Col·laboració de la banda “The New Raemon” i el projecte “Cinema en curs” a la Pedrera.

En diverses ocasions hem parlat sobre l’associació “A Bao A Qu” que s’encarrega, entre d’altres coses, de ser el motor dels projectes “Cinema en curs” i “Petit Cinema en curs” (“Petit Cinema en curs: un projecte de cinema o una altra manera de respectar la mirada de l’infant.”, “Transformant la mirada: el cinema a l’aula.”, “El cinema entra a les escoles.”). Les seves implicacions amb el món artístic i educatiu es van ampliant i enriquint i una de les darreres participacions m’ha resultat tant interessant que la vull compartir al bloc.

Alumnes de “Cinema en curs” en un rodatge. Via “Cinema en curs”.

Continua llegint

Caputxeta vermella alternativa

Avui no faré servir gaires paraules per a presentar el següent vídeo. Tots coneixeu la història de la Caputxeta Vermella. Darrerament, al món de la literatura infantil han aparegut històries diferents amb finals diversos en relació a aquesta història. Jo no sé que pensaria de tot plegat en Bruno Bettelheim, però, les transformacions que ha anat patint el gènere femení al llarg de les dècades, han influït irremediablement en aquestes noves versions.

Continua llegint

Moonrise Kingdom: amors impossibles, amors possibles.

Hi ha amors possibles, amors impossibles, amors fets del silenci tàcit entre dos amants, amors que criden a la lluna que s’estimen, amors creats només de mirades fugaces, amors que ni tan sols es miren o, fins i tot, que no es poden veure; amors que són només una idea, amors extraordinaris, amors, més aviat, ordinaris;  amors inconfessables, amors efectius a llarg termini i amors intensos que s’esvaixen quan es tanquen els ulls; amors difícils, amors senzills, amors que prenen forma, amors que es difuminen, amors que no tenen fi i, d’altres, que s’han d’acabar; amors que són costum i amors que no s’acostumen mai i multitud d’amors impossibles de ser nomenats.

Imatge de la pel·lícula “Moonrise Kingdom” via “SOS Moviers”

Continua llegint

L’arribada dels ocells

Les nits d’estiu, per a mi, tenen un component màgic difícil d’explicar. Fa molts anys estava a una platja de nit. Un grup d’amigues i jo vam reunir-nos per acomiadar a una d’elles que marxava ben lluny durant un temps indefinit. Estàvem rient, recordant entremaliadures i, de cop i volta, al cel, van aparèixer un grup de flamencs que volaven cap al nord. Ens vam quedar al·lucinades perquè era de nit i no pensàvem que poguessin volar de nit, perquè eren flamencs i perquè ens recordava al viatge que faria la nostra amiga. Va ser un moment molt especial.

Continua llegint

“Petit Cinema”: un projecte de cinema a l’escola o una altra manera de respectar la mirada de l’infant.

Avui us volem presentar una reflexió profunda sobre el plantejament d’escola que fem del projecte “Petit Cinema”. La primera part d’aquesta reflexió ja va ser publicada al “Bloc principal” i molts de vosaltres ja l’haureu llegit. No obstant, ara us presentem la concreció de la posada en pràctica que durant gairebé dos cursos hem anat duent a terme.

Tot i ja haver publicat aquesta primera part a un altre bloc , ens semblava poc adient presentar el que fem sense un context i uns principis pedagògics. Esperem que us sigui d’utilitat!


  Continua llegint

Kaurismaki i els germans Dardenne: retrats personals.

Dins d’un món en el que sembla que tenim una increïble necessitat de posar etiquetes, noms, normes, convencions i pautes hi ha qui planteja una altra realitat que s’escapa de tot plegat com si fos l’aigua que regalima per les mans d’un infant.

Quan sembla que tot és necessari que tingui un lloc, una posició i una ubicació determinada en el sistema vital de cadascú hi ha ments artístiques que ens qüestionen tot aquest ordre, que ens conviden a ser creatius d’una forma única i particular i a fugir de la moral preestablerta. Els germans Dardenne (El nen de la bicicleta) i Kaurismaki (Le Havre) amb els seus darrers films ens conviden a ser protagonistes de la nostra pròpia vida, d’obrir-nos a les circumstàncies d’una forma positiva i a establir vincles basats en l’emoció, la veritable emoció.
Continua llegint