La infància és sagrada

Mai ens cansarem de fer referència a persones que insisteixen en la idea de la cura responsable i respectuosa amb la natura dels infants. És el cas de l’Evânia Reichert que fa unes setmanes va ser entrevistada a “La Contra de la Vanguardia” i que, com experta en educació infantil, profunditza tant en el vincle de mare i fill com en la consciència familiar i social en relació a l’educació dels nens i nenes.

Acaba de publicar Infancia, la edad sagrada (La Llave) que va escriure sentint que hi havia una necessitat urgent de parlar dels infants i de com la nostra actuació d’adults envers ells i elles pot ajudar-lo a créixer, o tot el contrari,  reprimir-los i tallar-los les ales. L’Evânia, com a psicoterapeuta familiar,  denuncia les situacions de violència que es generen en el sí familiar que es viuen en silenci i que fereixen la part més essencial dels infants.

Ens complau convidar-vos a visitar el següent link on podreu llegir l’entrevista completa:

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110518/54156343437/la-paz-en-el-mundo-empieza-en-el-vientre-de-la-madre.html

 

Reconèixer la nostra vulnerabilitat.

L’educació emocional és, relativament, recent i, des de que Daniel Goleman va publicar el seu llibre Intel·ligència emocional, moltes han estat les novetats que s’han incorporat a les aules. L’educació emocional ara per ara és gairebé indiscutiblement necessària i són moltes les iniciatives que s’estan duent a terme en l’àmbit de la investigació teòrica i pràctica.

No obstant, la nostra herència cultural i social no ha seguit aquesta línea. En línees generals, les emocions eren quelcom silenciat i ocultat. Tots coneixem la famosa frase “els nens no ploren”. De totes les emocions i facetes humanes relacionades una de les més castigades ha estat la vulnerabilitat.

La Brené Brown treballadora social, de formació inicial, ha desenvolupat una llarga investigació en relació al tema de la vulnerabilitat humana. La  Brené, quan va començar a investigar, va iniciar un periple d’entrevistes que la van fer descobrir que les persones que tenien un sentiment més potent de connexió amb els altres, de pertinença al grup i de dignitat eren persones que exposaven sense embuts les seves històries de vulnerabilitat i que, conseqüentment, es mostraven més felices i satisfetes amb la seva vida. Eren persones que s’arriscaven a mostrar-se febles i ser ferides, però que veien en aquest risc l’essència mateixa de la vida. Tanmateix, eren individus que assumien la incertesa de la vida i que no hi ha veritats absolutes que et serveixin com a antídot pels fracassos i decepcions.

Per a la Brené aquesta descoberta va ser tota una revolució professional i personal. Ella que havia trobat en la investigació científica el seu nínxol de seguretat i un espai on trobar certeses irrefutables, reconeix que es va trencar per dins.

Us recomanem, si voleu aprofundir molt més en aquest tema de la vulnerabilitat humana i en el que va viure i investigar la Brené Brown, que veieu el següent vídeo. Podeu posar els subtítols en diversos idiomes tot clicant allà on posa “view subtitles”.

Redescobrir la teva identitat

La Laura Gutman és, a part d’escriptora, terapeuta familiar. Dirigeix la institució “Criança” que compta amb una escola de Capacitació Professional i amb un equip que assessora a mares i pares.

L’altra dia a la “Contra de la Vanguardia” van entrevistar-la. En aquesta entrevista es parlen moltes coses diferents, però es posa èmfasi en la importància de reapropiar-se de la vida de cadascú i escriure el seu propi guió.

Es tracta de redescobrir la teva pròpia identitat buscant en el teu interior. És una feina feixuga per la qual la Laura no té receptes. Cadascú ha de trobar la seva manera.

Si voleu llegir més només cal que cliqueu el següent link:

http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110331/54134012356/si-siempre-quieres-tener-razon-nunca-tendras-la-verdad.html

 

El sistema educatiu s’ha de transformar.

La setmana passada el programa 87 de “Redes para la Ciencia” es va dedicar a la reflexió sobre els canvis que ha de patir el sistema educatiu.

El programa s’estructura al voltant d’una entrevista a Sir Ken Robinson, del que ja hem fet referència en alguns articles d’ aquest bloc. Amb el títol “El sistema educativo es anacrónico” i les intervencions d’altres líders educatius, es fa un recorregut ràpid per la història de l’educació i els fonaments del nostre actual sistema.

Un cop fet aquesta viatge pel passat i el present, Sir Ken Robinson ens apunta els criteris que són necessaris per tal que el sistema educatiu s’adapti a les noves necessitats individuals i socials. La Creativitat és un dels “pals de  paller” que aquest autor defensa com a eina bàsica que l’educació ha de desenvolupar. Tanmateix, ajudar a que els individus descobreixin el seu  potencial i siguin capaços de desenvolupar-ho ha de constar com una de les prioritats bàsiques de la transformació.

És un programa on també es qüestiona el rol tradicional dels docents, el paper de l’escola i el paper de les famílies.

Esperem que el gaudiu i us sigui d’utilitat!!!

La unió entre el sentiment i el pensament

Vaig tenir una gran sorpresa quan l’altre dia algú em va dir: “Mira la Contra de la Vanguardia, parla un professor universitari que podria haver estat professor teu”. I, efectivament, el Saturnino de la Torre va ser professor meu.

Fa uns dies el van entrevistar  i resulta molt interessant refrescar les paraules que tantes vegades ens feia arribar a les seves lliçons. Era un professor que no estava exempt de polèmica i de la que no us faré partícips en aquest bloc, però si accediu a l’entrevista els comentaris d’alguns lectors us poden donar una lleugera idea.

No obstant, em quedo amb la qüestió que, tot i que el missatger pugui generar dubtes, el missatge continua sent molt vàlid.

Incloure l’emoció a les aules és un dels seus grans pilars. Des de la seva posició de formador del professorat, pedagogs i psicopedagogs ha fet reflexionar a moltes generacions sobre la necessitat d’incloure els sentiments i les emocions com a part fonamental  dels processos d’ensenyament i aprenentatge. No es tracta de treballar l’emoció d’una forma aïllada, sinó de descobrir que en tot acte humà l’emoció existeix.

Tanmateix, la creativitat és una eina bàsica de l’ésser humà que cal descobrir-la, treballar-la i potenciar-la. Sense emoció no hi ha aprenentatge i sense creativitat tampoc.

Qui vulgui saber més sobre el Saturnino de la Torre, pot accedir a  l’entrevista a través del següent link:

http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110304/54122411029/cuando-a-una-persona-se-la-reconoce-crece.html

No tancar portes

Sembla que viatjar a l’espai dona una perspectiva sobre el món i el que en ell succeeix molt més àmplia. És el cas de Chang que a “La Contra de la Vanguardia” ens parla de la seva experiència personal i com va arribar a ser l’home que més temps ha estat a l’espai.

D’origen molt humil, Chang no va permetre que ni els seus resultats acadèmics ni les seves possibilitats econòmiques fossin un impediment per arribar a aconseguir el seu somni. Com podreu llegir a l’entrevista aquest home va lluitar durament fins assolir el seu objectiu.

Des de “La Contra de la Vanguardia” ens anima a permetre que els infants somiïn i lluitin per allò que volen aconseguir i que no els hi tanquem portes.

Si voleu accedir a l’entrevista completa podeu fer-ho a través del següent link:

http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110302/54120924704/que-nadie-te-diga-que-no-se-puede.html

 

Amb els ulls brillants

Director de la Filharmònica de Londres i membre del conservatori de Nova Inglaterra, Benjamin Zender ens explica la gran importància de fer brillar els ulls de les persones que ens envolten.

Tot donant una classe impressionant de música clàssica i de sentit de l’humor ens introdueix en el món del lideratge i de l’emoció que apareix com a fruit d’una percepció atenta i treballada.

És una conferència breu (20 minuts) però que ens assegura que durant molta estona ens brillin els ulls.

La importància del naixement.

Ja fa uns dies us vam fer referència a una entrevista a Marta Espar que publicà “La Contra de la Vanguardia” . En ella es comentava la importància de recuperar el part com un fet fisiològic on la medicina només és un suport, en el cas que sigui necessari. La perspectiva d’Espar és naturalitzar el moment del part i permetre que la dona gaudeixi  i sigui feliç.

Avui, casualitats de la vida, publiquen també a  “La Contra de la Vanguardia” una entrevista a la Maria Luisa Becerra que, com a experta en teràpia de constel·lacions familiars sistèmiques, parla de la importància de les circumstàncies que es produeixen durant el naixement.

Com podreu veure a la pròpia entrevista, la Maria Luisa Becerra comenta que tenir en compte les circumstàncies del teu propi naixement és una part fonamental per arribar a conèixer el teu ésser molt millor. Cuidar el moment del naixement és primordial i, en el cas que no hagi anat el millor possible, sempre es poden fer coses per a intentar curar aquest primer moment. L’important, segons l’entrevistada, és que siguem conscients de tot plegat i intentar crear un bon clima per tal que el naixement vagi el millor possible.

Podreu accedir a tota l’entrevista a través del següent link:

http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110228/54121352757/las-circunstancias-de-tu-nacimiento-son-tu-guion.html

 

Relentitzar la vida, reduir la pressió i respectar als infants. Part II.

Ja fa uns dies que vam publicar la primera part d’aquest article on parlàvem del moviment “Slow”. Avui us volem presentar el moviment  de l“Educació Lenta”. Tot i que el moviment “Slow Scholing”va ser creat a l’any 2002, a Catalunya va tenir molta repercussió arran de la publicació Elogi de l’educació Lenta escrit pel Joan Doménech, director de l’escola Fructuós Gelabert.

En aquest llibre s’apliquen molts dels preceptes que promulgats per Carl Honoré, però dins de l’àmbit de l’educació. Es parla de com les pressions socials i econòmiques fan que l’escola es transformi en un espai frenètic que ratlla l’absurditat.

Crear un espai on els infants trobin que es respecta el seu ritme d’aprenentatge, on hi ha temps per treballar les emocions, on es crea un clima relaxat i tranquil i on infants i adults tenen temps per a mirar-se als ulls i parlar és una de les prioritats que busca aquest moviment.

L’escola, segons l’Educació Lenta, hauria de ser un “parapeto” que desacceleri el ritme que portem habitualment els adults i on ens retrobem amb el temps pausat, l’espera i, fins i tot, l’avorriment. Aquest retrobament, segons Doménech, és fonamental per assolir una educació de qualitat.

Us recomanem que visiteu el bloc de l’educació lenta on trobareu una sèrie de cites tant de Carl Honoré com de Joan Doménech. Podeu accedir-hi a través del següent link:

http://educaciolenta.blogspot.com/

Per fer un petit avenç us afegim la següent cita:

“L’educació lenta i el retorn a la veritable qualitat dels aprenentatges i de l’educació són dos aspectes íntimament units.”

També us afegim la referencia bibliográfica:

  • Domènech, Joan (2009): Elogi de l’educació lenta. Graó. Barcelona.

Viure sense por.

Avui no afegirem gaires paraules a aquest article ja que res del que puguem dir és més interessant del que us dirà l’Albert, el protagonista del següent vídeo. Val la pena reservar-se 5 minuts per veure’l.