Caputxeta vermella alternativa

Avui no faré servir gaires paraules per a presentar el següent vídeo. Tots coneixeu la història de la Caputxeta Vermella. Darrerament, al món de la literatura infantil han aparegut històries diferents amb finals diversos en relació a aquesta història. Jo no sé que pensaria de tot plegat en Bruno Bettelheim, però, les transformacions que ha anat patint el gènere femení al llarg de les dècades, han influït irremediablement en aquestes noves versions.

Continua llegint

Moonrise Kingdom: amors impossibles, amors possibles.

Hi ha amors possibles, amors impossibles, amors fets del silenci tàcit entre dos amants, amors que criden a la lluna que s’estimen, amors creats només de mirades fugaces, amors que ni tan sols es miren o, fins i tot, que no es poden veure; amors que són només una idea, amors extraordinaris, amors, més aviat, ordinaris;  amors inconfessables, amors efectius a llarg termini i amors intensos que s’esvaixen quan es tanquen els ulls; amors difícils, amors senzills, amors que prenen forma, amors que es difuminen, amors que no tenen fi i, d’altres, que s’han d’acabar; amors que són costum i amors que no s’acostumen mai i multitud d’amors impossibles de ser nomenats.

Imatge de la pel·lícula “Moonrise Kingdom” via “SOS Moviers”

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol VIII: La intel·ligència intrapersonal.

En el fons només em semblen dignes d’explicar els esdeveniments de la meva vida en els quals el món immutable incideix en el mutable. D’aquí que parli principalment dels esdeveniments interns. A ells pertanyen els meus somnis i la meva imaginació. A més constitueixen la matèria primera del meu treball científic. Van ser com de lava i basalt que cristal·litza en pedra tallable.

Carl Gustav Jung, Recuerdos, sueños, pensamientos.

I és amb aquesta contundència que iniciem el darrer capítol de la sèrie “Les intel·ligències personificades”  i que, com heu pogut deduir, vindrà acompanyat de la figura d’un dels psiquiatres i psicòlegs més influents del segle XX, el doctor Carl Gustav Jung. Amb ell presentem la intel·ligència intrapersonal i tanquem la sèrie tot recollint el fil que vam deixar lliure al capítol IV on vam parlar de la intel·ligència interpersonal.

Carl Gustav Jung via “Newlyswissed”

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol VII: La Intel·ligència Cinestèsicacorporal.

I amb la setena entrega ja ens apropem al final d’una sèrie d’articles que, en determinats moments, ha anat avançant de forma trepidant i, d’altres, d’una forma més tranquil·la i serena.  Per aquest capítol ens hem reservat la intel·ligència cinestèsicacorporal que es veu enaltida per una de les figures més emblemàtiques i universals del flamenc, la Cristina Hoyos. I és, a través d’ella, com anirem completant i finalitzant una visió més global del que suposa que és  la teoria de Gardner i que hem anat veient a través de les diverses entregues de les “Intel·ligències personificades”.

Cristina Hoyos via “L’express”

Continua llegint

L’arribada dels ocells

Les nits d’estiu, per a mi, tenen un component màgic difícil d’explicar. Fa molts anys estava a una platja de nit. Un grup d’amigues i jo vam reunir-nos per acomiadar a una d’elles que marxava ben lluny durant un temps indefinit. Estàvem rient, recordant entremaliadures i, de cop i volta, al cel, van aparèixer un grup de flamencs que volaven cap al nord. Ens vam quedar al·lucinades perquè era de nit i no pensàvem que poguessin volar de nit, perquè eren flamencs i perquè ens recordava al viatge que faria la nostra amiga. Va ser un moment molt especial.

Continua llegint

Tula

Avui us presento un vídeo que m’acabo de trobar per internet i que m’ha semblat ben curiós. M’han vingut ganes de compartir-lo, però no en sé res…així que qui tingui ganes de comentar-lo o dir quelcom…endavant!!!

Serà ben rebut, perquè jo no sé ben bé que pensar…

Les intel·ligències personificades. Capítol V: La Intel·ligència visual i espacial.

I tornem a atacar amb un altre capítol de les “Intel·ligències personificades”. Quan potser molts de vosaltres encara no heu paït el capítol IV, ja tenim aquí el capítol V que pretén presentar la intel·ligència visual-espacial a través de la persona i obra d’una de les dones fotògrafes de les quals es parla més darrerament (o això em van dir fa poc): la Rinko Kawauchi. 

Però abans d’endinsar-nos parlem una mica, com ja resulta habitual, del que es considera la intel·ligència visual-espacial des dels paràmetres de la teoria de les intel·ligències múltiples.

Imatge realitzada per Rinko via “Weimar”

Continua llegint

La bellesa d’un gest.

La primera vegada que vaig entrar en contacte amb la llengua de signes va ser quan em vaig haver de fer càrrec d’una nena cega i sorda. Va ser a una escola d’educació especial on vaig treballar una petita temporada. Em van ensenyar una sèrie de signes (ella no emprava gaires més) i em van explicar el codi per parlar amb ella ja que era important agafar-li de les mans al mateix temps que signaves.

Em va, simplement, fascinar poder-me comunicar d’aquella manera amb una persona  que, en principi, tenia una comunicació molt limitada i era impressionant com una persona que, tenia unes dificultats tan extremes, em deixava ben clar, a través dels signes, quins eren els seus desitjos i necessitats. Va ser una gran experiència!

Imatge d’una intèrpret via “Portal CCOO”

Continua llegint

Les intel·ligències personificades. Capítol IV: La Intel·ligència Interpersonal

Ja tenim aquí el capítol IV de la sèrie “Les intel·ligències personificades”. En aquest capítol parlarem de la intel·ligència interpersonal presentant la vida i obra d’una persona excepcional que va revolucionar, en un moment donat, el món de la medecina, l’Elizabeth Kübler-Ross. 

Imatge de l’Elizabeth Kübler-Ross via “Antonio Ortiz Orozco”

Continua llegint

Aprenen els infants de forma autònoma?

L’altre dia una mare de l’escola em va fer arribar el següent vídeo. En ell s’exposa la investigació duta a terme pel Sugata Mitra i el seu equip. Motivat per esbrinar quina influència tenia la introducció de la tecnologia en el “rendiment de l’alumnat” va decidir col·locar ordinadors en diversos forats de l’Índia.

Continua llegint