Menjar per viure.

Em sento molt orgullosa del projecte en el qual treballo, no obstant hi ha dos elements que em fan sentir especialment entusiasmada i satisfeta:

  1. El projecte de menjador de l’escola.
  2. La implicació i participació de les famílies al projecte.

Tot i que tots dos puguin semblar, a primer cop d’ull, molt diferents entre sí, tant l’un com l’altre tenen un punt en comú molt rellevant: el vincle.

548709_10151310079264835_1902115520_n

Portada del número 3 de la revista “Kireei Magazine” on s’ha publicat un article on es parla de l’acompanyament als menjadors escolars.

Continua llegint

Inauguració de l’Associació de mestres i educadors/es de l’escola Congrés-Indians.

Que pot fer una persona quan sent una passió per l’educació i tot allò que l’envolta que la desborda? Doncs, per posar un exemple, pot fer un bloc. També pot fer moltes formacions, visitar escoles i llegir molts i molts llibres, entre d’altres idees.

Però que pot fer un grup de persones quan sent una passió per l’educació que l’empeny a anar molt més enllà? Poden fer cafès per parlar dels temes que els interessen, sopars si la cosa s’allarga una mica, organitzar visites conjuntes, fer formacions i moltes coses més i, entre elles, poden muntar una associació que els ajudi a traspassar les barreres i fronteres que d’altra forma no podrien fer.

logo_ameci_1

Continua llegint

La bellesa d’un gest.

La primera vegada que vaig entrar en contacte amb la llengua de signes va ser quan em vaig haver de fer càrrec d’una nena cega i sorda. Va ser a una escola d’educació especial on vaig treballar una petita temporada. Em van ensenyar una sèrie de signes (ella no emprava gaires més) i em van explicar el codi per parlar amb ella ja que era important agafar-li de les mans al mateix temps que signaves.

Em va, simplement, fascinar poder-me comunicar d’aquella manera amb una persona  que, en principi, tenia una comunicació molt limitada i era impressionant com una persona que, tenia unes dificultats tan extremes, em deixava ben clar, a través dels signes, quins eren els seus desitjos i necessitats. Va ser una gran experiència!

Imatge d’una intèrpret via “Portal CCOO”

Continua llegint

Aprenen els infants de forma autònoma?

L’altre dia una mare de l’escola em va fer arribar el següent vídeo. En ell s’exposa la investigació duta a terme pel Sugata Mitra i el seu equip. Motivat per esbrinar quina influència tenia la introducció de la tecnologia en el “rendiment de l’alumnat” va decidir col·locar ordinadors en diversos forats de l’Índia.

Continua llegint

Presentació del quadern “Faros”: Com educar les emocions?

El passat 6 de març un grup de mestres de l’escola vam acudir a l’hospital de “Sant Joan de Déu” per assistir a la presentació del “Cuaderno Faros”  realitzat pel mateix hospital amb la col·laboració de la “Fundació Punset” que parlava de com educar les emocions dels infants i els adolescents.

A l’acte va assistir el nostre emblemàtic Eduard Punset que va fer una petita introducció al “Cuaderno Faros” i també ens va oferir alguns consells, com ell deia, de forma totalment gratuïta com, per exemple, “la felicitat és l’absència de por”.

També ens van presentar la nova web de “El observatorio Faros” on es pot trobar informació diversa al voltant de la salut infantil i que podeu visitar si cliqueu aquí.

Altres ponents d’aquesta presentació van ser Rafael Bisquerra, catedràtic de l’Universitat de Barcelona i director del màster en “Educació Emocional i Benestar”, entre d’altres coses. També  el Gaspar Hernández, conductor del programa de radio “l’Ofici de Viure”, va parlar i ens va fer una reflexió molt interessant en relació a les emocions que promouen, actualment, els mitjans de comunicació. I també d’altres personalitats que estan, actualment, treballant l’educació emocional des de diversos àmbits ens van oferir el seu punt de vista, els seus estudis i les seves aportacions.

Tot plegat molt interessant. La presentació es va retransmetre en directe per internet i es pot veure el vídeo si cliqueu aquí. Tanmateix, podeu baixar-vos el quadern complet si cliqueu aquí.

La revolució de les intel•ligències múltiples: de l’homogeneïtzació dels individus a l’educació personalitzada.

Alfred Binet va ser el propulsor dels tests que mesuraven la intel·ligència dels individus i la traduïen a un número (coeficient intel·lectual). En aquest sentit, i vist d’una forma positiva, podem considerar que va ser el primer que va introduir el concepte de diversitat pel que fa a les capacitats intel·lectuals.

El que passa és que aquesta mesura va ser emprada per a crear expectatives de fracàs i èxit escolar que etiquetaven als alumnes de forma pejorativa i irreal. Els que obtenien una puntuació baixa estaven abocats al fracàs i els que obtenien una puntuació alta tindrien un gran èxit. Aquest posicionament determinista i parcial ha resultat insuficient i ha conduit, junt amb d’altres factors, a una crisi educativa que molts científics i pensadors insisteixen en denunciar.

Howard Gardner és un d’ells que ha revolucionat el món de la psicologia i, conseqüentment, el de l’educació els darrers 20 anys. La teoria de les intel·ligències múltiples, desenvolupada pel propi Gardner, critica el concepte d’intel·ligència com una qüestió estàtica i única. Gardner ens diu: les mesures no són un problema, però creure que són estables i que mesuren la globalitat i complexitat d’un fet com la intel·ligència sí que ho és.

Continua llegint

“Petit Cinema”: un projecte de cinema a l’escola o una altra manera de respectar la mirada de l’infant.

Avui us volem presentar una reflexió profunda sobre el plantejament d’escola que fem del projecte “Petit Cinema”. La primera part d’aquesta reflexió ja va ser publicada al “Bloc principal” i molts de vosaltres ja l’haureu llegit. No obstant, ara us presentem la concreció de la posada en pràctica que durant gairebé dos cursos hem anat duent a terme.

Tot i ja haver publicat aquesta primera part a un altre bloc , ens semblava poc adient presentar el que fem sense un context i uns principis pedagògics. Esperem que us sigui d’utilitat!


  Continua llegint