Una gran història explicada des del cor

Quan fa un parell de setmanes vaig rebre un mail de la Sandra Benet que em demanava si podia fer un escrit sobre el fet de ser mare adoptiva,  em va semblar un regal. Al “Cafè pedagògic” sempre intento escriure documentant-me d’allò que parlo, però molt poques vegades  puc transmetre des del cor i amb tota la profunditat que requereix la vivència les qüestions de les que parlo als articles. En aquest cas, si jo hagués volgut escriure sobre l’adopció, hagués estat un article molt més asèptic donat que no sóc ni mare biològica ni mare adoptiva.

Quan vaig rebre el text, em va semblar que aquell regal que la Sandra ens feia (a mi com a gestora del bloc i als lectors)  que era un obsequi del tot impressionant i vaig poder connectar, tot i no ser mare biològica ni mare adoptiva, amb una sensibilitat que em va commoure.

Per a mi és un orgull impressionant publicar aquest text que està escrit des del cor i amb tot el respecte per la seva història (la seva pròpia i la del seu marit i la del seu fill adoptiu, el Vània). Per aquesta raó el “Cafè pedagògic” acull avui aquesta història amb el màxim de respecte, d’ il·lusió i de sensibilitat.

No puc afegir més paraules, només dir que he decidit acompanyar el seu text amb imatges de les obres de Sergei Rimoshevsky per dues raons:   

  1. Perquè transmet una sensibibilitat que s’escau a allò del que estem parlant així com a la fragilitat dels éssers humans que tenim por i hem de lluitar contra ella. El relat de la Sandra també parla de les pors de la mateixa manera que els ulls dels personatges del Sergei ens parlen de les nostres emocions més subtils i trencadisses.
  2.   Perquè és un artista rus contemporani i em sembla que és una manera  de retre homenatge al país d’origen del Vánia.

Sense més preàmbuls us deixo amb el text de la Sandra.

Obra de Sergei Rimoshevsky via “Viola.bz”

Continua llegint