No al tancament de l’escola Esparreguera II.

Era qüestió de temps, però la crisis ja comença a fer-se sentir allà on més mal sempre fa: l’educació.

No sé si coneixeu l’escola Esparreguera II, però us faré cinc cèntims. L’escola pública Esparreguera II va néixer el curs 2010-2011 amb l’objectiu de crear un institut-escola considerat del tot necessari a la població d’Esparreguera. Des dels seus inicis van concebre el projecte com una comunitat d’aprenentatge i, coherents amb els seus principis, han anat creant un espai on la família i l’escola treballen conjuntament i de forma cooperativa. Qualsevol persona amb un mínim de seny es pot adonar que la creació d’una comunitat d’aprenentatge no és flor d’un dia i que requereix molts esforços tant per part de l’equip docent com de les famílies i, que tot i l’esforç, reporta uns beneficis més que confirmats a l’alumnat.

Nombrosos estudis i informes (com per exemple, les propostes de millora i conclusions elaborades recentment per la fundació Jaume Bofill i de les que parlarem en un futur article a aquest mateix bloc) confirmen que l’èxit escolar així com l’estabilitat emocional i afectiva dels infants passen, necessàriament, per establir un vincle potent i enriquidor entre la família i l’escola potenciant la confiança mútua, el diàleg i la participació conjunta.

Precisament, fa molt poc, vam publicar l’article “L’escola oberta a les famílies” on, a través del testimoni de l’Astrid Ruíz (directora de l’escola Congrés-Indians), s’exemplificava i es concretava l’experiència de conviure de forma quotidiana a l’escola amb les famílies.

Doncs bé, m’ha arribat la notícia del tancament de l’escola Esparreguera II i no puc evitar sentir com brolla la tristesa en el meu interior. Després de tot un seguit de circumstàncies (un edifici inapropiat, propostes de fusions, negatives per part d’altres centres), s’ha proposat tancar l’escola. Aquesta proposta em sembla pobra, insuficient, indignant i intolerable. Considero el tancament de l’escola Esparreguera II com una falta de respecte rotunda cap a diverses persones i institucions:

1. És una falta de respecte cap a aquests alumnes que no són números, sinó persones amb els seus processos afectius, socials i emocionals propis que tot just s’han iniciat en una comunitat determinada, amb l’acompanyament d’unes mestres concretes, creant vincles únics i personals.

2. És una falta de respecte cap a les famílies d’aquesta escola i cap a l’esforç que han dut a terme per tal de formar part d’una comunitat d’aprenentatge.

3. És una falta de respecte cap a les mestres que s’han deixat la pell en la creació d’un projecte innovador i exemplar.

4. És una falta de respecte cap a la resta d’escoles del municipi que, de cop i volta, hauran d’assumir un número d’infants que no els hi pertoca i que els hauran d’acompanyar emocionalment quan els recursos no ho permeten.

5. És una falta de respecte cap al poble d’Esparreguera ja que els priven d’una oportunitat d’or donat que els projectes d’aquestes característiques repercuteixen en beneficis directes cap a la població on s’hi troben .

6. És una falta de respecte cap l’educació en sí mateixa ja que si no donem impuls i obrim noves vies a l’educació ens quedarem estancats educativa, cultural i socialment.

Per aquesta raó el tancament de l’escola Esparreguera II és una qüestió que ens afecta a tots i totes i per la qual hem d’oferir tot el nostre suport i ajuda així com fer el màxim de difusió d’aquest fet.

Tampoc podem permetre que ens convencin amb arguments vinculats amb l’austeritat i les crisis econòmiques ja que està comprovat que els països que ens temps de crisis aposten per solucions a curt termini, partint de retallades en educació, serveis socials i salut només aconsegueixen hipotecar el futur del país permetent que s’instal·li la mediocritat i la ignorància.  En paraules de James Heckman (premi Nobel d’economia 2000)”és més rendible invertir en infància que en borsa” així doncs, no podem permetre que el tancament de l’escola Esparreguera II, un projecte viu i ben viu, sigui un fet consumat. Invertir en projectes com el proposat pel seu equip docent i les famílies que li donen suport és una aposta segura cap al futur, cap a l’enriquiment de la societat i cultura que l’envolta, però també és una aposta segura cap al present ja que dona resposta immediata a la necessitat urgent de conciliar família i escola per tal d’afavorir el desenvolupament dels infants.

Si vols donar el teu suport pots fer-lo fen difusió del fet i signant el manifest aquí.

Continua llegint