Ja tenim aquí el capítol IV de la sèrie “Les intel·ligències personificades”. En aquest capítol parlarem de la intel·ligència interpersonal presentant la vida i obra d’una persona excepcional que va revolucionar, en un moment donat, el món de la medecina, l’Elizabeth Kübler-Ross.
Imatge de l’Elizabeth Kübler-Ross via “Antonio Ortiz Orozco”
Encara que pugui semblar mentida, ja estem al capítol III de la sèrie “Les intel·ligències personificades”. Després de la intel·ligència naturalista i la intel·ligència matemàtica, avui us oferim aprofundir una mica més en la intel·ligència musical a través de la personalitat de Joe Hisaishi.
Retrat de Joe Hisaishi via “No te detengas”
Fa uns dies vam publicar un article que era el primer d’una sèrie on s’abordaria cada intel·ligència contemplada a la teoria de Gardner associada a una personalitat o individu concret. Avui, per tant, us oferim el capítol II: La intel·ligència matemàtica.
Una de les intel·ligències que més m’han costat captar ha estat, precisament, aquesta. Molt possiblement això hagi estat producte de la conservació d’una imatge tradicional i fragmentada del que, en realitat, és la intel·ligència matemàtica.
Molt probablement quan pensem en matemàtiques, molts de nosaltres pensem en càlculs bàsics com la suma i la resta, en d’altres més complexos i qüestions relacionades amb la geometria i, amb sort, amb l’estadística i les probabilitats.
Evidentment, la intel·ligència matemàtica inclou tots aquests aspectes; però, en realitat, contempla qüestions més complexes que l’aprenentatge memorístic de les taules de multiplicar o aprendre l’algoritme de l’arrel quadrada. Es pot dir, per tant, que algú té un domini de la intel·ligència matemàtica si s’ha aprés la taula del 5 i la del 6? Rotundament, no.
Imatge d’Hipatia amb els seus alumnes via “Planeta Sapiens“
Introducció Darrerament les mestres de l’escola hem estat aprofundint en la teoria de les intel·ligències múltiples per tal que les nostres decisions cada vegada tinguin fonaments més rigorosos i consistents. D’aquesta teoria i del seu creador ja es va parlar … Continua llegint
Aquest Sant Jordi m’agradaria haver escrit un conte i regalar-lo a tots els lectors i lectores del “Cafè pedagògic”, però la veritat és que el temps ha estat curt i, per aquest raó, no l’he pogut fer. Així doncs, aprofitant que fa molts dies que vull parlar-vos d’un parell d’entrevistes que han aparegut a la meva estimada “Contra de la Vanguardia” i que també he estat endreçant els meus llibres i m’he retrobat amb un parell dels que estic bojament enamorada, l’article d’avui serà una miscel·lània de coses que ajudin a passar l’estona i omplir el cor d’energia primaveral.
El passat 6 de març un grup de mestres de l’escola vam acudir a l’hospital de “Sant Joan de Déu” per assistir a la presentació del “Cuaderno Faros” realitzat pel mateix hospital amb la col·laboració de la “Fundació Punset” que parlava de com educar les emocions dels infants i els adolescents.
A l’acte va assistir el nostre emblemàtic Eduard Punset que va fer una petita introducció al “Cuaderno Faros” i també ens va oferir alguns consells, com ell deia, de forma totalment gratuïta com, per exemple, “la felicitat és l’absència de por”.
També ens van presentar la nova web de “El observatorio Faros” on es pot trobar informació diversa al voltant de la salut infantil i que podeu visitar si cliqueu aquí.
Altres ponents d’aquesta presentació van ser Rafael Bisquerra, catedràtic de l’Universitat de Barcelona i director del màster en “Educació Emocional i Benestar”, entre d’altres coses. També el Gaspar Hernández, conductor del programa de radio “l’Ofici de Viure”, va parlar i ens va fer una reflexió molt interessant en relació a les emocions que promouen, actualment, els mitjans de comunicació. I també d’altres personalitats que estan, actualment, treballant l’educació emocional des de diversos àmbits ens van oferir el seu punt de vista, els seus estudis i les seves aportacions.
Tot plegat molt interessant. La presentació es va retransmetre en directe per internet i es pot veure el vídeo si cliqueu aquí. Tanmateix, podeu baixar-vos el quadern complet si cliqueu aquí.
Alfred Binet va ser el propulsor dels tests que mesuraven la intel·ligència dels individus i la traduïen a un número (coeficient intel·lectual). En aquest sentit, i vist d’una forma positiva, podem considerar que va ser el primer que va introduir el concepte de diversitat pel que fa a les capacitats intel·lectuals.
El que passa és que aquesta mesura va ser emprada per a crear expectatives de fracàs i èxit escolar que etiquetaven als alumnes de forma pejorativa i irreal. Els que obtenien una puntuació baixa estaven abocats al fracàs i els que obtenien una puntuació alta tindrien un gran èxit. Aquest posicionament determinista i parcial ha resultat insuficient i ha conduit, junt amb d’altres factors, a una crisi educativa que molts científics i pensadors insisteixen en denunciar.
Howard Gardner és un d’ells que ha revolucionat el món de la psicologia i, conseqüentment, el de l’educació els darrers 20 anys. La teoria de les intel·ligències múltiples, desenvolupada pel propi Gardner, critica el concepte d’intel·ligència com una qüestió estàtica i única. Gardner ens diu: les mesures no són un problema, però creure que són estables i que mesuren la globalitat i complexitat d’un fet com la intel·ligència sí que ho és.
Aquests dies protagonitzem moltes trobades amb amics i amigues, companys i companyes i amb familiars on ens acabem desitjant tenir unes bones festes i molta felicitat per l’any vinent. Però què és, en realitat, la felicitat?
Sí, sóc conscient. Ja sé que fa setmanes que no publico i la meva mala consciencia va creixent així com les queixes repetides d’alguns seguidors del bloc…
Ho sentim! Procurarem que no torni a passar….
Però ha hagut de passar alguna cosa ben trencadora per tal que es pugui esquerdar el gel que no em permetia escriure. A la cartera d’articles tenim alguns molt calents que tenen moltes ganes de sortir, però es fan esperar. No obstant m’ ha estat inevitable compartir amb els lectors i lectores del bloc aquesta “Contra de la Vanguardia” que vull dedicar, molt especialment, a una persona que no suporta els “Power Points”.
En aquesta “Contra de la Vanguardia” Frank Frommer analitza aquest programa i ens alerta de com transforma els nostres processos mentals ja que simplifica la informació, la “teatralitza” i la redueix. D’aquesta manera, ens poden convèncer de comprar un cotxe de la mateixa forma que ens convencen d’entrar en guerra contra Irak.
Dit així sembla una mica absurd, però els que estudiem a la UOC qüestions psicològiques, per posar un exemple, estem més que farts d’analitzar com els mitjans audiovisuals i tecnològics transformen la nostra forma de pensar, de relacionar-nos i d’interpretar el món. I, per tant, el que pot semblar, a primera vista, una qüestió simple acaba sent del tot complexa. D’això mateix Frank Frommer ens adverteix i,després d’analitzar aquest suport (el powerpoint), ha publicat El pensamiento power point on denuncia que darrera de la “modernitat” d’aquest suport s’amaga la inflexibilitat i la manca de diàleg i de debat.
Si voleu llegir l’entrevista completa podeu fer-ho clicant les següents paraules:
“Nos venden guerras como nos venden teléfonos”
Avui no afegirem res més a la presentació d’un vídeo que parla per sí mateix. Breu, intens i altament profund, denuncia una situació que, tot i que pugui ser quotidiana, no l’hem d’acceptar.
És la història d’algú que mira, d’algú que observa el present per retornar al passat i arreglar el futur. Una mirada que es perdona a sí mateixa i també ajuda a curar. Tota una genialitat!
La Lia ens va fer arribar aquest vídeo ja fa uns quants mesos i, des d’aquí, li volem donar les gràcies!
Sense més preàmbuls, aquí teniu el vídeo:
Crianza, educación, Montessori, manualidades...
Un corazon de melón, una princesa de fresa y un bombón de chocolate
"Siempre que enseñes, enseña también a dudar de lo que enseñas." José Ortega y Gasset
Les cabanes d'Argelaguer
sobre lo divino y lo humano, ante las dudas de la existencia.
Materials educatius - Ciències Socials, Geografia i Història
"El contacto con el juego personal genera de forma irrevocable e irremediable el despliegue ilimitado de las capacidades que nos pertenecen"
Un Lugar salvajeMente Libre
Budismo y estilo minimalista para la vida urbana
Un blog dedicat a l'Educació i les TIC
Diuen que la maternitat és una etapa molt creativa... En el meu cas és veritat: tinc dos nens preciosos i un munt d'idees per entretenir-los i ajudar a que creixin feliços. Si algú s'anima a provar...
Art, museus i patrimoni
Un blog que trata información variada sobre noticias que no surgen en otros medios.
Poesía de trinchera
En aquesta cassola estan bullint reflexions, recursos i notícies del món educatiu. Feu un tastet!
las cosas que le gustan a mr wonderful
El Caldero significa la acogida de lo nuevo
Un bloc sobre cuina i d'altres curiositats
Un blog centrado en humanidades y ciencias del hombre
