Menjar per viure.

Em sento molt orgullosa del projecte en el qual treballo, no obstant hi ha dos elements que em fan sentir especialment entusiasmada i satisfeta:

  1. El projecte de menjador de l’escola.
  2. La implicació i participació de les famílies al projecte.

Tot i que tots dos puguin semblar, a primer cop d’ull, molt diferents entre sí, tant l’un com l’altre tenen un punt en comú molt rellevant: el vincle.

548709_10151310079264835_1902115520_n

Portada del número 3 de la revista “Kireei Magazine” on s’ha publicat un article on es parla de l’acompanyament als menjadors escolars.

Continua llegint

Veritats Marginals

Com a tots, dins meu es troben algunes idees donant voltes que, per acabar de prendre forma, requereixen vestir-se de paraules que altres, en el seu moment, ja van dir o van deixar escrites.

Suposo que molts de nosaltres necessitem, en més d’una ocasió, connectar, de l’anterior manera descrita, els nostres pensaments amb els d’alguna persona que amb més habilitat o, simplement, més experiència ha sabut donar-li l’aparença d’un discurs coherent.

En aquests moments, si més no a mi em passa, és com si em calcés unes robustes botes i sortís a recórrer el camí que la meva ment albirava però amb una major seguretat i fermesa. En aquests moments sento que les meves intuïcions es transformen en alguna cosa semblant a “certeses” encara que de tots és sabut que, en els temps que corren, les “certeses” poden ser peribles. Sigui com sigui, per caduques que aquestes siguin, aquestes ja anomenades certeses ens poden arribar a donar un valor i una força inusuals a les persones que, com jo, necessitem contrastar les nostres idees amb les dels altres.

Continua llegint

Dos anys prenent “Cafè pedagògic”!!!

Aquest dimecres el “Cafè pedagògic” farà dos anys que  va començar. Són moltes les coses positives que han aparegut arran de la dedicació als escrits que faig en ell i són moltes les persones que s’han apropat a mi o ho han fet a través del bloc o via mail per dedicar-me paraules amables. Això és reconfortant i, per a mi, és una prova fefaent  que les Noves Tecnologies poden ajudar als vincles i a la calidesa de les relacions. No és que un bloc sigui especialment càlid, però la comunicació humana és tan meravellosa que a través de les paraules es poden transmetre moltes emocions. I això ho dic ara i fa poc vaig publicar un article sobre el silenci i la confusió que moltes vegades genera la comunicació verbal (Pensant en silenci”), però la meravella de tot plegat és que, on no arriba el nostre cos o les nostres mirades, avui dia podem arribar a través de les paraules.

Continua llegint

Pensant en silenci

Sóc tan partidari de la disciplina del silenci que podria parlar durant hores sobre ella.

George Bernard Shaw

Sobren les paraules, la majoria de vegades, sobren.

Pretenem que els infants expressin allò que senten quan pels adults, la majoria d’ocasions, ens resulta tan complex. És bo –sí és bo-  saber dir que hi ha alguna cosa que no t’ha agradat o que et fa sentir intranquil·la. Facilita, sense cap mena de dubtes, la convivència i ajuda a liquar els conflictes.

No obstant, per a qui és parc en paraules és sobradament conegut el pes que cada paraula pot arribar a tenir. Les paraules, moltes vegades, actuen com a fixadors i per a molts tenen un valor perenne. Allò que vas dir ha de romandre immutable (“Si em vas dir que m’estimaves ara no pot ser que em diguis que ja no m’estimes”).

Però que és una “paraula” en realitat? Una paraula és un símbol, un conjunt de sons, una melodia i, el més important potser,  un consens que, a vegades, ens ajuda a entendre’ns i a comunicar-nos i, d’altres, ens complica la relació.

Continua llegint

El cicle de Persèfone

Persèfone va ser segrestada per Hades i amagada a l’inframón. La seva mare, Demèter (deessa de l’agricultura), desesperada per no trobar a la seva filla va dictaminar que no creixeria mai més cap fruit o planta mentre no aparegués. Davant d’aquesta situació, Zeus (pare de Persèfone) decideix intervenir i gràcies a les declaracions del déu  Helios (que tot ho veu) obliga a Hades a retornar a la noia al món exterior. El déu infractor accedeix  a les ordres de Zeus, però posa una condició: Persèfone no pot menjar res durant el trajecte de tornada. Aquesta condició és transgredida per la jove que, enganyada pel propi Hades, la fa menjar algunes llavors de fruits. És d’aquesta manera com la pròpia Persèfone es condemna a viure entre el món exterior i el món dels morts alternant tants mesos en el segon lloc com llavors havia consumit. Durant els mesos que Persèfone passa al món exterior, Demèter fa brotar i fluir la vida (Primavera i estiu). Però quan la seva filla està en el món fosc d’Hades, Demèter manté la vida en estat de latència a l’espera de la tornada de Persèfone (tardor i hivern).

De la mateixa manera que Persèfone fa estades al món exterior on la vida s’obre a ella i ella s’obre a la vida i, al cap d’un temps, torna a un món interior més introspectiu i letàrgic; les dones i el nostre cicle menstrual viatgem, cada mes (aproximadament), d’un estat d’ànim obert, actiu i dinàmic a un altre molt més enfocat al nostre interior, al nostre retrobament personal i a la nostra intuïció.

Continua llegint