Les intel·ligències personificades. Capítol VIII: La intel·ligència intrapersonal.

En el fons només em semblen dignes d’explicar els esdeveniments de la meva vida en els quals el món immutable incideix en el mutable. D’aquí que parli principalment dels esdeveniments interns. A ells pertanyen els meus somnis i la meva imaginació. A més constitueixen la matèria primera del meu treball científic. Van ser com de lava i basalt que cristal·litza en pedra tallable.

Carl Gustav Jung, Recuerdos, sueños, pensamientos.

I és amb aquesta contundència que iniciem el darrer capítol de la sèrie “Les intel·ligències personificades”  i que, com heu pogut deduir, vindrà acompanyat de la figura d’un dels psiquiatres i psicòlegs més influents del segle XX, el doctor Carl Gustav Jung. Amb ell presentem la intel·ligència intrapersonal i tanquem la sèrie tot recollint el fil que vam deixar lliure al capítol IV on vam parlar de la intel·ligència interpersonal.

Carl Gustav Jung via “Newlyswissed”

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol VII: La Intel·ligència Cinestèsicacorporal.

I amb la setena entrega ja ens apropem al final d’una sèrie d’articles que, en determinats moments, ha anat avançant de forma trepidant i, d’altres, d’una forma més tranquil·la i serena.  Per aquest capítol ens hem reservat la intel·ligència cinestèsicacorporal que es veu enaltida per una de les figures més emblemàtiques i universals del flamenc, la Cristina Hoyos. I és, a través d’ella, com anirem completant i finalitzant una visió més global del que suposa que és  la teoria de Gardner i que hem anat veient a través de les diverses entregues de les “Intel·ligències personificades”.

Cristina Hoyos via “L’express”

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol VI: La intel·ligència lingüística.

I ja tornem amb la sèrie “Les intel·ligències personificades”. Avui us presentem el capítol VI dedicat a la intel·ligència verbal que es fa acompanyar  de l’emblemàtica figura José Saramago.

Retrat de José Saramago via “Palabras y mundos”

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol V: La Intel·ligència visual i espacial.

I tornem a atacar amb un altre capítol de les “Intel·ligències personificades”. Quan potser molts de vosaltres encara no heu paït el capítol IV, ja tenim aquí el capítol V que pretén presentar la intel·ligència visual-espacial a través de la persona i obra d’una de les dones fotògrafes de les quals es parla més darrerament (o això em van dir fa poc): la Rinko Kawauchi. 

Però abans d’endinsar-nos parlem una mica, com ja resulta habitual, del que es considera la intel·ligència visual-espacial des dels paràmetres de la teoria de les intel·ligències múltiples.

Imatge realitzada per Rinko via “Weimar”

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol IV: La Intel·ligència Interpersonal

Ja tenim aquí el capítol IV de la sèrie “Les intel·ligències personificades”. En aquest capítol parlarem de la intel·ligència interpersonal presentant la vida i obra d’una persona excepcional que va revolucionar, en un moment donat, el món de la medecina, l’Elizabeth Kübler-Ross. 

Imatge de l’Elizabeth Kübler-Ross via “Antonio Ortiz Orozco”

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol III: La Intel·ligència Musical

Encara que pugui semblar mentida, ja estem al capítol III de la sèrie “Les intel·ligències personificades”. Després de la intel·ligència naturalista i la intel·ligència matemàtica, avui us oferim aprofundir una mica més en la intel·ligència musical a través de la personalitat de Joe Hisaishi.

Retrat de Joe Hisaishi via “No te detengas”

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol II: La Intel·ligència Matemàtica.

Fa uns dies vam publicar un article que era el primer d’una sèrie on s’abordaria cada intel·ligència contemplada a la teoria de Gardner associada a una personalitat o individu concret. Avui, per tant, us oferim el capítol II: La intel·ligència matemàtica.

Una de les intel·ligències que més m’han costat captar ha estat, precisament, aquesta. Molt possiblement això hagi estat producte de la conservació d’una imatge tradicional i fragmentada del que, en realitat, és la intel·ligència matemàtica.

Molt probablement quan pensem en matemàtiques, molts de nosaltres pensem en càlculs bàsics com la suma i la resta, en d’altres més complexos i qüestions relacionades amb la geometria i, amb sort, amb l’estadística i les probabilitats.

Evidentment, la intel·ligència matemàtica inclou tots aquests aspectes; però, en realitat, contempla qüestions més complexes que l’aprenentatge memorístic  de les taules de multiplicar o aprendre l’algoritme de l’arrel quadrada. Es pot dir, per tant, que algú té un domini de la intel·ligència matemàtica si s’ha aprés la taula del 5 i la del 6? Rotundament, no.

Imatge d’Hipatia amb els seus alumnes via “Planeta Sapiens

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol I: la intel·ligència naturalista.

Introducció Darrerament les mestres de l’escola hem estat aprofundint en la teoria de les intel·ligències múltiples per tal que les nostres decisions cada vegada tinguin fonaments més rigorosos i consistents. D’aquesta teoria i del seu creador ja es va parlar … Continua llegint

La revolució de les intel•ligències múltiples: de l’homogeneïtzació dels individus a l’educació personalitzada.

Alfred Binet va ser el propulsor dels tests que mesuraven la intel·ligència dels individus i la traduïen a un número (coeficient intel·lectual). En aquest sentit, i vist d’una forma positiva, podem considerar que va ser el primer que va introduir el concepte de diversitat pel que fa a les capacitats intel·lectuals.

El que passa és que aquesta mesura va ser emprada per a crear expectatives de fracàs i èxit escolar que etiquetaven als alumnes de forma pejorativa i irreal. Els que obtenien una puntuació baixa estaven abocats al fracàs i els que obtenien una puntuació alta tindrien un gran èxit. Aquest posicionament determinista i parcial ha resultat insuficient i ha conduit, junt amb d’altres factors, a una crisi educativa que molts científics i pensadors insisteixen en denunciar.

Howard Gardner és un d’ells que ha revolucionat el món de la psicologia i, conseqüentment, el de l’educació els darrers 20 anys. La teoria de les intel·ligències múltiples, desenvolupada pel propi Gardner, critica el concepte d’intel·ligència com una qüestió estàtica i única. Gardner ens diu: les mesures no són un problema, però creure que són estables i que mesuren la globalitat i complexitat d’un fet com la intel·ligència sí que ho és.

Continua llegint