La bellesa d’un gest.

La primera vegada que vaig entrar en contacte amb la llengua de signes va ser quan em vaig haver de fer càrrec d’una nena cega i sorda. Va ser a una escola d’educació especial on vaig treballar una petita temporada. Em van ensenyar una sèrie de signes (ella no emprava gaires més) i em van explicar el codi per parlar amb ella ja que era important agafar-li de les mans al mateix temps que signaves.

Em va, simplement, fascinar poder-me comunicar d’aquella manera amb una persona  que, en principi, tenia una comunicació molt limitada i era impressionant com una persona que, tenia unes dificultats tan extremes, em deixava ben clar, a través dels signes, quins eren els seus desitjos i necessitats. Va ser una gran experiència!

Imatge d’una intèrpret via “Portal CCOO”

Continua llegint