Sí, sóc conscient. Ja sé que fa setmanes que no publico i la meva mala consciencia va creixent així com les queixes repetides d’alguns seguidors del bloc…
Ho sentim! Procurarem que no torni a passar….
Però ha hagut de passar alguna cosa ben trencadora per tal que es pugui esquerdar el gel que no em permetia escriure. A la cartera d’articles tenim alguns molt calents que tenen moltes ganes de sortir, però es fan esperar. No obstant m’ ha estat inevitable compartir amb els lectors i lectores del bloc aquesta “Contra de la Vanguardia” que vull dedicar, molt especialment, a una persona que no suporta els “Power Points”.
En aquesta “Contra de la Vanguardia” Frank Frommer analitza aquest programa i ens alerta de com transforma els nostres processos mentals ja que simplifica la informació, la “teatralitza” i la redueix. D’aquesta manera, ens poden convèncer de comprar un cotxe de la mateixa forma que ens convencen d’entrar en guerra contra Irak.
Dit així sembla una mica absurd, però els que estudiem a la UOC qüestions psicològiques, per posar un exemple, estem més que farts d’analitzar com els mitjans audiovisuals i tecnològics transformen la nostra forma de pensar, de relacionar-nos i d’interpretar el món. I, per tant, el que pot semblar, a primera vista, una qüestió simple acaba sent del tot complexa. D’això mateix Frank Frommer ens adverteix i,després d’analitzar aquest suport (el powerpoint), ha publicat El pensamiento power point on denuncia que darrera de la “modernitat” d’aquest suport s’amaga la inflexibilitat i la manca de diàleg i de debat.
Si voleu llegir l’entrevista completa podeu fer-ho clicant les següents paraules:
“Nos venden guerras como nos venden teléfonos”
*Referència bibliogràfica: Frommer (2011): El pensamiento Power Point. Ediciones Península.