Igual tot comença per respectar el part…

No sé si és perquè aviat faré 30 anys o perquè últimament m’envolten moltes embarassades que tinc un interès molt alt per totes les qüestions relacionades amb  l’embaràs i el part. Just aquest dilluns parlava amb una mare de l’escola sobre el part natural i li comentava que m’havia de fer una xerradeta.

Casualitats de la vida o no, avui “La Contra” de “La Vanguardia” publica una entrevista a la Marta Espar. Aquesta periodista i psicòloga està a punt de donar a llum i acaba de publicar un llibre que parla sobre la recuperació dels parts per part de les dones.

Els secrets d’un part feliç és un contrapunt que pretén fer reflexionar sobre l’excessiva medicalització d’un acte fisiològic i com les dones han de reapropiar-se d’un acte que es caracteritza per una excessiva intervenció mèdica.

A mi m’ha deixat molt glaçada la següent declaració:

“Fa 20 anys que la OMS alerta que a països europeus com Espanya hi ha als parts intervencions mèdiques excessives, innecessàries, injustificades i arriscades”.

Podeu accedir a la resta de l’entrevista a través del següent link:

http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110215/54114433067/el-parto-es-un-acto-fisiologico-convertido-en-un-acto-infeliz.html

I us deixem amb la referència bibliogràfica del llibre de la Marta Espar. Des d’aquí li desitgem un part mooooooooooolt feliç!!!!

Espar, Marta (2010): Els secrets d’un part feliç. Pagès. Lleida

Relentitzar la vida, reduir la pressió i respectar als infants. Part I.

La setmana passada us vam presentar, a través d’una frase de David Grossman, una reflexió que ens conduïa cap al moviment “Slow” i cap a l’”Educació Lenta”.  Amb l’article següent pretenem profunditzar en una d’aquestes tendències (el moviment Slow) i recomanar algunes lectures que ens han semblat molt interessants.

Començarem per explicar de forma molt breu en què consisteix el moviment “Slow”. Aquesta tendència és un moviment global que busca repensar el nostre temps, la nostra organització social i personal i la nostra quotidianitat per a relentitzar la nostra vida des de paràmetres realistes que ens permetin recuperar la qualitat en diversos àmbits com les relacions personals, la cultura, l’educació, la salut, l’alimentació, etc. Un dels representants i fundador del moviment és Carl Honoré periodista canadenc que ha publicat articles a The Globe and Mail, The National Post, The Guardian i The Economist.

Aquest autor anima, arran de la seva pròpia experiència, a aturar-se, a no deixar-se dur pel ritme accelerat de la nostra societat i recuperar  l’espai i el temps tot gaudint de menys coses, però amb més qualitat. Al seu primer llibre Elogio de la Lentitud trobem desenvolupada tota aquesta filosofia de vida així com ens facilita el coneixement d’altres moviments com “Slow food”.

Al següent link, facilitat per la Laia (mare de l’Amanda), podreu aprofundir en el moviment Slow i en el decàleg desenvolupat pel propi Honoré:

http://www.baalya.es/2011/02/10/la-educacion-lenta/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed:+Baalya+(Baalya)&utm_content=Google+Feedfetcher

Una altra publicació ben interessant d’aquest mateix autor és Bajo presión on, segons paraules del propi Honoré, ens fa reflexionar profundament sobre les pressions que exerceixen les famílies als seus propis fills, en com els adults hem segrestat la infància i com recuperar als nois i noies d’una paternitat i maternitat frenètica.

Al següent link podeu llegir un text escrit per l’autor que us aproxima al contingut d’aquesta última obra:

http://educarc.blogcindario.com/2008/10/02310-carl-honore-publica-bajo-presion-rescatar-a-nuestros-hijos-de-una-paternidad-frenetica.html

També us oferim un vídeo on podeu veure una xerrada que fa Carl Honoré tot parlant del moviment “Slow”. Està dividida en dues parts: un cop heu vista la primera podeu accedir fàcilment a la segona:

A la següent part d’aquest mateix article continuarem parlant d’aquests temes i profunditzarem en el moviment “Educació Lenta”.

Referències Bibliogràfiques:

  • Honoré, Carl (2005): Elogio de la Lentitud. Editorial del Nuevo Extremo.
  • Honoré, Carl (2008): Bajo presión. RBA. Barcelona

Educar o ajudar a trobar la passió.

L’escola és un espai on, a través de l’observació activa, es pot recollir molta informació de les persones . Les metodologies actives i vives permeten als docents dur a terme aquest tipus d’observació i, per tant, conèixer molt bé als alumnes que hi tenen al davant.

L’article de Punset que us presentem parla de la necessitat des de la família i l’escola de donar-se aquest temps per a conèixer a l’infant i per a descobrir la seva passió i vocació.

Tradicionalment, les escoles han forçat la màquina per a conèixer les capacitats dels infants a través de tests  o proves basades en el quocient intel·lectual i així orientar als alumnes cap una professió o una altra. En moltes etapes històriques això ha portat a classificar i etiquetar els alumnes  tot basant-se en característiques molt parcials.

L’article, al que podreu accedir a través del següent link, ens anima a mestres i famílies a abandonar aquesta perspectiva i a profunditzar en allò que realment motiva a l’infant. Conèixer realment l’ésser que tenim al davant, obrir portes i donar estímuls per tal que ells mateixos puguin explorar els seus interessos i oferir-li possibilitats de desenvolupar la seva passió han de ser les noves prioritats dels centres educatius i dels adults que envolten als nens i les nenes.

Us animem a llegir més a l’article de Punset i també a llegir els comentaris d’alguns lectors que parlen de les seves pròpies experiències i són, realment, molt significatives:

http://www.eduardpunset.es/10195/general/de-mayor-sere-lo-que-me-guste

La mobilització educativa.

José Antonio Marina és conegut com a filòsof i pedagog. Té tot un seguit de títols i reconeixements diversos a més d’escriure uns quants assajos on, sovint, parla de la creativitat, el pensament divergent, les emocions, la convivència i la recerca de la felicitat.

Nosaltres coneixem tres obres de la seva extensa bibliografia que us volem recomanar:

Marina, JA (2004): Teoría de la inteligencia fracasada. Anagrama.

Marina, JA (2006): Aprender a convivir. Ariel.

Marina, JA (2006): Anatomía del miedo. Un tratado sobre la valentía. Anagrama.

És un autor que, amb una gran capacitat comunicativa, aprofundeix en l’ésser humà, les seves emocions i les seves relacions. Anima a les persones a mobilitzar-se, a canviar el sistema educatiu començant per un mateix i buscant la part de responsabilitat que tots i totes hi tenim. Segons l’autor, no es tracta de crear debats on es busquin culpables, sinó que per avançar cal moure’s, transformar, crear. Podeu descobrir molt més sobre aquestes idees a la web:

http://www.movilizacioneducativa.net/

Marina, conscient de la importància del paper familiar en l’educació dels infants, també ha creat  “La Universidad de Padres on line (UP on line)” . Seguint el seu lema “Para educar a un niño hace falta una tribu entera” el projecte intenta crear un espai on les famílies puguin trobar recursos i assessorament al llarg del desenvolupament del seu fill. Podeu trobar més informació a la següent adreça:

http://www.universidaddepadres.es/

Us deixem amb la seva adreça web:

http://www.joseantoniomarina.net/

I també us deixem un link que us dirigirà a una entrevista que fa uns dies li van fer a “La Contra” de la Vanguardia:

http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110111/54100325626/el-talento-es-el-conocimiento-al-servicio-de-una-vida-lograda.html

Esperem que us sigui d’utilitat!!

“L’educació s’ha reformat, però no s’ha transformat”

El 4 de novembre vam publicar en aquest mateix bloc el post “Creativitat i Escola”. En ella us oferíem una entrevista que es realitzava a Sir Ken Robinson a la secció de “La contra” de La Vanguardia. També us afegíem un vídeo on aquest home lluitador ens feia tota una conferència, amb una admirable forma de comunicar-se, on reflexionava sobre l’educació i com aquesta ha de transformar-se en una eina per a ajudar a l’individu a trobar-se amb ell mateix.

Avui us presentem la segona part d’aquesta entrevista que ha publicat fa poc la Vanguardia i en ella ens parla de la necessitat del sistema educatiu de transformar-se. Fins ara, s’ha reformat però això no és suficient. La mirada educativa ha d’estar atenta i permetre que totes les persones trobin el seu lloc i la seva passió que els ajudi a desenvolupar-se a la vida.

Si cliqueu el següent link podreu accedir a l’entrevista:

http://www.lavanguardia.es/lacontra/20101223/54093197753/tu-tribu-sabra-ver-en-tus-fallos-la-semilla-de-tus-exitos.html

Us deixem també amb el vídeo que la Laia ens va deixar penjat als comentaris del post “Creativitat i Escola”.  En aquest vídeo, d’una forma molt original i expressiva, podem entendre molt més els conceptes clau al voltant dels que gira el pensament de Sir Ken Robinson.

Una reflexió científica dirigida a les famílies.

El programa de “Redes para la ciencia” dirigit per Punset va titular el seu programa número 30 “Aprendiendo a ser padres”.

En aquest programa, Eduard Punset entrevista a Jay Belsky que explica com algunes de les seves investigacions confirmen la importància de les famílies en el desenvolupament dels infants.

Us deixem amb el link on podreu accedir al vídeo i a la discussió que va generar en el seu moment al propi bloc del Punset:

http://www.redesparalaciencia.com/380/redes/redes-30-aprendiendo-a-ser-padres-30-minutos

Esperem que us sigui d’utilitat!

L’educació i el sentit de la vida

Ja fa dies que us vam presentar a Víctor Frankl i  vam parlar en aquest bloc que un dels reptes de l’educació és donar eines als infants per tal que puguin donar-li un sentit a les seves vides per tal de viure-les plenament i amb una bona salut.

Tanmateix us vam parlar de Bruno Bettelheim i la seva obra Psiconálisis de los cuentos de hadas i el vincle d’aquesta obra amb l’educació emocional.

Avui volem compartir un altre fragment d’aquesta obra que torna a insistir en la idea de donar recursos als infants per tal de buscar un horitzó vital. És un fragment que resulta tant clar  que el volíem deixar plasmat al bloc per tal de generar una mica de reflexió per part de tots i totes. Us deixem amb el fragment que va ser escrit a l’any 1975 i continua vigent:

“Actualment, com a d’altres temps, la tasca més important i, al mateix temps, la més difícil en l’educació d’un infant és la d’ajudar-lo a trobar sentit a la vida. Es necessiten nombroses experiències durant el creixement per aconseguir aquest sentit. L’infant, mentrestant es desenvolupa, ha d’aprendre, pas a pas, a comprendre’s millor; així es fa més capaç de comprendre als altres i de relacionar-se amb ells d’una forma mútuament satisfactòria i plena de significat.”

El valor dels contes de fades.

Bruno Bettelheim va néixer a l’any 1903 a Àustria. Es va dedicar a la psicologia infantil i durant molts anys va dirigir una secció de la Universitat de Chicago destinada a ser la llar d’infants amb problemes emocionals.

Una de les seves obres més reconegudes és Psicoanalisis de los cuentos de hadas. En aquesta obra, Bettelheim analitza els contes de fades tradicionals i el seu poder com a eina de desenvolupament del recursos emocionals i socials dels nens i les nenes.

L’autor va estudiar diferents contes i com el seu simbolisme ajudava, de forma orgànica, als infants a descobrir els sentiments de justícia, fidelitat, amor i valentia. A través de la identificació i l’empatia amb els personatges experimentaven i registraven les experiències dels protagonistes tot desenvolupant un calaix personal de recursos i habilitats que, en un moment donat, podien ser utilitzats.

Els contes de fades, segons Bettelheim, són  una font inestimable de plaer estètic i de suport moral i emocional per als infants que, sense lliçons imposades, els serveixen de companyia i de refugi.

En general l’obra és molt interessant perquè descobreixes el simbolisme existent en tot un seguit de contes coneguts dins de la cultura occidental (Caputxeta vermella, Ventafocs, Hansel i Gretel, etc) i et proposa que les versions que s’han d’explicar han de ser les més properes a la tradicional, sense amagar o disfressar detalls que ens poden resultar cruels ja que són aquests detalls els que mobilitzen la ment dels infants. Us recomanem, des d’aquí molt vivament, la introducció ja que és extensa però explica molt bé els eixos bàsics de les seves tesis. Òbviament, poden ser discutits i qüestionats, però com a mínim fan pensar i reflexionar.

Us deixem amb la reproducció d’un petit fragment i la referència bibliogràfica:

“Tot conte de fades és un mirall màgic que reflecteix alguns aspectes del nostre món intern i de les etapes necessàries per passar de la immaduresa  a la maduresa total. Per aquells que se senten implicats en el que el conte de fades ens transmet, aquest pot semblar un estany tranquil i profund que a simple vista reflecteix només la nostra pròpia imatge, però darrera d’ella podem descobrir les tensions internes del nostre esperit, és a dir, els seus aspectes més ocults i el mitjà a través del que assolim la pau amb nosaltres mateixos i amb el món extern, que és la recompensa que rebem per totes les nostres lluites i esforços”.

Bettelheim, Bruno (2006): Psicoanálisis de los cuentos  de hadas. Ares y Mares. Barcelona


Una altra mirada envers l’educació: experiències educatives alternatives.

La Lorena ens ha fet arribar un reportatge sobre llars infantils alternatives a Barcelona. Al reportatge podreu conèixer dos projectes diferents.

Per una banda, ens presenten “El tatanet”, a Sants, que es va engegar per iniciativa familiar i, d’altra banda, “La Caseta” (Gràcia) que naix de la proposta d’uns educadors.

Al reportatge podem escoltar les reflexions de famílies i educadors que, arran de començar a qüestionar-se  l’educació tradicional, han anat construint una altra mirada envers als infants i els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Entre d’altres, podem escoltar al Jordi Mateu que, com ja sabeu molts de vosaltres, està col·laborant amb l’escola Congrés-Indians. Us deixem amb el link que us conduirà al reportatge:

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100118/granangularcat-preescolar-alternatiu/670805.shtml

Moltes gràcies, Lorena!

Un article de Punset sobre Educació Emocional.

Avui hem llegit un article al bloc de l’Eduard Punset sobre l’educació emocional dels infants i la responsabilitat dels adults en relació a aquest tipus d’aprenentatges que ens ve molt de gust compartir amb tots vosaltres.

És un article breu, interessant i que recull tota una sèrie de troballes científiques en relació a aquest tema tant important.

Els que ja coneixeu al Punset, sabeu l’interès d’aquest autor a les seves darreres publicacions en relació a les emocions. En algun article posterior d’aquest bloc us en parlarem més sobre els seus llibres i us farem alguna recomanació. Fins aquell moment, esperem que gaudiu de les seves paraules. Us deixem amb el link:

http://www.eduardpunset.es/9154/general/a-veces-invertimos-mas-en-un-coche-que-en-un-hijo