-ho ha de constar com una de les prioritats bàsiques de la transformació.

És un programa on també es qüestiona el rol tradicional dels docents, el paper de l’escola i el paper de les famílies.

Esperem que el gaudiu i us sigui d’utilitat!!!

[blip.tv ?posts_id=4877594&dest=-1]

Els infants ens eduquen

Hem parlat en aquest bloc del nou paradigma educatiu en moltes ocasions, però aquest nou paradigma té unes arrels en el passat que cal recordar i conèixer. Transformar la mirada dels adults en relació a la infància és una tasca molt profunda i, des de moltes disciplines, s’han realitzat nombrosos treballs que han contribuït a aquest canvi.

Avui a la contra de “La Vanguardia” podeu gaudir d’una entrevista entranyable a T.Barry Brezelton, pediatra i investigador. Porta molts anys treballant en aquesta línea tot demostrant que tenir cura de la infància és la millor manera de fomentar la salut de tothom. Trobar aquests tresors no té preu! Podeu gaudir de les paraules de Brezelton al següent link:

http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110212/54113450837/no-controle-al-nino-ensenele-autocontrol.html

Només per obrir boca citem aquestes paraules de Brazelton i que podreu trobar a l’entrevista:

“Nuestra soberbia nos hace creer que podemos hacer de un niño lo que nos propongamos, y es al contrario: son los niños quienes nos educan”.

Educar o ajudar a trobar la passió.

L’escola és un espai on, a través de l’observació activa, es pot recollir molta informació de les persones . Les metodologies actives i vives permeten als docents dur a terme aquest tipus d’observació i, per tant, conèixer molt bé als alumnes que hi tenen al davant.

L’article de Punset que us presentem parla de la necessitat des de la família i l’escola de donar-se aquest temps per a conèixer a l’infant i per a descobrir la seva passió i vocació.

Tradicionalment, les escoles han forçat la màquina per a conèixer les capacitats dels infants a través de tests  o proves basades en el quocient intel·lectual i així orientar als alumnes cap una professió o una altra. En moltes etapes històriques això ha portat a classificar i etiquetar els alumnes  tot basant-se en característiques molt parcials.

L’article, al que podreu accedir a través del següent link, ens anima a mestres i famílies a abandonar aquesta perspectiva i a profunditzar en allò que realment motiva a l’infant. Conèixer realment l’ésser que tenim al davant, obrir portes i donar estímuls per tal que ells mateixos puguin explorar els seus interessos i oferir-li possibilitats de desenvolupar la seva passió han de ser les noves prioritats dels centres educatius i dels adults que envolten als nens i les nenes.

Us animem a llegir més a l’article de Punset i també a llegir els comentaris d’alguns lectors que parlen de les seves pròpies experiències i són, realment, molt significatives:

http://www.eduardpunset.es/10195/general/de-mayor-sere-lo-que-me-guste

El desig d’aprendre o aprendre del desig.

Fa  uns mesos vam publicar l’article “Escoles de nova creació: noves experiències”. En aquell article vèiem que les noves escoles que han aparegut en els darrers anys estan aprofitant l’oportunitat de començar de zero per a dur a terme projectes alternatius i innovadors.

Molts d’aquests projectes comparteixen una nova mirada cap a l’infant i cap als seus processos d’aprenentatge i intenten donar resposta a les necessitats globals dels individus.

Avui us volem convidar a llegir un article que parla sobre l’Escola Congrés-Indians. Ens complau presentar aquest article ja que dóna a conèixer un projecte en el que estem implicades al 100% i del que ens sentim molt contentes.

L’article es va publicar el passat dilluns dia 17 de febrer al “Periódico de Cataluña” i va ser el resultat d’una visita intensa, per part dels periodistes, a l’escola.  A l’article es mostren els trets més característics i el tarannà del centre així com també es fa esment de l’escola dels Encants, també de Barcelona,  i a la que li hem d’agrair la seva ajuda, el seu suport i la seva inspiració.

Esperem que us sigui d’utilitat. Per accedir a l’article només heu de clicar les següents paraules:

Aprender del deseo

Congrés dels nens del tercer mil·leni.

A la primavera del 2010 es va celebrar a Barcelona el “Congreso de los niños del tercer milenio”. En aquest congrés van haver-hi conferències on es van presentar tot un seguit d’experiències, reflexions o pensaments en relació a una nova mirada envers als infants i a l’educació.

Hi ha alguns aspectes d’aquesta conferències que ens poden semblar xocants o que no els compartim gens ni mica. No obstant, us volem oferir aquest petit resum, que ens ha fet arribar la Lorena, perquè creiem que és interessant escoltar algunes de les veus que en ell hi surten representades.

Ens quedem, això sí, amb la idea general que fomenta la necessitat de continuar explorant i investigant per arribar a crear escoles i instituts més respectuosos amb els individus, la seva diversitat i els seus propis ritmes.

Aprofitem per donar les gràcies a tota la gent, com la Lorena, que està donant suport al bloc ja sigui enviant les seves recomanacions, fent comentaris o llegint-lo!!!

Us deixem amb el vídeo i tenim moltes ganes que generi debat i opinions:

La bona i la no tan bona educació.

Tot passejant per webs i blocs algú va recomanar, al bloc de l’escola Joan Coromines, el vídeo que us oferim a continuació.

Miguel Ángel Santos Guerra és doctor en Ciències de l’Educació i Catedràtic de Didàctica i Organització Escolar a la Universitat de Màlaga. Al vídeo ens fa una reflexió sobre l’educació i sobre com es pot abordar des d’una vessant més profunda i actual.

Molt en la línia del que anem parlant en aquest bloc, apunta línies que són comunes a d’altres plantejaments educatius que hem anat exposant. Amb una llarga experiència educativa defensa l’escola com una institució transformadora.

Podeu accedir a d’altres articles que ha escrit el propi Miguel Àngel Santos al següent link:

http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/author/masantos/

Esperem que gaudiu d’aquesta breu però interessant entrevista:

La mobilització educativa.

José Antonio Marina és conegut com a filòsof i pedagog. Té tot un seguit de títols i reconeixements diversos a més d’escriure uns quants assajos on, sovint, parla de la creativitat, el pensament divergent, les emocions, la convivència i la recerca de la felicitat.

Nosaltres coneixem tres obres de la seva extensa bibliografia que us volem recomanar:

Marina, JA (2004): Teoría de la inteligencia fracasada. Anagrama.

Marina, JA (2006): Aprender a convivir. Ariel.

Marina, JA (2006): Anatomía del miedo. Un tratado sobre la valentía. Anagrama.

És un autor que, amb una gran capacitat comunicativa, aprofundeix en l’ésser humà, les seves emocions i les seves relacions. Anima a les persones a mobilitzar-se, a canviar el sistema educatiu començant per un mateix i buscant la part de responsabilitat que tots i totes hi tenim. Segons l’autor, no es tracta de crear debats on es busquin culpables, sinó que per avançar cal moure’s, transformar, crear. Podeu descobrir molt més sobre aquestes idees a la web:

http://www.movilizacioneducativa.net/

Marina, conscient de la importància del paper familiar en l’educació dels infants, també ha creat  “La Universidad de Padres on line (UP on line)” . Seguint el seu lema “Para educar a un niño hace falta una tribu entera” el projecte intenta crear un espai on les famílies puguin trobar recursos i assessorament al llarg del desenvolupament del seu fill. Podeu trobar més informació a la següent adreça:

http://www.universidaddepadres.es/

Us deixem amb la seva adreça web:

http://www.joseantoniomarina.net/

I també us deixem un link que us dirigirà a una entrevista que fa uns dies li van fer a “La Contra” de la Vanguardia:

http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110111/54100325626/el-talento-es-el-conocimiento-al-servicio-de-una-vida-lograda.html

Esperem que us sigui d’utilitat!!