Hay algo salvaje en cada niño, en cada niña. Algo no cuantificable, inconmensurable que palpita y brota conectado con la vida. Es algo que no se puede juzgar, que no forma parte de nuestra mirada adulta y que tiene luces … Continua llegint
La nostra cultura mediterrània ha marcat una tendència, de forma inevitable, en el nostre caràcter. Som el fruit de civilitzacions més o menys encertades de comerciants i mercaders marítims que, per raons de supervivència, han hagut de relacionar-se i obrir … Continua llegint
Empiezo este post que será un poco tardío puesto que la intensidad del día de hoy, vivida por muchos y sentida por tantos otros, igual ha disminuido cuando salgan a la luz mis palabras. Y empiezo diciendo que hoy he … Continua llegint
Es pot obligar a aprendre, però no a sentir-se commogut Alain Bergala Ausubel va definir l’aprenentatge significatiu com aquell aprenentatge en el qual els coneixements nous que ha d’adquirir l’alumne es connecten amb els coneixements previs que disposa el mateix … Continua llegint
Hace un par de meses os anunciaba nuestra gran aventura en Madrid y, aunque no la dejaría de calificar como aventura, sí que, después de un tiempo digiriéndola, le añadiría el epíteto de “particular”. Bien, la Fundación Claudio Naranjo organizó … Continua llegint
Les papallones abans de ser esplendoroses, com ja sabeu tots i totes, passen una etapa com a crisàlides en la qual el seu cos està patint una metamorfosis que representa el pas de l’etapa “juvenil” a la “maduresa”. La paraula … Continua llegint
Com ja comença a ser un hàbit, no passarà un curs sense que un grup de mestres es traslladi a un altre lloc del món per rebre una formació o visitar una escola. Aquesta vegada no anirem gaire lluny. De … Continua llegint
Voldria començar aquest article amb aquest petit pensament que algú em va apuntar fa poc per motius que no vénen al cas: Allò que adorem dels altres sol ser un joia que nosaltres mateixos guardem en el nostre ésser. Allò … Continua llegint
Persèfone va ser segrestada per Hades i amagada a l’inframón. La seva mare, Demèter (deessa de l’agricultura), desesperada per no trobar a la seva filla va dictaminar que no creixeria mai més cap fruit o planta mentre no aparegués. Davant d’aquesta situació, Zeus (pare de Persèfone) decideix intervenir i gràcies a les declaracions del déu Helios (que tot ho veu) obliga a Hades a retornar a la noia al món exterior. El déu infractor accedeix a les ordres de Zeus, però posa una condició: Persèfone no pot menjar res durant el trajecte de tornada. Aquesta condició és transgredida per la jove que, enganyada pel propi Hades, la fa menjar algunes llavors de fruits. És d’aquesta manera com la pròpia Persèfone es condemna a viure entre el món exterior i el món dels morts alternant tants mesos en el segon lloc com llavors havia consumit. Durant els mesos que Persèfone passa al món exterior, Demèter fa brotar i fluir la vida (Primavera i estiu). Però quan la seva filla està en el món fosc d’Hades, Demèter manté la vida en estat de latència a l’espera de la tornada de Persèfone (tardor i hivern).
De la mateixa manera que Persèfone fa estades al món exterior on la vida s’obre a ella i ella s’obre a la vida i, al cap d’un temps, torna a un món interior més introspectiu i letàrgic; les dones i el nostre cicle menstrual viatgem, cada mes (aproximadament), d’un estat d’ànim obert, actiu i dinàmic a un altre molt més enfocat al nostre interior, al nostre retrobament personal i a la nostra intuïció.
En el fons només em semblen dignes d’explicar els esdeveniments de la meva vida en els quals el món immutable incideix en el mutable. D’aquí que parli principalment dels esdeveniments interns. A ells pertanyen els meus somnis i la meva imaginació. A més constitueixen la matèria primera del meu treball científic. Van ser com de lava i basalt que cristal·litza en pedra tallable.
Carl Gustav Jung, Recuerdos, sueños, pensamientos.
I és amb aquesta contundència que iniciem el darrer capítol de la sèrie “Les intel·ligències personificades” i que, com heu pogut deduir, vindrà acompanyat de la figura d’un dels psiquiatres i psicòlegs més influents del segle XX, el doctor Carl Gustav Jung. Amb ell presentem la intel·ligència intrapersonal i tanquem la sèrie tot recollint el fil que vam deixar lliure al capítol IV on vam parlar de la intel·ligència interpersonal.
Carl Gustav Jung via “Newlyswissed”
Crianza, educación, Montessori, manualidades...
Un corazon de melón, una princesa de fresa y un bombón de chocolate
Una mamá hipster con niños intensos
"Siempre que enseñes, enseña también a dudar de lo que enseñas." José Ortega y Gasset
Les cabanes d'Argelaguer
sobre lo divino y lo humano, ante las dudas de la existencia.
Materials educatius - Ciències Socials, Geografia i Història
"El contacto con el juego personal genera de forma irrevocable e irremediable el despliegue ilimitado de las capacidades que nos pertenecen"
Un Lugar salvajeMente Libre
Budismo y estilo minimalista para la vida urbana
Un blog dedicat a l'Educació i les TIC
Diuen que la maternitat és una etapa molt creativa... En el meu cas és veritat: tinc dos nens preciosos i un munt d'idees per entretenir-los i ajudar a que creixin feliços. Si algú s'anima a provar...
Art, museus i patrimoni
culture | learning | design
Un blog que trata información variada sobre noticias que no surgen en otros medios.
Poesía de trinchera
En aquesta cassola estan bullint reflexions, recursos i notícies del món educatiu. Feu un tastet!
las cosas que le gustan a mr wonderful
El Caldero significa la acogida de lo nuevo
Un bloc sobre cuina i d'altres curiositats
Un blog centrado en humanidades y ciencias del hombre
