El cicle de Persèfone

Persèfone va ser segrestada per Hades i amagada a l’inframón. La seva mare, Demèter (deessa de l’agricultura), desesperada per no trobar a la seva filla va dictaminar que no creixeria mai més cap fruit o planta mentre no aparegués. Davant d’aquesta situació, Zeus (pare de Persèfone) decideix intervenir i gràcies a les declaracions del déu  Helios (que tot ho veu) obliga a Hades a retornar a la noia al món exterior. El déu infractor accedeix  a les ordres de Zeus, però posa una condició: Persèfone no pot menjar res durant el trajecte de tornada. Aquesta condició és transgredida per la jove que, enganyada pel propi Hades, la fa menjar algunes llavors de fruits. És d’aquesta manera com la pròpia Persèfone es condemna a viure entre el món exterior i el món dels morts alternant tants mesos en el segon lloc com llavors havia consumit. Durant els mesos que Persèfone passa al món exterior, Demèter fa brotar i fluir la vida (Primavera i estiu). Però quan la seva filla està en el món fosc d’Hades, Demèter manté la vida en estat de latència a l’espera de la tornada de Persèfone (tardor i hivern).

De la mateixa manera que Persèfone fa estades al món exterior on la vida s’obre a ella i ella s’obre a la vida i, al cap d’un temps, torna a un món interior més introspectiu i letàrgic; les dones i el nostre cicle menstrual viatgem, cada mes (aproximadament), d’un estat d’ànim obert, actiu i dinàmic a un altre molt més enfocat al nostre interior, al nostre retrobament personal i a la nostra intuïció.

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol VIII: La intel·ligència intrapersonal.

En el fons només em semblen dignes d’explicar els esdeveniments de la meva vida en els quals el món immutable incideix en el mutable. D’aquí que parli principalment dels esdeveniments interns. A ells pertanyen els meus somnis i la meva imaginació. A més constitueixen la matèria primera del meu treball científic. Van ser com de lava i basalt que cristal·litza en pedra tallable.

Carl Gustav Jung, Recuerdos, sueños, pensamientos.

I és amb aquesta contundència que iniciem el darrer capítol de la sèrie “Les intel·ligències personificades”  i que, com heu pogut deduir, vindrà acompanyat de la figura d’un dels psiquiatres i psicòlegs més influents del segle XX, el doctor Carl Gustav Jung. Amb ell presentem la intel·ligència intrapersonal i tanquem la sèrie tot recollint el fil que vam deixar lliure al capítol IV on vam parlar de la intel·ligència interpersonal.

Carl Gustav Jung via “Newlyswissed”

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol VII: La Intel·ligència Cinestèsicacorporal.

I amb la setena entrega ja ens apropem al final d’una sèrie d’articles que, en determinats moments, ha anat avançant de forma trepidant i, d’altres, d’una forma més tranquil·la i serena.  Per aquest capítol ens hem reservat la intel·ligència cinestèsicacorporal que es veu enaltida per una de les figures més emblemàtiques i universals del flamenc, la Cristina Hoyos. I és, a través d’ella, com anirem completant i finalitzant una visió més global del que suposa que és  la teoria de Gardner i que hem anat veient a través de les diverses entregues de les “Intel·ligències personificades”.

Cristina Hoyos via “L’express”

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol VI: La intel·ligència lingüística.

I ja tornem amb la sèrie “Les intel·ligències personificades”. Avui us presentem el capítol VI dedicat a la intel·ligència verbal que es fa acompanyar  de l’emblemàtica figura José Saramago.

Retrat de José Saramago via “Palabras y mundos”

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol V: La Intel·ligència visual i espacial.

I tornem a atacar amb un altre capítol de les “Intel·ligències personificades”. Quan potser molts de vosaltres encara no heu paït el capítol IV, ja tenim aquí el capítol V que pretén presentar la intel·ligència visual-espacial a través de la persona i obra d’una de les dones fotògrafes de les quals es parla més darrerament (o això em van dir fa poc): la Rinko Kawauchi. 

Però abans d’endinsar-nos parlem una mica, com ja resulta habitual, del que es considera la intel·ligència visual-espacial des dels paràmetres de la teoria de les intel·ligències múltiples.

Imatge realitzada per Rinko via “Weimar”

Continua llegint