Les nits d’estiu, per a mi, tenen un component màgic difícil d’explicar. Fa molts anys estava a una platja de nit. Un grup d’amigues i jo vam reunir-nos per acomiadar a una d’elles que marxava ben lluny durant un temps indefinit. Estàvem rient, recordant entremaliadures i, de cop i volta, al cel, van aparèixer un grup de flamencs que volaven cap al nord. Ens vam quedar al·lucinades perquè era de nit i no pensàvem que poguessin volar de nit, perquè eren flamencs i perquè ens recordava al viatge que faria la nostra amiga. Va ser un moment molt especial.

Continua llegint →